Jordi R.:Vall de Boí Taüll

Vall de Boí Taüll... aquest és el meu paisatge. Situada al nostre Pirineu català, prop del Parc Nacional d'Aigües Tortes.
A primera vista, una muntanya nevada i, darrera, una església amb el seu campanar. Sis campanes al campanar, amb un so especial, ofereixen la seva melodia. Al voltant del campanar la llum li dóna claror en una nit tan freda com avui. Al seu costat, uns matolls foscos com la nit. Un mur, tot trist, l’envolta.

És hivern. Ens ho diu el blanc de la serralada del fons. Hi predomina la suavitat del color taronja, el groc del sol i el blau del cel dient adéu. Núvols fins i tous a la llunyania abracen la vall com el cotó.

Aquest paisatge em transmet pau, tranquil•litat, harmonia...
És meravellós.

Joan R.: Tossa de Mar

Tossa de Mar està situada a la Costa Brava .La Costa Brava es considera desde Blanes fins a la frontera de França, amb mes de dos-cents km.
Aquets paisatge es del litoral.
Aquetsta fotografia es veu que estem a juny concretamen a les 10.00 del matì.
El que mes destaca de aquest paisatge es la sorra gruixuda com l’or en pols, un castel amb un camì de ronda tot enmurallat, els poblets dels pescadors.
La vegetación que i predomina es el pi mediterrani.Les muntanyes arriben fins el mar forman caps i dels caps neixen cales.
El mar està tranquil cosa que ja es habitual a Tossa de Mar.
En aquest paisatge es veu el Cap de Tossa amb uns penya-segats rocosos i escarpats.
Aquets paisatge em transmet tranquilitat per aquest motiu l’he triat .

Mek T.: Sa Riera

Aquesta foto es Sa Riera. Sa Riera es una platja de Begur ( costa brava, el nord est de Catalunya).Aquesta platja es coneguda com la platja de la Gent del Poble.
Sa Riera es molt coneguda per la seva bellesa. Està envoltada de bosc .
Tal com es pot veure en primer pla , a baix a la dreta, hi ha un arbust junt amb una pita, que es una planta amb punxes de la família dels cactus. Sota aquest arbust hi ha un camí preciós que quan li toca el sol: sembla un camí d’ or. Aquest és el camí de ronda que va de a Sa Riera a Pals.
A l’esquerra de la foto hi ha el mar, un mar molt transparent que quan s’hi reflexa el sol ,el fons sembla una catifa de minerals brillants.
A la part de dalt es veu la platja, es de sorra fina com la farina. També hi ha una cala mes rocosa on s’hi arriba pel camí del moll. El camí del moll està ple d’arbres que tenen un color verdós.
Per mi, aquest lloc és la felicitat, perquè , quan és de nit, t’estires a la sorra, mires les estrelles, i escoltes el so del mar...Desitjo que quan vosaltres hi aneu sentiu el mateix que jo.

Oriol E.: La Vall de Núria

Ara us parlaré sobre la Vall de Núria, que està situada al Pirineu Axial. A mi aquest paisatge em dona sensació de tranquil•litat. Jo crec que aquesta foto és de la primavera perquè les flors floreixen,els arbres creixen i també la neu que s'està fonent. Al davant de la foto hi ha flors vermelles molt boniques:és el color que més hi destaca;uns arbres verds com la gespa que hi ha al terra. A continuació, al mig, hi ha un llac blau com el cel i també hi ha un penya-segat petit. Just al darrera hi ha un petit poble amb església, una granja i un camp de futbol. Al darrera del poble hi ha un pont tant alt que hi podria cabre un vaixell. Al fons hi ha unes valls molt grans. Per acabar, als cims hi ha neu com si fos de cotó.

Albert S.:Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici

Aquest lloc, està situat a la Vall d’Aran. Es tracta del Parc Nacional d’Aigüestortes, un lloc meravellós.
El paisatge és d’alta muntanya, les muntanyes són rocoses i pelades a les zones més altes.
Sembla que la fotografia està feta a l’estiu ja que el cel es veu bastant blau i les muntanyes no estan nevades.
Hi destaca sobretot l’estany de Sant Maurici amb les seves tranquil•les i fredes aigües, també “els encantats” que són les muntanyes bessones situades a la dreta de la imatge. Al fons es veu una serralada on jo vaig pujar l’estiu passat.
Al voltant del llac de Sant Maurici la vegetació és abundant, fins a un cert punt en que, degut a la altitud, deixa d’existir.
A mi, aquest paisatge em transmet felicitat i sobretot tranquil•litat, potser perquè allí m’ho vaig passar molt bé durant unes vacances.

Alejandro R.: Son del Pi

He escollit aquesta fotografia perquè és bonica i em dóna bons records. Aquest paisatge és de Son del Pi un poble del Pallars Subirà. El lloc és de muntanya, l’estació és al començament de la primavera, a la Setmana Santa. A la part de baix hi ha uns arbres pelats. Aquests prats són molt verds. A la part superior veiem la Pica d’Estats. Al costat dels arbres hi ha un camí estret; al camí hi ha un cotxe; a l'altre costat del camí hi ha Casetes. Aquesta foto està feta des d'una vall. Hi ha núvols amenaçant. El sol s’estava apunt d’apagar i la tempesta a punt d’arribar. Si aneu al Pallars Sobirà només us caldrà obrir bé els ulls, unes botes i un abric.

Alba S.: La Cerdanya

Ara us parlaré de la Cerdanya. És un paisatge d’alta muntanya i estem a principis de primavera ja que hi ha una mica de neu.
La neu és el que més hi destaca perquè es més extensa. Les muntanyes són molt altes i hi ha força neu. Al costat hi ha un petit torrent.
La vegetació es extensa I no arriba a dalt de tot de la muntanya. Hi ha molts arbres junts i de molts colors foscos; més avall trobem un camí tot ple de camps de conreu. Després hi ha un mur d’arbres, al voltant dels camps de conreu
Després hi ha camps verds com la natura i segurament hi haurà molt bona collita com aquell refrany que diu: Si al Novembre trona la collita serà bona. Més cap endavant hi ha un petit poble, es veu que fa bon dia perquè no hi ha cap núvol al cel. M’agradaria torna-hi i caminar pels camps sembrats.

Joaquin M.: La Seu d'Urgell

Ens trobem a l’oest de Catalunya ,a la seu d’Urgell .Es una imatge de plana .Aquesta imatge és d’una de les primeres nevades de la tardor .Al fons de tot hi veiem molta quantitat de muntanyes més amunt hi trobem una mica de neu ,com una manta blanca . Si anem més avall hi veiem un poble molt gran i molt extens: totes les cases semblen una família de tant juntes que estan .Si seguim anant molt més avall hi trobem unes planes força extenses i molt verdes , que tenen alguns camps de conreu de diversos colors i tonalitats .Si seguim més avall veiem un petit terrapleni que baixa fins arribar a un riu que potser sigui el Segre :sembla que sigui de vidre .Una mica més avall veiem uns petits arbustos verds i marrons que cobreixen una rampa de terra que sembla molt perillosa .He escollit aquesta imatge perquè em dona tranquil•litat i alegria ,perquè es molt i molt bonica ,i té abundant natura verd, marró, negre, blanc, etc…

Maria Rosa P: Tossa de mar

Aquest paisatge és de Tossa de Mar. Està situada al nord est de Catalunya, a la Costa Brava.
És estiu, perquè hi ha força gent a la platja i fa molt bon dia.
El que més hi destaca, és el cel. El cel és blau i no hi ha cap núvol que el tapi.
A la dreta hi ha un gran cap, on hi ha molta vegetació i, pel mig, algunes cases: són blanques amb moltes finestres i les teulades vermelles. A prop de les cases hi ha la platja, on hi ha molta gent prenent el sol. A l’esquerra hi ha el mar. Hi ha molta gent banyant-s’hi pel bon dia que fa. També hi ha alguns vaixells.
Aquest paisatge em fa sentir tranquil•litat i pau.

Marta C: Tossa de Mar

Aquest paisatge és de costa alta on les muntanyes arriben fins al mar i formen penya-segats. Està situat a Tossa de Mar,a la serralada Litoral.
Pels reflexos del sol, sembla que sigui el vespre, a l'estació d'estiu.
El cel té un color blau clar, rosat i taronjós.És la posta de sol el que fa que sigui d'aquest color; quan el sol es pon, sembla que es fongui entre els núvols de foc.
Aquests tipus de núvols són cirrus, núvols de gel, allargats i plans que cobreixen tot el cel com un mantell de seda.
Imagino l'horitzó del mar i el final del cel, com si estiguessin units i no s'acabessin mai.
Més a baix ja comença la costa.Primer i trobem un petit cap. La vegetació que hi predomina és de pins i alzines.
A baix del cap podem veure el castell de Tossa,que ja està il·luminat.
Dintre del castell hi ha petites cases amb places molt boniques.
També hi ha restaurants a dalt del castell; des d'allà podem veure unes vistes precioses.
A mà dreta hi ha la població que com ja sabem, és Tossa de Mar. Podem dir que gairebé totes les cases són blanques.Quan s'acaba el poble hi ha el passeig de mar que, al vespre està tot il·luminat pels fanals que formen un camí al voltant de la platja.
Les platjes no són gaire amples i solen formar petites cales. El mar es veu d'un color blau marí i està molt tranquil.
Per sota del paisatge hi podem veure que hi ha un penya-segat. La vegetació que hi predomina són els Pins.
Al final del penya-segat hi ha una petita illa tota sola al mig del mar.
Aquest paisatge em transmet molta tranquilitat i silenci.
M'imagino com si jo estigués passejant per la platja només sentint el soroll de les gavines.

Rita E.: Calella de Palafrugell

Ens situem en un petit poble de la costa Brava, al nord est de Catalunya; parlem de Calella de Palafrugell. Calella es un poble costaner. Per el que es veu, es pot deduir que és estiu. Potser s’està acabant donat que es veu una miqueta "desangelat".
Al fons de tot hi podem veure uns quants pins blancs.
A la dreta d’aquests arbres s’hi troba una petita torre de pedra. Davant hi trobem unes cases: les blanques son més antigues que les que tenen terrassa moderna.
En primer pla, a la esquerra ,hi trobem la famosa casa rosa; es diu així perquè com indica el seu nom es de color rosa pàl•lid. Des de la terrassa d’aquesta casa es contemplen unes vistes espectaculars.
Seguint la casa rosa es troben unes cases més antigues, però que són les més boniques del poble.
Davant d’aquestes cases i trobem la Platja de la Mala Espina i la platja del Port Bo. A la dreta hi trobem el passeig dels porxos.
Les cales dibuixen arcades com les portalades de la plaça major d’un poble qualsevol.
En aquestes cales hi ha unes barques velles, que només surten de nit per fer la pesca del calamar.
També hi ha roques abruptes que s’endinsen en el mar; a sobre hi ha gent pescant.
En el fons aquest paisatge hem transmet tranquil•litat i alegria; cada cop que vaig a Calella penso que l’estiu ha arribat.

Petra D.:Camprodon

Aquest paisatge es de Camprodon a la Ermita de Sant Antoni.
Està situada al Pirineu, sembla que és estiu.
L`aspecte que més hi destaca és una Ermita amb una família aseguda al devant.
A mà dreta es veu un roure molt gran. Si ens fixem bé, darrera hi ha petits arbustos,on toca molt el sol; deu ser mig dia, perquè el sol ja no toca tant de ple.
En aquest paisatge fa un dia preciós, i el cel està molt clar.
L`Ermita és gran: té dos campanes molt grans ; és una Ermita romànica de pedra. Sota les campanes, a la dreta, hi ha un petit balcó.
A mà esquerra hi ha una vaca pasturant. Més lluny es pot veure com seguéix la filera d'arbres; aquí també dóna el sol.
Abaix en primer pla pots veure fruits i flors de colors vius, matolls alts i molts esvarsers.
Aquest paisatge em fa sentir pau i tranquilitat.

Natàlia M:La Vall d'Aran

Aquest es un paisatge de muntanya de la Vall d’ Aran.
A mi em transmet tranquilitat.
Cap a la dreta, més cap abaix, es veu una massa d’arbres i, més cap a dalt, un tros de terra més aviat plana, molt verda i amb un arbre solitari al mig. Al darrera hi ha una muntanya molt més gran i alta. Si t’hi fixes molt, es pot veure fins i tot una vaca.
L’ elemant principal de la fotografia es un poble molt antic del segle XI, de fa exactament 1000 anys. Està envoltat per alzines i avets. Més cap abaix es veu una paret rocallosa, d’un color crema.
Jo crec que aquesta fotografia està feta a l’estiu, perquè fa molt de sol. Mirant els arbres és fàcil endevinar-ho, perquè no estan florits i estan molt verds. De fet, l’element que més abunda són els arbres, ja que n’hi ha tants que sembla "una escola vegetal". També hi ha arbustos petits i tan esponjosos que donen ganes de dormir a sobre.

Dani R.:Vall de Núria

Ens trobem a la vall de Núria. Es tracta d’una vall situada prop del poble de Ribes de Freser.
És un paisatge d’alta muntanya, concretament està situat al Pirineus Axial.
Per l’estat de la neu i el color de la gespa podem dir que és primavera.
El que més destaca són les imponents muntanyes del fons de la imatge.
En primer pla hi veiem un petit prat, en el que està dinant una família. A la dreta d’aquest prat hi ha un banc; prop de la família s’aixeca una petita muntanya de roca. Darrere de la petita muntanya hi trobem un preciós llac amb tres o quatre barques velles. A l’esquerra del paisatge , i al costat del llac, hi ha un pendent fluixet ple de petits avets i roques. Al vessant de la muntanya hi ha un gran monestir, a la dreta del monestir hi ha tres cases de fusta que semblen molt velles. També hi veig un grup d’excursionistes intentant pujar una muntanya. Aquest paisatge em transmet tranquil•litat.

Anna F:Vall d'Aran

Aquest paisatge està a la vall d’ Aran; es veu perquè hi ha muntanyes altes amb una capa de neu que sembla un tros de paper xarol. Aquest paisatge em transmet solidaritat perquè no hi ha ninguna persona i tampoc hi ha rastre d’alguna.
A l’esquerra es veuen uns arbres uns de color verd primavera, uns altres d’una altre gama de verds, un de color vermell que indica que es la tardor i un altre que té un grogós fullatge amb la punta de les fulles de color verd. Un camí pobre que té unes pedretes de color gris, amb corves marejants. A la dreta hi ha unes valls plenes i farcides de virutes verdes. Aquestes virutes són herba, plantes... Més enllà hi ha unes muntanyes tan punxegudes que son com un grapat d’agulles afilades. Un sol lluent llença uns rajos a les muntanyes, que fonen la neu com un gelat a l’estiu. El sol com que ve de l’est ens indica que es el matí. A les muntanyes de la dreta els rajos de sol no arriben amb tanta lluentor com a les de l’esquerra. En resum aquest paisatge es solitari.

Jacobo G.:Vilallobent

Ara jo us parlaré d' un petit poble de Catalunya, a la província de Girona, exactement a la Cerdanya. Es diu Vilallobent, que vol dir (vila dels llops). Vilallobent sembla un lloc fred com el Pol Nord, perquè està nevant molt. En una casa hi ha un llumet, això em dona una sensació que aquella casa és un lloc càlid. En canvi les altres cases em dona una sensació de fredor, perquè no hi havia res, ni un alma.
Aquí junt aquest camp hi ha uns pruners, que són uns arbres de fulla caduca. Semblen molt esquifits. Sota els arbres hi ha un matoll i algunes herbes "dolentes".
Cap el fons, apropant-se al poble, hi ha alguns pins: sembla com si siguesin més resistents que els pruners. Cap a l' esquerra podem veure un mur que separa un jardí d' un altre. Endinsant-se en la foto podem veure un altre poble que es diu Age, on hi ha molts camps d'agricultura, i un mar de neu. Quan arribi la primavera creixeran moltes patates, pastanagues, etc...
Amb aquesta boira tan espesa i tenebrosa que no es pot veure el final on és la capital de la Cerdanya que es diu Puigerdà, i tampoc es poden veure las muntanyes que fan frontera amb França. Aquest paisatge m' agrada tant que em podria quedar a viure.

Bernat T.:Aigüestortes i estany de Sant Maurici

Ara us parlaré de Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici situat al Pirineu Axial a l’Alta Ribagorça.
Aquest paisatge es d’alta muntanya.
Aquesta foto es de l’estiu perquè es veu un cel amb un sol potent i es veia un bosc verd i camps verds molt grans.
A l’esquerra a dalt de tot es veu on acaba una petita serralada . Cap a baix hi ha un petit bosc de pins. Més a baix hi ha un tros de plana amb una gespa verda i baixa . A baix de tot hi ha uns avets gegants i gruixuts. A dalt, al centre, hi ha una petita vall estreta. Per sobre, hi ha un núvol blanc com el cotó que tapa bastanta part de la vall. Cap al centre, continua l’extens bosc de pins. Al centre de tot de la imatge hi ha un gran llac blau que té forma de vuit. Després de la plana, per sota del llac, hi ha uns rius molt estrets que desemboquen al llac. També hi ha uns camins ben amples i llargs. Després hi ha avets. Alguns d’ells acaben en punxa rodona. A la dreta, a dalt, hi ha el cel que ocupa l’esquerra al centre i la dreta. Més a baix hi veiem muntanyes nevades. Més endavant hi ha un pendent ple de roques i avets. Aquest paisatge em fa sentir felicitat i alhora alegria.

Iago L.:El paisatge del Pirineu

És un paisatge del Pirineu molt bonic més bé està al mig del Pirineu Axial i del Prepirineu. És un lloc muntanyós; al fons es pot veure una muntanya nevada. Per la vegetació puc saber que l’estació de l’any és la tardor tirant al hivern, faltarien un o dos dies o més, no se sap. Predominen les muntanyes, i també un poblet molt petit i rústic. A la muntanya que està a l’horitzó sembla que li hagin ficat una capa fina de nata perquè està coberta de neu blanca com el cotó de sucre acabat de fer. Al mig hi ha una altre muntanya molt més verda atapeïda de pins; a la mateixa muntanya hi ha molt de marró. També hi ha una caminet, a dalt hi ha molta neu i al costat verd. Al centre hi ha molta gespa verda. Al costat hi ha una muntanya amb colors de tardor molt bonics. Hi ha un poblet molt rústic està empedrat i té un campanar.

Pol S.: Barcelona

Ara us parlaré de Barcelona que és la capital Catalana.
Barcelona està situada al centre del litoral català.
Pel que es veu, sembla que la imatge ha estat fotografiada a l’estiu.
En aquesta fotografia el que més hi destaca són les cases.
A dalt de tot es pot veure un cel gris.
Una mica més avall es pot veure unes muntanyes que podrien ser la serra de Collserola. Si continuem baixant es comencen a veure cases, que com és Barcelona n’hi ha moltes.
A l’alçada de les cases, a la dreta, podem veure una torra i, una mica més a la dreta, es veuen dues xemeneies d’una fàbrica. Si continuem baixant podem veure el Parc de la Ciutadella. Una mica més avall, a mà esquerra, es veu la església de la Mercè. A l’alçada de la església de la Mercè, a la dreta, es pot veure el moll.
Si continuem baixant podem veure al centre, l’estàtua de Cristòfol Colon.
A baix de tot, a la dreta, es veu el començament d’una passarel·la i també es veu l’edifici d’Hisenda.
A mi aquest paisatge em produeix sensació de no estar sol.

Sergio B.:El Pedraaforca

Aquest paisatge ens mostra el Pedraforca; és un paisatge molt bonic. Els meus pares el van escalar quan eren joves; a mi també m’agradaria escalar-lo.
Hi ha moltes vaques al Pedraforca. Està situat al Nord de Catalunya, al Prepirineu. També hi ha: roques punxegudes com una agulla; l’herba és tan verda com la primavera, les vaques passegen amb alegria pel rierol brillant del sol esplèndid.
El bosc és tan bonic com el diamant. El cim del Pedraforca m’agrada molt perque té un paisatge meravellós. La muntanya sembla una serralada però és el Pedraforca, el paisatge més bonic del món.
I aquest paisatge no l’he triat perque si, l’he triat perque m’agrada molt.

Laura C.: Prop la fageda

Ens trobem a la Garrotxa al Nord de Catalunya, concretament ens trobem a “la fageda d’en Jordà"
En primer pla veig uns arbres que sembla que facin un pont de banda a banda de la fotografia.
E dona sensació que em dona entrada a un altre món.
A continuació hi podem veure un Prat ple de bonys i herba alta i frondosa.
Al mig del camp, al darrera d’un turonet hi distingeixo una petita casa molt antiga i abandonada, vestida amb una camisa de pedres rocoses i un barret de totxanes velles.
Una mica més enllà, a mà esquerra la casa s’hi veu l’entrada a una petita pineda d’arbres no gaire alts i bastant secs.
El Prat segueix i segueix fins a topar amb unes petites muntanyes cobertes d’una catifa de diferents tons de verd. Que bonic!
Hi ha un arbre que tapa el cim de la muntanya. El cel es blau i molt clar.
Aquest paisatge hem transmet sensació de llibertat perquè és molt extens i és molt ,molt bonic.

Anna M.: Llívia

Estem situats a la Cerdanya, més ben dit a Llívia, que està situada al nord de Catalunya, al Pirineu Axial.
El color que més predomina és el verd de la gespa humida i el verd fosc dels pins.
Pels colors de la natura sembla que la fotografia s'ha fet a la primavera.
Hi ha un poble majestuós amb cases grans i petites. Al voltant del poble hi ha camps de diferents tons de verd. A l'esquerra podem veure un arbre solitari d'un verd clar, a diferència dels arbres dels boscos que són d'un verd més fosc. Davant es veu un camí que es dirigeix cap a la dreta. En aquest paisatge hi ha petites clapes d'arbres foscos. A l'esquerra del poble hi trobem un turó.
Aquest paisatge em dona tranquil·litat, encara que hi ha algun núvol fosc.
A mà esquerra en el cel hi ha un forat que deixa que els rajos de sol entrin al poble. No hi ha cap animal però hi deuen viure molts. Al fons de tot hi ha algunes muntanyes bastant altes.
En aquest poble hi deu venir a estiuejar gent de ciutat o hi viuen alguns pagesos, gent de camp, etc ...
És un poble bastant petit i amb molt colorit. Hi ha arbres grans i petits, la majoria dels arbres del davant són els que estan creixent.
Tot el paisatge m'inspira pau i tranquil·litat.

Valèria A.: Cadaqués

Aquest paisatge està situat al Cap de Creus exactament a Cadaqués (Alt Empordà). En primer pla, podem veure el mar tranquil de diferents tons de blaus, més forts o més clars. Una mica més enllà està la platja, amb la sorra gruixuda i marró i unes petites embarcacions esperant que algú les vingui a buscar. Al voltant del mar hi ha un petit mur de pocs metres. A prop, a mà esquerra del mar, hi ha un passeig llarg i vell fet de pedra. Està una mica atrotinat. La gent hi passeja tranquilament. El terra és moll i la gent està ben abrigada ; això vol dir, que és l’estació de l’hivern.
A mà esquerra del passeig hi ha cases de tres pisos totes juntes amb les parets gastades de color blanc. En aquestes cases hi ha moltes finestres i balconades, algunes amb estenedors. Al segon pis de cada casa hi ha, com element decoratiu, un petit fanal. En els portals de les cases hi destaquem pedres amontonades, una sobre l’altre.
Lluny, a mà dreta, també hi ha un passeig semblant, amb cases antigues amb moltes finestres. La diferència d’aquest passeig és que es reflexa a l’aigua; el reflex és borrós. No es pot distingir gairebé res. Lluny, al davant, es veuen cases amb les teulades taronges amb uns quants arbres i cotxes.
A dalt, majestuosa s’alça l’esglèsia amb una cúpula i dos o tres façanes centrals amb finestres rodones. A dalt de tot, alta com un Sant Pau, la torre central, decorada amb campanars. Més enllà, es perd la població.
El cel és ple de núvols nimbustratus, d’un color grisós i blanquinós, molt desagradable. Els núvols semblen enfadats.
Aquest paisatge no és molt alegre, el veig trist, pansit, poc animat, sense molta gràcia. Les sensacions que em transmet són barrejades…, sols sento les tronades dels núvols i el mar que es mou amb la flaire salina.

Guillem S: Barcelona

Aquesta imatge ens mostra Barcelona, especialment el passeig de Gràcia. Barcelona no pot créixer més, perquè està envoltada, a l´ oest, per Collserola, a l’est, el mar Mediterrani, al nord al Besòs i al sud el Llobregat. Es la ciutat més poblada de Catalunya perquè és la capital catalana. Està situada al Barcelonès, a la plana Litoral, concretament al pla de Barcelona. La seva costa és una costa molt modificada, donat que s’hi ha construït el port, les platges, espigons...
A aquesta foto es veuen moltes cases juntes, amb les teulades acolorides i els balcons il•luminats pel sol. Entre les cases hi distingim la Pedrera, amb les xemeneies fantasmals, les altes torres, la Mafre i l’hotel Arts, que destaquen entre les baixes cases.
També cal destacar el blau del mar amb vaixells a la llunyania. El cel destapat i serè, és d’una altra tonalitat de blau que el mar: sembla el vestit de seda d’una princesa.
El passeig de Gràcia és ample i té dues fileres d’arbres junts. Els carrers de Barcelona estan animats, però encara que estigui animat el paisatge està molt tranquil.
Allò que destaca més són les cases i el passeig de Gràcia.
Jo crec que és al matí, per això m’agradaria posar-li de nom “Barcelona matinera”.
Es una foto que em fa sentir una mica agobiat, perquè hi ha moltes cases juntes, però em sento tranquil, potser serà perquè hi ha poca gent i poca circulació de cotxes a una ciutat tant important com Barcelona.
El meu paisatge es pot definir molt ràpidament, amb quatre paraules, que són els elements amb que està format: el mar, el cel, el passeig de Gracia i les cases.

Mariona V: El meu paisatge

Ara us descriuré un paisatge del Pirineu Axial. Aquest paisatge està situad al Nord Oest de Catalunya. A la comarca del Pallars Sobirà. El Pallars Sobirà té paisatges com aquest d'alta muntanya.
Aquesta foto està feta a la primavera-hivern. La primavera té colors verds i blaus i colors molt bonics, etc.
Si veiem aquest paisatge trobarem que en primer pla, a l'esquerra, hi ha una roca plana al terra, al voltant hi ha vegetació i un petit pi solitari. A la dreta veiem un tronc molt gruixut, esbarzers i petites pedretes.
En segon pla es veu un estany amb aigua blava i nenúfars que és on hi viuen les granotes. En aquest estany es reflexa la muntanya i els pins que hi ha allà dalt. A la dreta es veu una enorme roca en què hi ha una persona asseguda al damunt i un gos negre.
En tercer pla es veu una vall plena de pins.Al fons del tot hi trobem un pic amb una mica de neu blanca com el sucre que es posa als pastissos.
El cel es tan blau com l'aigua de la platja de Cerdenya.
Quan miro aquest meravellós paisatge me n'adono de lo bonic que deu ser córrer al voltant dels pins i sentir-te lliure i content.

Creuar la porta

Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
-Si soc jo.- Va dir la Coraline- Tu no ets la Coraline-.Va respondre la dona-. La Coraline té 3 anys i tu en tens més de 10 d’anys! Llavors va entrar a la cuina una nena petita d’uns 3 anys. La Coraline en veure aquesta nena li va resultar molt familiar. Va pensar durant uns segons i va dir:- però si ella soc jo! Llavors la mare (que ja havia trobat certa similitud )es va adonar que ella era la Coraline del futur. Li van començar a preguntar coses sobre el futur: com li anaven els estudis, si en el futur la família tenia problemes... La Coraline va començar a agafar confiança, però va fer malament, perquè el que no sabia era que tot això era un muntatge d’uns segrestadors. Va començar a sospitar alguna cosa quan va preguntar: - en el quadre del passadís com es que el nen està amb una cara com si volgués fer una cosa molt dolenta? – Sempre hi ha estat. - va contestar la aparent mare-. Llavors perquè a casa del futur el nen està content? Va haver-hi un silenci molt llarg. La Coraline va tornar a fer la mateixa pregunta. (La segrestadora es va estranyar perquè li havien dit que la casa s’havia recreat idènticament). Llavors va dir:-No ho se. Quan la aparent mare li va dir que se’n anés a dormir , la Coraline es va posar a espiar la dona. Llavors va aparèixer un home molt baix que s’havia fet passar per la germana petita, va sentir que deia: -quan estigui adormida l’agafarem creuarem la porta i demanarem una recompensa i ens farem rics! Ha, ha! La Coraline en sentir això va començar a córrer cap a la porta. Però com feia tan soroll els segrestadors se’n van adonar i es van posar a seguir-la. Al final va aconseguir sortir però amb els segrestadors perseguint-la. Però el que els segrestadors no sabien era que com la Coraline havia desaparegut havien trucat la policia i ara un escamot de policia rondava per la casa buscant la Coraline. I quan la van veure perseguida per aquelles persones la van salvar i van capturar els segrestadors i els van posar a la presó. La Coraline i els seus pares es van abraçar i la Coraline mai més va fer una cosa que els seus pares li havien prohibit.
Alex C.

Creuar la porta...

Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
Van anar a dinar a la taula de casa del seus pares desconeguts. La taula era tenebrosa, era negra com el carbó. Els plats eren blancs amb unes formes molt rares i deformats. Llavors va veure un home tan alt com la mare i una mica mes gras. I els pares li van dir:
- Dina amb nosaltres, que t’ho passaràs tan be com a les tenebres. Llavors a la nena li va agafar una increïble por, mai no havia passat tanta por. De la por que tenia no va poder dinar. Els senyors van acompanyar-la al jardí. Quan van arribar al jardí, va veure que no era un jardí normal. Li va agafar una esgarrifança perquè el jardí era un cementiri amb tot de tombes atrotinades, fastigoses i plenes de fang. Feia un aire sinistre, i els senyors tenebrosos li van dir:
- Veus aquest cementiri, dons en aquest cementiri moriràs-. Els seus falsos pares van treure uns ganivets de les seves butxaques i la van començar a perseguir-la. La Coraline va començar a córrer i va córrer fins a arribar a la porta. Quan va passar la porta i ja no hi havia la seva casa, hi havia un precipici. Per sort va caure al mar. Va anar nedant fins a la costa. Va mirar amunt i va veure la porta de la seva casa a dalt de la muntanya. Amb molt de coratge la Coraline es va endinsar al bosc. A la meitat del recorregut es va trobar uns esquelets vivents que anaven armats amb espases i punyals. La nena com que no tenia res a fer contra els esquelets vivents va tornar una mica enrere. Va estar una estona pensant fins que va tenir una idea. Va tenir la idea de distraure’ls tirant un tronc i que els esquelets vivents anessin cap allà i podria passar sense problema. Va intentar el seu invent i li va funcionar. Va caminar prop de 1 hora i mitja i al final, va arribar a davant de la porta de casa seva. Però...hi havien uns ferotges lleons dormint davant seu! Va intentar passar sense que la veiessin. Però sense voler va trepitjar una branca seca que va sonar:”crac!”.Llavors els ferotges lleons es van despertar i la Coraline es va posa a córrer fis a la porta de casa amb totes les seves forces. Es va driblar tots el lleons que se la volien menjar i va arribar a casa seva sana i salva. A partir d´aquell dia ja no va entrar mai mes en aquella porta.
Joan M.

Creuar la porta...

Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
- Qui ets? Va preguntar la Coraline, mig tremolosa.
- Jo sóc un monstre de la por...-.
La Coraline es va espantar encara més.
-...Però que no veus que sóc jo, filla meva? sóc la teva marona!-
La dona va fer una passa llarga cap a la Coraline. En canvi la Coraline, va fer un pas enrere. Espantada, la Coraline, va fer tantes passes enrere mig plorant que va arribar al passadís. Va girar una mica el cap fins que va arribar a veure el quadre que abans havia vist. En aquell moment el quadre mirava fixament a la Coraline, amb una cara com si la volgués matar. La dona es va acostar a la Coraline.
- Has canviat molt: estàs més prima que mai , estàs més baixa que mai...- Aquella dona va continuar com si la Coraline li hagués donat una idea
- Saps que no et deixaré sortir d’aquí, et faré engreixar, et torturaré amb una màquina que t’estirarà!...-
Va deixar anar un crit. Però al sentir la porta de la casa de la realitat de la Coraline.
Era la mare de la Coraline. La dona va saltar contra la paret que hi havia al darrere de la Coraline. Aquell monstre anava directe a la mare de la Coraline!
La Coraline es va intentar aixecar, però el noiet del quadre va saltar al seu davant i va fer una postura de guerra, encara amb la cara de voler matar a la Coraline.
La mare de la Coraline va sortir de la foscor cuita corrents va aixafar al noi del quadre amb un salt que va fer al frenar-se.
La dona estava arribant, quan la mare de la Coraline va agafar a la seva filla en braços i es van tancar a la cuina. La mare de la Coraline li va explicar que estaven en l’any 9985. Aleshores li va dir que aquesta porta era prohibida i que aquests éssers eren vampirs.
La dona ja havia arribat. Va començar el covat i la Coraline , mentre la seva mare i aquell vampir lluitaven va sortir de l’any 9985 al 2009. Va anar al seu menjador, va agafar el telèfon, va trucar a la policia i a les ambulàncies i va anar a obrir la porta a la policia (que van arribar immediatament) i aleshores va guiar als policies a on estava la seva mare.
La mare i ella van anar a l’hospital, mentre els policies mataven al monstre.
Es van curar, van sortir de l’hospital i vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ ha fos.
Judit O.

Creuar la porta...

Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
Si, soc jo – va dir la Coraline
I tu qui ets? - va preguntar la Coraline
Sóc la teva mare, però quan he tornat de la revisió de la vista he tornat a ser deu anys més jove.
Aleshores va dir: - Bé, no ens entretinguem més i anem a dinar, que t’he preparat una plat sorpresa.
Dons no, no ens entretinguem si no em posaré encara més nerviosa!!! – va contestar la Coraline.
Tatatattaaaaaaaa!! - va dir la mare, i al mig de la taula va veure una paella, que tenia una bona pinta per xupar-se els dits.
Es va fer un llarg silenci, només sentia els soroll dels plats i coberts i el de l’aire fred que anava d’un lloc a un altre tranquil·lament...
Moltes gràcies mare. Comencem a menjar que se’m fa la boca aigua només veure-la!! – va cridar la Coraline al cap d’una estona, que ja havia reaccionat.
I van començar a menjar-la tremolosament i amb una mica de por. Mentre menjaven es feina un silenci llarg i tranquil.
Quant van acabar de dinar la Coraline va anar tremolant sobre les cames de la seva mare i se li va agafar del coll per fer-li una abraçada i per donar-li gràcies del dinar que li havia fet....
Mentre la Coraline estava sobre la seva mare, la mare és va començar a engrexar-se, a posarse-li les ungles com les tenia, va tornar a ser com abans.Despres la Coraline, es va despertar i es va adonar que estava somiant.
Anna B.

Creuar la porta...

-Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?

I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.

- Afanya’t , Coraline, que és l’hora de dinar- va dir la dona.

Coraline s’hi va acostar i va preguntar : Mare?

-Si?- La dona girà el cap.

Coraline estava segura de que aquella dona no era la seva mare. La por que sentia en aquell moment la va deixar immòbil.

No tenia ni idea d’on era ni amb qui era, i no sabia què havia de fer. Va començar a córrer pels passadissos de la casa, confosa. Com que estava espantada va entrar a la primera habitació que va veure.

Aquella era la seva habitació, però amb un petit canvi: tot era negre, fosc.

Espantada, es va amagar sota el llit desitjant amb força que tot allò s’acabés quan abans millor. Però va sentir la veu d’aquella dona dient: -Coraline, on ets?

La nena va posar-se a plorar, sense saber què fer. I encara sota el llit, va tancar els ulls molt fort. Les llàgrimes se li havien assecat per la cara.

-Coraline,Coraline, desperta’t.- Coraline va sentir la veu de la seva mare que li despertava jugant suaument amb el seu cabell.

-Tot...tot ha estat un somni.-Va dir Coraline.

- Va, aixeca’t dormilega, que és l’hora de dinar. He fet pasta.

Mentre Coraline anava cap al menjador es va sentir el timbre.

-Obre tu Coraline que estic parant taula!

La Coraline va anar cap a la porta, disposada a obrir. Al fer-ho, va mirar cap al passadís: allà no hi havia ningú. Va tancar la porta i caminà cap a la cuina quan per segona vegada sonà impacientment el timbre. Es dirigí cap a la porta amb cara de molta paciència. Al obrir la porta, aquesta vegada tampoc hi havia ningú.

Quan estava apunt de tancar la porta es sentí una veu que deia:

- Coraline,Coraline, ets tu?

I ràpidament, sense ni tan sols fixar-se de qui provenia la veu, tancà la porta amb un cop sord. No volia traspassar la seva pròpia porta.
Rita A.

Creuar la porta...

Coraline? -va dir la dona -. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
Qui ets? – va preguntar la Coraline –
De sobte, la dona cridant respongué:
– com goses entrar a la meva casa!–
La Coraline, perseguida per la dona, va córrer passadís avall creient que es trobaria la porta per on havia entrat a aquella terrible casa...
Però es va trobar amb un vell i gran armari; sense pensar-ho dues vegades s’instal·là incòmodament.
La dona va perdre de vista a la Coraline, així doncs va desaparèixer entre les terribles portes de la seva casa.
A la vegada a la Coraline li bategava el cor tan veloç com una llebre, així li bategava perquè tenia gana, estava cansada i afeixugada per la terrible humitat d’aquell armari. Aquella humitat l’envoltava com si volgués cruspir-se-la.
Al cap d’una estona, quan ja estava més tranquil·la, es va adonar de la presència d’un vell mirall que al vell mig aportava una ratllada. El va agafar i es va mirar, però no era la mateixa, el seu cos era sinistre.
En aquell moment tot li encaixava: aquella casa era com el reflex d’un mirall enfocat a la seva casa real, però era un mirall especial, tot es reflectia vell, com si haguessin passat els anys.
La Coraline va decidir sortir de l’armari. En sortir, es trobava en una casa totalment diferent a l’anterior, amb molsa i lianes de brutícia i tot estava ple de pols. Desprès d’una llarga estona d’esquivar lianes es va trobar una porta, en creuar-la es trobava en el cementiri. Tots els seus familiars estaven plorant. Ella es va acostar i va cridar, però ningú no responia. Es va acostar més encara, però ara cap a la tomba. Estava buida. Només hi havia una nota on hi deia: Caroline Calatraba 1289. Nooooooooooooooo!-va cridar la Coraline – allà figurava que estava morta; però no tenia molt de temps per seguir lamentant-se sota la pluja... de sobte els llums es van tancar i desprès es van obrir i es va sentir la veu del director de la pel·lícula: Tens raó, no tenim mes temps, que ja són les 18:00.
Daniel F.

Creuar la porta...

Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
La Coraline tota espantada va dir:- Si, soc jo.
Arribava l’hora de sopar i les dues van anar caminant lenta i pausadament cap al menjador d’aquella petita sala, que era semblant al de casa seva, l’únic que aquella era tota fosca com la nit sense ni una espurna de llum.
La taula, tenia un aspecte sinistre amb dos canelobres, un a cada punta. Les dues ja començaven a prendre lloc, cadascuna a un extrem de la taula. Ja estava parada, i elles van anar prenent lloc sense arrossegar les cadires.
Ja començaven a sopar amb un ambient d’allò més tètric; allà només se sentia el soroll dels coberts i els plats:
Hi havia un silenci absolut.
Havent sopat, la noia, aterrida, se’n va anar a dormir a una habitació quasi bé igual que la seva.
Aquella nit, amb tot aquell enrenou, a la Caroline li va ser impossible agafar el son. Estava inquieta, nerviosa, fins que va sentir una veu fina i suau que venia de lluny:- Coraline, estàs bé? La jove va despertar-se, i va fer una gran abraçada a la que li parlava:la seva mare. Tot d’una se’n va adonar que tot plegat havia estat un mal son. Afortunadament.
Pau B.

Creuar la porta...

Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
La seva cara blanca com la llet igual que tot el seu cos.
I la Coraline li va preguntar:
- Qui ets tu?
La dona li va respondre:
- Sóc la teva mare, la que tens ara es una mare que et va adoptar quan eres petita, perquè el teu pare, la teva germana i jo vam morir en un xoc frontal amb un altre cotxe.
La Coraline va quedar tant blanca com la mare morta.
La mare morta li va dir oferir un got d’aigua perquè es calmes.
La Coraline li va respondre:
- Si, sisplau, així parlarem de l’accident.
La mare li va començar a explicar que ells anaven en el cotxe per la autopista perquè anaven a un casament llavors just a l’entrada del poble on es van casar els teus tiets van tenir un xoc frontal contra un altre cotxe que anava contra direcció.
-I jo on era?- va preguntar la Coraline.
La mare li va respondre:
- Tu eres molt petita llavors et vam haver de deixar amb l’avi i l’àvia.
La Coraline no sabia que dir.
La mare li seguia explicant que després de l’accident no van saber on era ella fins que un dia el seu pare va localitzar una casa on figurava que vivia una tal Coraline.
Des de aquell dia van viure en un pis que estava al costat del la Coraline.
La Coraline es va desmaiar. Quan es va despertar va veure que estava en el sofà de casa seva, i ella va pensar que tot allò va ser un somni.
Pablo F.A.

Creuar la porta...

Coraline? - va dir la dona -. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
La Coraline notar una olor forta- Qui ets?...Més ben dit...què ets?...Perquè tot això és idèntic a casa meva?
La dona és va girar sense respondre-la i agafà un llibre d'artròpodes , el consultà i després va obrir un calaix.
Del calaix, va treure una aranya, l'agafà i la triturar amb una batedora. Això un munt de vegades amb diferents artròpodes.
La Coraline casi es desmalla del fastig que li feia i llavors la dona li va fer menjar.-Menges aixo?-va dir-és fastigós-la dona li va respondre- Si no t’agrada t’aguantes...és el més bo que hi ha!-La Coraline agafà una collerola sinistre, que hi havia allà i li donà un cop al cap a la dona, amb tota la seva força, però aquell cop només va traspassar la dona perquè estava formada per una massa enganxosa i verda. Llavors, la Coraline, mirà als seus costats, dos "monstres" com la dona idèntics al seus germans, se li acostaven lentament, ella, no sàvia què fer, seguidament comprengué que si tirava una cosa més grossa, tardarien més en en refer-se, llavors agafà una taula (idèntica a la de casa seva) i la tirà als "monstres".
Mentre la taula va donar aquell cop als suposats "monstres", la Coraline va aprofitar per passar perquè el cop va desfer completament el cos de aquelles imitacions dels seus germans, tot i que li va donar temps de passar, aquelles imitacions es reformaren ràpidament.
La Coraline es va dirigir cap a la imitació de la seva habitació i s’hi va tancar.
Més tard, la Coraline va obrir la porta i va baixar cap a la cuina. Va mirar-ho tot, però no va trobar res d’importància, però, si que hi havia res d’estrany, no va trobar ni un sol pot de sal, un element que si no s’en té, no es pot cuinar gaire cosa...
A les hores, va trobar una capsa que posava: només utilitzar en cas d’emergència! La va obrir, i dins, hi havia un pot de sal, com si res, com si amb la sal és pogués fer màgia.
La dona la va veure i és va transformar en una cosa estranya i inimaginable. Llavors, s’hi vacostar a ella, la Coraline, va agafar el pot de sal i el tirà .Llavors, la dona, començar a desfer-se i al final, es va convertir en la porta que havia creuat abans.
Creuar la porta.
Aleshores va passar pel passadís corrents fins arribar al quadre: si, era a casa seva, el quadre tenia la expresió que ella volia!
El timbre, va sonar, era la seva mare! Llavors, l’abraçà i li digué que havia sigut un diar molt dur per a ella. No li explicar rés de res i va continuar feliç recordant sempre aquell dia!
Eduard G.P.

Creuar la porta...

Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
-Sí jo sóc la Coraline, però qui ets tu?
-Jo sóc la teva mare d’un món paral·lel al teu, a l’obrir la porta,( que era la porta que separava el sinistre món dels zombies i el dels humans ), ens vam despertar tots els de la raça dels zombies.
-Aquí els teus amics no et coneixeran de res, més ben dit, només et podem veure nosaltres, perquè som la teva família d’un món paral·lel al teu.
Va aparèixer el pare i es va quedar callat. La Coraline es va acostar al pare, va veure que era deformat amb els ulls que sobresortien de la seva òrbita, li penjaven mocs al seu germà, al pare se li derretia la pell.
Van fer tots un somriure cínic amb el seu nerviosisme mental de zombie.
-Però què feu ara?
- Estem fent una dansa que fem abans de dinar un nen/a humà/na.
La Coraline es va espantar, va fugir ràpida com el vent i la família de l’altre món la perseguia per tot arreu, però quan va arribar a aquell quadre tant tètric es van anar debilitant cada cop més, fins que la Coraline va travessar la porta d’on havia vingut. Els zombies es van adonar que no podien passar al món dels humans.
Les cares sel’s van posar blanques com la llet, van esguerrar el peu de la Coraline, es van desfer i no va haver mai més rastre dels zombies ni de la porta que la Coraline va obrir. La sang dels zombie degotejava. La policía va venir i els Deagostini ( era el cognom de la família ) es van traslladar al paradís. La policia va tancar la porta amb una clau que la tenia el Rei d’Espanya.
Ningú va gosar ni un pèl de robar la clau al rei perquè tenia molts guàrdies i perquè ningú no volia passar la fastigosa aventura de la Coraline.
Bernat V.S.

Creuar la porta...

Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
- Si soc jo la Coraline –Va dir la nena.
- Té he preparat el teu menjar preferit espinacs- Amb un somriure sinistre.
- Quin fàstic espinacs.
La Coraline és va anar corrent, fugint de la dona ràpidament se sentia una musica tenebrosa. La dona la perseguia rient. La nena va agafar la escombra estava freda com el gel i molt bruta li va donar un cop al cap.
La dona va caure a terra i es va aixecar. La Coraline va sortir corrents. Quan va arribar a la porta i va sortir la va tancar es va sentir un soroll molt fort. En aquell just moment va arribar la mare i la va enxampar. I ella va explicar que havia trobat un món diferent .I la mare no la va creure i deia que eren imaginacions seves. La nena es va enfadar i rabiosament va tornar la clau i va dir la nena convençuda : Tornaré i destruiré la dona de la pell blanca com la llet .
Patrícia B.

Creuar la porta...

Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
La Coraline va quedar molt sorpresa al veure que la dona sabia que es deia Coraline.
Sóc la teva mare no em reconeixes?- va dir la dona -.
Bé, prou de discutir i anem a dinar- va dir canviant de to de veu.
La taula estava plena de teranyines i li faltava una pota que amb prou feines un tros de pal l’ aguantava. La Coraline tot mirant la cuina va veure el calendari era a l’ any 2.022
No som a l’ any 2.009?-va pensar la Coraline.
Escolta...- va dir la Coraline- per tu, quants anys tinc?
Doncs tens uns 22 anys, perquè ho dius?- va dir la dona.
Per res, per res...- va dir la Coraline.
Però, si jo només en tinc 10 d’ anys- va pensar la Coraline.
Hem estat en guerra?- va dir intentant canviar de tema.
Però, com t’ atreveixes a dir això? va dir la dona treien foc pels queixals.
Va vés al passadís a calmar-te una mica, a veure si et penses que tu pots anar pel món insultant a la gent!- va dir amenaçant-la amb un somriure cínic.
Li va tancar la porta als morros. Es va quedar sola en el passadís.
Va veure el quadre del nen i les bombolles, es va fixar amb el nen que la mirava amb una cara com si volgués matar o fer mal a la Coraline.
La Coraline va fer un crit. De sobte la porta es va obrir, va sortir la mare amb un ganivet molt esmolat. La dona es va acostar cap a ella amb el ganivet apuntant-la cap a ella.
Fins ara he estat “ amable” amb tu, però ara se m’ha acabat la paciència !!!!!!!!!!!!!!!!- va dir la dona amb el ganivet cada vegada més a prop de la Coraline.
La Coraline va empassar-se saliva.
Segueix-me- va dir la dona.
Van baixar per les escales, tot era igual que casa seva però diferent. La va tancar en una garjola. Li era molt familiar, era la seva habitació!!!!!!!!!!!
Van passar setmanes i setmanes la Coraline cada vegada era més grassa, la dona li donava molt menjar (però estava fastigós).
Un dia la dona li va obrir la porta i li va dir:
Avui és el gran dia, et menjaré !!!!!!!!- va dir fent un crit.
La Coraline va començar a córrer; va caure al terra. Llavors la dona va venir corrent i li va clavar el ganivet a la Coraline.
La Coraline es va despertar a la seva habitació; no hi havia la dona només la seva mare i va córrer a abraçar-la.
Només havia estat un somni.
Laura O.E.

Creuar la porta...

Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
La Coraline en veure aquella dona es va espantar moltíssim.
Estava desconcertada s’assemblava bastant a la seva mare però estava segura que no ho era. Els seus llavis li queien per la barbeta, tenia les dents corcades. Mostraba un aspecte sinistre.
La dona misteriosa i esgarrifosa se li volia acostar, però la Coraline va començar a córrer per tot el paorós passadís, cames ajudeu-me.
Va veure la mateixa taula que a casa seva igual de vella, atrotinada i bruta de pols, el mateix armariet de les sabates que hi havia al rebedor.
Va continuar corrent molt.
Espera! –cridava la dona -. On vas?
La Coraline cridava desesperada:
Mare, ajuda’m!
La dona des del fons cridava que era ella la seva mare.
La Coraline corria fins la porta del fons del passadís, però quan va arribar estava tancada i barrada . Era impossible travessar-la.
Nooooooooooooooooo! – va cridar la Coraline.
I just quan la dona se li acostava amb un somriure cínic en el seu pàl•lid rostre va sentir :
- Coraline, lleva’t ràpid, que faràs tard a l’escola.
La Coraline va dir alleugerida:
- Només ha estat un malson. Però quin espant!
Després va anar corrent a la porta misteriosa:
- Uf! Està tancada amb clau.
- I ara m’ he d’afanyar si no vull arribar tard a classe.
Natàlia P.V.

Característiques de Plutó:

Els planetes es distingeixen per la massa que tenen que els fa gairebé esfèrics. També per l’òrbita que descriuen al voltant del sol. I perquè estan en equilibri a l’espai i això els permet flotar.
Hi ha vuit planetes que són planetes segur: Mercuri, Venus, la Terra, Mart. Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
Es pensava que Plutó, Caronte, Ceres i Eris, al principi també eren planetes, però tenien algunes diferències amb els planetes clàssics, sobretot la grandària i la massa. I també la inclinació de l’òrbita. Plutó i Caronte es deia que feien un sol planeta, un planeta doble.
Va haver-hi molta polèmica, discussió a la Unió Astronòmica Internacional (un grup de gent que estudia els astres, l’espai...) de si eren planetes o no. I al final, a l’agost del 2006, van decidir que no eren planetes: el primer que van fer fora va ser Plutó. I van formar part d’un grup de planetes que es diuen “planetes nans”.
Guillermo de la R.

Els planetes interiors

Bon/Bona día/tarda jo us parlaré dels planetes interiors del sistema solar .Els planetes interiors són més petits que els exteriors. I no tenen tants satèl.lits com els exteriors.
Els planetes interiors són:
-Mercuri: És el més proper al Sol i el més petit.Com no té atmosfera i està molt aprop del Sol hi ha unes altes temperaturas.
La seva velocitat orbital és mitjana .
-Venus: És el segon planeta més proper al Sol. És gran com la Terra.
Té atmosfera però és molt espessa.
Venus és diu així en honor a Venus la deesa del amor i la vellesa.
-La Terra: És el planeta més important per què és l´únic on hi ha vida .Tè una atmosfera rica en oxigen .
La Terra té un satél.lit que és diu Luna.
La seva velocitat orbital és mitjana.
-Mart: El diuen planeta vermell.No té atmosfera .És més petit que la Terra.És el planeta interior que està més lluny del Sol.
La seva velocitat orbital és mitjana.
Patrícia B.

El cometa Halley

Hola, bon dia. Avui us informare sobre el cometa Halley.
El cometaHalley, és gran i brillant que orbita al voltant del Sol cada 76 anys en terme mitjà, encara que el seu període orbital pot variar entre 74 i 79 anys. És un dels més coneguts i més brillants dels estels de "període curt" del cinturó de Kuiper. Es va veure per última vegada en l'any 1986, la próxima visita serà al 2061.
Se suposa que els estels tenen dos orígens diferenciats en el nostre Sistema Solar, el Cinturó de Kuiper, un disc pla gelat d'enderrocs estel·lars, situat a uns 50 unitats astronòmiques (UA), i el Núvol de Oort, una esfera de cossos cometaris, la vora interna dels quals està situat a unes 50.000 UA. Els estels de cicle curt, amb una òrbita que pren un temps inferior a 200 anys, procedeixen, en general, del cinturó de Kuiper; mentre que els de de cicle curt, encara que el seu origen se situa cicle llarg, com l'Hali-Bopp, l'òrbita del qual pren un temps de milers d'anys, sembla que procedeixen del núvol de Oort. El cometa Halley és inusual, ja que és en el núvol de Oort, i no en el cinturó de Kuiper. La seva òrbita indica que originalment va anar de cicle llarg, però que ha estat capturat per l'atracció gravitatòria dels gegants gasosos.
Bernat Valero

Els planetes exteriors

Els planetes exteriors , són aquells que es troben més lluny del Sol.. Són molt grans de tamany i al seu voltant hi ha gran número de satèl·lits exceptuant Plutó.
Els planetes exteriors son : Júpiter , Saturn, Urá, Neptú i Plutó.
Estan formats per gasos i líquids i la seva temperatura és extremadament Freda.

PLANETA JÚPITER
Té el nom del rei dels deus romans. Es troba a una distància del Sol, equivalent a 5 vegades la distància que hi ha de la Terra al Sol.
És el planeta més gran del sistema solar, té 63 satélits.
El caracteritza una gran taca de color vermell que no és més que un sistema de tormentes continues.
PLANETA SATURN
Anomenat així, en honor al deu romà de l´agricultura.
La seva distància del Sol és 9 vegades més que la que hi ha de la Terra al Sol.
És el segon planeta més gran que existeix, i, al seu voltant hi han 31 satélits.
A saturn el caracterit-zen 7 anells que están formats de partícules i troços de gel que van del tamany de l´ungla d´un dit, al de un autobús i aquest anells tenen un gruix de 10 kilómetres.
PLANETA URÀ
També té nom de déu, però aquesta vegada del déu grec dels cels.
És el tercer planeta més gran.
Urá té 27 satélits i es troba a 19 vegades més lluny del Sol que la Terra del Sol.
Està cobert per una capa de núvols gelats.
PLANETA NEPTÚ
Reb el nom del déu romà del mar.
És el quart planeta més gran del sistema solar, té 13 satélits.
Si observem Neptú, hi podem veure una gran taca fosca, aixó no es més que un gran huracà del tamany de La Terra. Els vents a Neptú arriben a 2000 kilómetres per hora i son els vents més forts que es coneixen en el sistema.
PLANETA PLUTÓ
Plutó, és el planeta més petit de tots.
Plutó era el déu romà dels inferns.
La seva distància al Sol, és 40 vegades més,que la que hi ha de la Terra al Sol.
És l´únic planeta no visitat per cap nau espacial i només té un satélit.
És creu que está format per roques i gel. Avui en dia, ja no es considera un planeta.
Andreu R.

La Lluna

La Lluna és el satèl·lit natural de la Terra. Gira al voltant de la Terra seguint una òrbita el·líptica ( circumferència allargada). La distància mitjana és d’ un 1.300.000 Km. És l’ astre més proper a la Terra. És de forma esfèrica com la Terra, però més petita. No té llum pròpia, el Sol l'hi reflecteix.
Té tres moviments:1º: De rotació al voltant de la Terra que dura: (27 dies, 7 hores, 32 minuts i 11 segons). 2º:de rotació al voltant d’ ella mateixa amb la mateixa durada: (27 dies, 7 hores, 32 minuts i 11 segons). 3º: de translació al voltant del Sol que fa que des de la Terra sempre es vegi la mateixa cara de la Lluna.
La Lluna és inert ( no té vida). Està formada de minerals com la Terra, però no té aigua.
La Lluna és una de les causes de les marees (atreu masses d’ aigua de la Terra.
Al dia 16 de juliol del 1969 tres astronautes nord-americans varen anar a la Lluna a bord d’ una nau, i varen dur roques de que està formada la Lluna.
Laura O.

Els meteorits

Jo us parlaré dels meteorits. Els meteorits són cossos rocosos que quan entren en contacta amb l’atmosfera es posen incandescents. Els meteorits que s’aconsegueixen recuperar s’anomenen caigudes. Aproximadament hi ha 1.050 caigudes recuperades en col·leccions de tot el món. Dels meteorits que s’han recuperar s’han distingit dos tipus:
Els meteorits rocosos que estan formats per minerals i els meteorits metàl·lics que estan formats bàsicament per ferro.
Cada any cauen aproximadament 500 meteorits, des del tamany d’un pèsol fins a milers de tones. D’aquests 500 nomes se n’aconsegueixen recuperar 5 o 6.
Quan el meteorit entra en contacte en l’atmosfera fa una flama que pot ser mes forta que la llum del Sol i de diferents colors, des del groc fins al vermell passant pel verd i pel blau.
Quan el meteorit xoca amb el terra fa un soroll molt fort, però fa més soroll si el meteorit es desintegra abans de tocar a terra i llavors cau en una pluja de petits meteorits.
I per acabar explicaré un parell de curiositats:
La primera és que hi han hagut pocs casos de meteorits que han catgut sobre persones, però el mes famós va ser a l’any 1963: Un meteorit de 4 kilograms va travessar la teulada d’una casa i va anar a parar a una dona que estava dormint tranquil·lament.
I la segona és que els poblats indígenes feien servir els meteorits de metall per fer les puntes de les llances o altres armes.
Joan M.

La Lluna

Ara us vull parlar de la Lluna;Com ja sabeu es l’únic satèl·lit natural de el planeta Terra, tots els altres són artificials,fets per l’home .També es l’únic satèl·lit que podem veure amb claretat, tal i com es .De la Lluna a la Terra hi ha 150.000.000 kilòmetres aproximadament. No té atmosfera, degut a això les temperatures poden variar entre 110 graus i 180 graus sota zero. La descomposició de la Lluna es de roques i en aquestes roques i veiem uns cràters ;aquets cràters s’originen per meteorits que han xocat contra la Lluna i han deixat aquestes grans marques. La Lluna durant el mes experimenta uns fases:Lluna plena,Lluna nova,lluna creixent i Lluna llevant, aquestes fases per a els pobles primitius les fases de la lluna eren el calendari. El 20 de juliol de 1969 Neil Armstrong va ser el primer home en trepitjar la Lluna en la missió Apolo 11 , hi ha gent que deia que tot havia sigut un muntatge de la NASA per a aconseguir superar a els de Rússia que experimentaven amb naus i que van llençar la primera nau a la Lluna :LUMIK lli també varen enviar a la primera dona astronauta;Valentina Tereshkova .Aquestes són coses interessants sobre la Lluna, però i podem trobar moltes més a quantitat de llibres que s’han escrit sobre això, perquè es una cosa que jo crec que es important i coneguda.

Rita A

Les galàxies

En l'Univers hi ha centenars de milers de milions.
Cada galàxia pot estar formada per centenars de milers de milions d'estrelles i altres astres.
En el centre de les galàxies és on es concentren més estrelles.

Classes de galàxies
Quan s'utilitzen telescopis potents, en la major part de les galàxies només es detecta la llum barrejada de totes les estrelles, no obstant això, les més properes mostren estrelles individuals.

Les galàxies presenten una gran varietat de formes.
En 1930 Hubble va classificar les galàxies en el·líptiques, espirals i irregulars, sent les dues primeres les més freqüents.

La Via Làctia
És una galàxia gran, espiral i pot tenir uns 100.000 milions d'estrelles, entre elles, el Sol.
En total té uns 100.000 anys llum de diàmetre i una massa de més de dos bilions de vegades la del Sol.

Les nebuloses
S'han detectat nebuloses en gairebé totes les galàxies, inclosa la nostra, la Via Làctia.
Depenent de l'edat de les estrelles associades, es poden classificar en dues grans grups:
1.- Associades a estrelles evolucionades, com les nebuloses planetàries i els romanents de supernovas.
2.- Associades a estrelles molt joves, algunes fins i tot encara en procés de formació, com els objectes Herbig-Haro i els núvols moleculars.
Hugo M.

Els satèl.lits de comunicacions

Hola a tots. Avui us parlaré sobre els satèl·lits de comunicacions. Són uns aparells que, gràcies a unes antenes, transmeten uns senyals de ràdio des de qualsevol lloc del món per comunicar. Es fan servir per explorar la Terra, per extreure dades meteorològiques i altres serveis com el Google Earth, el telèfon mòbil, la televisió etc...
Els satèl·lits de comunicacions estan situats a l`òrbita geo – estacionària, a trenta-sis mil km de l’equador. Aquesta òrbita és especial perquè fa que des de la Terra, els satèl·lits es vegin fixos, ja que segueixen el mateix moviment del nostre planeta.
No tot s’acaba aquí, ja que, jo he preparat un mapa conceptual perquè tots vosaltres acabeu d’entendre més bé quina és la funció d’aquests satèl·lits i en quin lloc es fa.
En aquest mapa podem veure com un satèl·lit està enfocant un lloc de la Terra; en aquest cas és Espanya, tot i que podria ser qualsevol altre punt. En veritat, està transmeten senyals de ràdio a aquest punt concret del planeta blau. Aquesta funció la fa des de l’òrbita geo – estacionària, a trenta-sis mil km de l’equador.
Aquí acabo amb la meva explicació. Espero que us hagi agradat.

Pau B.

La Lluna

Jo us parlaré de la lluna. La lluna va tenir un origen estrepitós. Fa uns 4.500 milions d’anys un petit planeta va col·lidir amb la Terra acabada de formar .L’impacte va polvoritzar a l’intrús i va enviar a l’espai grans fragments de les capes més externes de la Terra.
Les restes rocalloses del planeta polvoritzat i de la Terra es van agrupar i van formar la lluna.
La lluna té diferents fases ara us explicaré en que consisteix:
La lluna sembla que canvia de forma perquè a mesura que gira al voltant del nostre Sol n’il·lumina diferents parts de la cara visible. Quan s’interposa entre la Terra i el Sol la cara orientada cap a nosaltres està tocant ombra. És la fase de lluna nova o noviluni.
Al cap de dues setmanes, quan ja ha fet mitja òrbita la cara orientada cap a la Terra apareix tota il·luminada. És la fase de lluna plena o pleniluni. La lluna triga poc més de 29 dies en passar de nova a nova.
Ara us explicaré les fases de la lluna:
Lluna nova, creixent incipient, quart creixent, creixent avançat, lluna plena, minvant incipient, quart minvant, minvant avançat.
Ara us explicaré les capes de la lluna:
La més exterior s’anomena escorça rocosa,
la següent mantell rocós,
la tercera zona fosa ,i la del mig és el nucli.
I ara, un parell de curiositats:
Sabíeu que la superfície de la lluna té la mateixa extensió que Àfrica?
I sabíeu que la lluna està composta per uns mars que mai han tingut aigua? Són de cràters.

La trapella.

LA BROSSA ESPACIAL

Jo us parlaré de brossa espacial:
Per trucar des de Catalunya fins als Estats Units no creieu que va directe, si no primer ha de passar per un satèl·lit. No com la Lluna, si no un satèl·lit artificial.
Primer la NASA envia un satèl·lit a l’espai. Després el satèl·lit pot rebre la trucada i després l’envia-la al destinari. En aquest cas la trucada la rep des de Catalunya l’envia als Estats Units.
Això està molt bé, però, i la contaminació?
Els satèl·lits hi ha un moment en que se li acabala bateria. Llavors ja no funciona i ningú els recull.
Si hi ha molts satèl·lits que es deixen a l’espai voltant al final hi haurà molta contaminació i la nostra capa d’Ozó es pot trencar i els rajos ultravioletes del sol ens arribaran a la pell i ens podem morir per deshidratació i perquè la pell sens podria cremar.
Pablo F.

L’univers, On som ?

En la cosmologia moderna l’origen de l’univers és el moment en que va aparèixer tota l’energia i matèria que tenim actualment a l’univers... Univers és una paraula derivada del llatí que concretament vol dir dirigit a.
Com tots sabem, l’univers està format per galàxies i les galàxies amb forma de d’espiral estan dividides en3 parts : halo disc i bulb.

La nostre galàxia, la Via Làctia té un diàmetre de 100.000 anys llum (un any llum equival a 2 bilions de Km ) i conté entre 200 i 400 milions d’estrelles. El nom de Via Làctia prové del llatí que concretament vol dir camí de llet així ho firma la mitologia grega explicant que és llet regalimada del pit d’una deessa.

En un dels braços de la nostre galàxia conegut com a braç d’Orió es calcula que fa uns 4.500 milions d’anys el Sol va crear un núvol de gas i pols i, així es va formar el sistema Solar.
Dintre d’aquest sistema planetari, el 3r planeta més proper al Sol, l’unic que s’ha descovert amb vida és on ens situem nosatres aquest planeta és unic i sobretot està a les nostres mans pertant l’hem de cuidar.
Floc de neu.

LES GALÀXIES

Les estrelles s’agrupen en grans formacions anomenades galàxies. Poden tenir diverses formes: d’espiral, de disc o irregular.
Hi ha milers de milions de galàxies i nosaltres vivim a la Via Làctia.
La Via Làctia està formada per diversos braços corbats en forma d’espiral.

Una galàxia és un agregat de més de milions d’estrelles i de núvols, de gas i de pols. El sistema solar i per tant el nostra planeta forma part d’una galàxia la Via Làctia.

L’aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia ,la Via Làctia ,va ser observada a ull nu des de la Terra, i va originar el nom de Via Làctia, es a dir camí de llet.

Segons la teoria de Big Bang ,l’univers va creixent: les estrelles s’allunyen les unes a les altres. Hi ha més de milers de milions de galàxies i només se’n poden veure un bilió amb els actuals telescopis.

LA VIA LÀCTIA.

Les galàxies no estan distribuïdes uniformement per l’espai sinó que s’agrupen en grans formacions mes o menys nombroses i formen els cúmuls de galàxies.

A l’univers hi ha més de 200 milions d’estrelles igual o semblants al nostre Sol i als planetes que l’envolten, juntament amb els milers de nebuloses. Tot fa suposar que al centre de la nostra galàxia hi ha un forat negre supermassiu: ja que no es pot detectar a causa dels milions d’estrelles que hi ha al centre de les galàxies.
La Via Làctia té forma d’espiral (més concretament espiral barrada).



Sweetprincess

Big Bang

Els científics pensen que l’univers hauria nascut després d’una explosió gegantina , el Big Bang , que hi va haver fa 15 o 20 mil milions d’anys. La teoria del Big Bang no parla de l’explosió si no del que va passar després: va aparèixer la gravetat (al cap de una 10 milionèsima de bilionèsima de bilionèsima de bilionèsima de segon) i es va crear un remoli immens de gas i pols. La major part d’aquesta matèria es va condensar i va formar el Sol. Els grans de pols que quedaven xocaven entre ells. A vegades es trencaven però a vegades s’enganxaven de manera que alguns s’anaven fent grossos, llavors com més grossos es feien anaven absorbint els trossos més petits de matèria que giraven a la mateixa òrbita, així es van anar formant els astres.

Una anècdota estranya sobre el big bang es sobre una gegantina antena de comunicacions que volien utilitzar dos científics d’ EUA . Però un soroll de fons els molestava , era un xiulet que impossibilitava el seu treball experimental . El xiulet venia des de tots els punts del cel , dia i nit , a totes les estacions de l’any. Els científics van intentar netejar-ho tot , desmuntar les peces per després tornar-les a muntar per veure si desapareixia el xiulet però no desapareixia . Al final es va descobrir que estaven captant les microones creades per el big bang que encara sonen per algun lloc de l’univers .

Alex C.

Els planetes

Jo us parlaré dels planetes, que són astres que giren al voltant del Sol descrivint una trajectòria gairebé circular anomenada òrbita. Es van formar fa milions d’anys.
Hi ha dos tipus de planetes: els interiors i els exteriors.

ELS PLANETES INTERIORS
Es troben prop del Sol. Són rocosos, petits i tenen pocs satèl·lits.

MERCURI: És el planeta més proper al Sol, el més petit i no te atmosfera.
Per donar una volta sencera al Sol triga uns 87 dies. Està tan a prop del Sol que pateix les diferències més grans de tots els planetes, de 600 graus de diferència entre el dia i la nit.

VENUS: És gran com la Terra. Te una atmosfera molt espessa i la seva temperatura ges de 480 Graus.

LA TERRA: Te agua i una atmósfera rica en exigen. Te un satèl·lit molt gran, la Lluna. Dóna una volta sencera al Sol amb 365 dies. L’eix el té inclinat uns 30 graus. Probablament és l’únic planeta de l’univers que té vida, gràcies a que té una atmosfera amb una combinació de gasos ideal.

MART: és més petit que la Terra i no té atmosfera. Per donar una volta sencera al voltant del Sol triga uns 689 dies. I l’eix el té inclinat uns 25 graus. Té volcans extingits.


ELS PLANETES EXTERIORS
Es troben lluny del Sol. Són esferes enormes de gasos i líquids i tenen molts satèl·lits.

JÚPITER: És el més gran de tots els planetes. Per donar una volta sencera sobre el Sol triga uns 11anys. L’eix el té inclinat uns 3 graus. És un planeta gasós principalment format per hidrogen i heli.

SATURN: És molt gran i està envoltat d’anells. Per donar una volta sencera sobre la seva òrbita triga uns 29 anys. L’eix el té inclinat uns 25 graus. Es coneix pels seus anells.

URÀ: És mes petit que Saturn i té petits anells. Per donar una volta sencera sobre la seva òrbita triga uns 84 anys. L’eix té una inclinació de 97 graus.

NEPTU: És molt semblant a Urà. Per donar una volta sencera sobre la seva orbita triga uns 164 anys. I l’eix el té inclinat uns 28 graus.

PLUTÓ: No es considera planeta, sinó asteroide o un planeta nau.

Anna B.

EL RECICLATGE

La contaminació és una amenaça,
que dona febre
i també feina
a la terra.

I només hi ha una solució:
Reciclar!
No costa gens,
nómés has de dipositar,
tot el que ja no has de menester.

Verd, groc, blau...
hi ha molts contenidors,
per a vidre, plàstic, paper...
Utilitzal’s i la terra faràs bé.


L’Informàtic

LA CIUTAT TRANQUIL·LA

Els arbres suaument es balancegen,
el riu tan clar com la llum,
una família veu la posta de sol
en una tarda alegre .

La pluja suaument cau al carrer,
els jardins xops d'aigua
i les plantes alegres .

Tot això dóna
un ambient de frescor i d´alegria .
Això resumit és bellesa

Lionero 125

EL PRIMER RAIG DE L'ALBA

El gran llac d’aigua salada
blau com el cel d’un matí.
Dençà surt un Sol groc
com el foc de l’infern.

L’olor d’aigües salines
el so de les ones cantar
la brisa i el gust del matí
desperta les flors del roser.

Els núvols groguencs
tenyits pel Sol,
donen ombra a una sorra,
una sorra calenta i fina com la sal.

El vent tranquil i descansat
empeny el veler que
surant la mar
canta una nana.



Floc de neu.

L'aigua de la platja

L’ aigua neta i transparent
pot ser freda, tèbia o ardent,
si és aigua trista i moguda
has d’ estar a uns quants metres de mesura!

A l’estiu nens jugant,
a la primavera la gent passeja,
a la tardor tothom amb paraigua
i a l’hivern, la platja solitària.

Si t’hi vols banyar,
a l’estiu hi has d’anar.
Si la vols recordar,
al cor l’has de guardar!


Ombra

L'aigua

Miro per la finestra,
i veig un riu que passa,
amb un cabal fort d’aigua,
que lentament passa.

Surto de casa amb banyador,
em preparo per banyar-me,
amb aquesta dolçor.

Sento com l’aigua passa,
em tiro dins l’aigua,
que està tèbia i bona.

Aquí dins,
escolto com l’aigua cau,
que bé dels ràpids com un llamp.

Jetix 24

Les estacions

Miro per la finestra:
avui és hivern.
Tot està mullat,
veig que està plovent.
Es formen bassals
grans i deformats.

Avui fa un dia de colors,
taronja, groc i marró...
ja arriba la tardor.

Ja arriba l’estiu,
m’aixeco al matí,
fa un sol brillant
i un dia acalorant.

Cuchufleto 21

El bosc

A la primavera,
tot és de colors,
a l’estiu, és tot verd
a la tardor, és marró
i a l’hivern, els arbres
estan tots pelats.

L’escorça tota rugosa,
el soroll dels animals,
quan pugen als arbres,
amb calma.

L’olor de milers de flors
en un joc tan obert,
amb tanta fauna,
m’omple el cor
de glòria i amor.

nen sorpresa 19

La platja

La platja, tranquil·la,
els senyors estan contens,
passen bones vacances.
Què tranquil·la, la platja!.

Sento la humitat,
la vista és bona,
tots ho passen
molt bé ...

Uns nois juguen
a futbol,
alguns, a pescar peixos.
¡Quina calor fa!

Futbolista24

Boscos i mars

La nostra mare Terra
ens sosté i ens alimenta
per boscos clars i serens
i per mars plens de peixos.

Els boscos són agradables,
plens d’animals, vida i vegetació...
Per la nit, molta foscor.

Els mars són grans i extensos,
al fons, milers d’espècies
encara no conegudes.


bultaco

L'aigua

L’aigua dolça i tranquil·la
cristal·lina com l’aire
i freda com la neu.

La neu freda,
blanca i brillant
besa el terra tot cantant.

I els rius ràpids i abundants
baixen veloços
tot sonant.

Anisete

La noche

Mirando las estrellas
tan bonitas que son ellas
brillando en la noche,
dulce noche.

En la ciudad todo brilla,
pero se domina.
Dulce noche.

Que bonita,
que dulce
que agradable es la noche.

guepard

El bosc des de dins

Entro en un bosc espès com la boira,
en un dia radiant.
Les àguiles estan caçant
mentre els cadells estan jugant.

Sento el soroll de l’aigua
que flueix d’un riu.
Els animals d’allà hi beuen,
mentre escolto el soroll del vent.

Les flors floreixen,
ja fan molta olor.
Les fulles cruspeixen,
els arbres creixen
(no hi ha cap animal que no estigui content)


Sander 5è D

El bosc des de dins

Entro en un bosc espès com la boira
En un dia radiant
Les àguiles estan caçant
Mentre els cadells estan jugant.

Sento el soroll de l’aigua
Que flueix d’un riu
Els animals d’allà hi beuen
Mentre escolto el soroll del vent

Les flors floreixen, ja fan molta olor
Les fulles cruspeixen
Els arbres creixen
(no hi ha cap animal que no estigui content)




Sander 5è D

Tornaràs a ser el mateix?(un bosc cremat)

Abans... abans eres tan bonic,
tan ple de vida...
Podia anar a passejar
mentre notava l’olor
a herba fresca.

Ara ja no puc,
tot es negre,
sense llum,
fosc,
no em puc estirar
sota els teus arbres que tant m’agradaven.

Tot està mort,
no essent res,
els animals han fugit
sense cap esperança
de que tornis a ser el d’abans.

El sol ja no es reflexa
en l’aigua cristal·lina del llac.
I jo em pregunto...
tornaràs a ser el mateix?

sweetlolypop

La ciutat

Veig pel riu,
la ciutat reflectida,
amb grans edificis,
i una platja.

El vent suau,
que acaricia les cases,
i amb una mirada,
veus la posta de sol.

L´ambient agradable,
i el mar també,
amb l´aigua cristal·lina,
neta i salada.

Mini Tamudo

Veig per el riu,
la ciutat reflectida,
amb grans edificis,
i una platja.

El vent suau,
que acaricia les cases,
i amb una mirada,
veus la posta de sol.

L´ambient agradable,
i el mar també,
amb l´aigua cristal·lina,

neta i salada.




Mini Tamudo

El mar

Es gran i blau com el cel .
Ple d´ animals, radiant,
amb persones jugant.


Onades que riuen i
acaronen la sorra.
Ben altes i majestuoses;
algunes petites i sense força.


Gust salat,
oïda tranqulitzant,
tacte, gustos,
olfacte agradable i
vista bonica.

No t´enfonsaràs ,
ell t´aguantarà.
Si confies en ell,
res et passarà.


STAR

Pluja de nit

La lluna encongida
el terra humit
les mans són ben fredes
el cel està trist.

La gent dins de casa
ningú és a fora
finestres tancades
cobertes de màgia.

Negra nit
trista nit
alegre esperança
de primavera.

La pluja intensa
s’està acomiadant
la gent surt de casa
amb un dia ple d’alegria.



El petit pianista.

Pluja de nit

La lluna encongida
el terra humit
les mans són ben fredes
el cel està trist.

La gent dins de casa
ningú és a fora
finestres tancades
cobertes de màgia.

Negra nit
trista nit
alegre esperança
de primavera.

La pluja intensa
s’està acomiadant
la gent surt de casa
amb un dia ple d’alegria.



El petit pianista.

El món que desitjo

El món que desitjo
és ple de pau, sense guerres
sense sentir notícies tràgiques.

El sol resplendent i brillant,
il·lumina el mar
que es belluga amb un vent
agradable.

Arbres despullats
que es mouen per un aire,
pur amable i suau.

El món que desitjo,
ple de boscos,
i amb un cel blau i radiant.

sweet princes

Un món bonic

Els arbres despullats
es mouen pel vent suau.
Pel cel blau dolç
volen unes aus alegres.

El mar balla i canta
amb les onades.
El so de tranquil·litat i amor.

Un sol bullint i brillant gira
sobre un món sense guerres
amb pau, amor i tranquil·litat.

Romanones 5é d

La Terra

Una ciutat neta i bonica,
persones solidaries
un bosc espès com la boira
un mar clar com els núvols
i uns molins que giren pel vent.

Noto una suau brisa i és el vent suau
un riu d’aigua pura
animals de tota mena
una pluja intensa i potent
un sol lluminós i calent.


Una terra llaurada
un camp, una llavor on hi creix una flor...
Unes muntanyes joves i belles
unes dunes sense fi...


Piles i piles de residus,
escombraries per tot arreu
i paper malbaratat,
vidre de sobres,
muntanyes de plàstic de tothom...



No se si penseu com jo.
Quina terra preferiu?

Orioland

La neu

Tova, cruixent, neta, blanca.
freda i aigua gelada
que cau dels núvols en forma
de cristalls petits que arriben
a la terra.

Aigua que cau sobre la
terra en flocs de neu
i que forma pols de neu
que ha caigut dels núvols.

Posta de sol 5è D

L'aigua

L’aigua dolça i brillant
és molt relaxant;
calenta i dolça,
tot reflectint el cel blau.

Veig pel carrer aigua que cau,
està gelada,
en forma de neu,
com a les cases
un ninot de neu...

L’aigua cristal·lina
com la de la piscina,
no com la marítima,
es molt bonica.

L’aigua profunda
és freda i humida,
és salada i està tot fosc
com si fos un calabós.



FUTBOLISTA 20

La nit

La nit amb estrelles
i amb lluna brillant
també reflectida
la lluna en el mar.

En el mar profund
que és ple de peixos,
que dormen damunt
d’algues i roques.

El sol tot cansat
ben bé adormit.
També preparat
per un bon matí.

JOPYX16

Les quatre estacions

La primavera comença
les muntanyes es desglacen
els rius s’omplen del tot
i torna a sortir el sol.

Les glaceres es desfan
amb el sol que ha sortit,
alguns encara tremolen
però l’estiu ja està venint.

Sol radiant
mar brillant
platges cobertes
i totes omplertes.

Estiu lluminós
i molt calorós,
els pagesos recullen
les coses de l’hort.

Miro per la finestra
els arbres de colors
bolets que ja surten
perquè és la tardor.

Les fulles que cauen
les cases fumegen
comença haver-hi neu
i arbres nus per tot arreu.

Neva intensament
tothom està content
són dies de pau
perquè ara és hivern.

Tothom està en família
la gent s’ho passa bé.
Els nens criden i salten
jugant amb la neu.

MEGACRACK 23

La platja

En arribar a la platja,
la sorra fina i suau,
es poden fer castells de sorra
amb molta facilitat.

El mar, molt blau,
aigua neta i cristal·lina,
la brisa, molt suau,
com l’aigua i la sorra fina.

El cel, molt clar
i tot despullat de núvols,
fent formes i gestos està.

La posta de sol arriba
el sol ens dona comiat
aviat haurà de marxar
un altre dia tornarà.

Isonenc 14

El mar

El mar blau a l’horitzó,
ple de peixos majestuosos.

El gust salat del mar
el soroll de les onades,
quin tacte, la sorra fina,
la olor també salada.

Quin plaer
viure al costat del mar!
Cada dia el sentiràs...

estudiant17

L'acollidora platja

Estirada a la fina arena,
sento la dolça mar,
tranquil·la, fa petites ones,
amb prou feines em poden tocar.

La lluna blanca,
reflectida a l’aigua està,
amb la seva mirada tendra,
la son m’ha fet arribar.

A l’albada,
el sol ha despuntat,
i l’alegria del dia
al cor m’ha fet arribar.

Al migdia,
la fam m’ha entrat,
i de la butxaca
un dolç gelat m’he menjat.

La trapella

OBRES D'ART DEL PROJECTE DE CINQUÈ D

Justificació del títol de l'obra: L'obra es diu obrers fora. Aquest nom l'hem decidit perquè molta gent l'han fet fora de la seva feina.

Els materials que hem utilitzat són:

- Una caixa de sabates
- Cartró de vàter
- Paper d'alumini
- Cartró
- Paper de diari

Relacions grupals: Les relacions a dins del grup han estat bones, però ens hem barallat una mica.

Les conclusions del grup han estat bones. El treball ha quedat bé. I, a més a més, tots i hem participat.



Títol de l'obra: Tancada per la crisi

Materials utilitzats:

- 3 caixes de cartró
- 2 tubs de vàter
- Paper d'alumini

Relacions grupals: Hem començat molt bé. A la meitat estavem molt avançats, però al final hem acabat justos.

Conclusions finals: Creiem que això de la crisi és molt dur per moltes persones perquè s'han quedat sense feina i sense diners.

Això de que tanquin les fàbriques va molt malament perquè deixen de fer els materials necessàris per construir les coses que venen. Ens ha agradt molt com ens ha quedat el treball.




Títol de l'obra: La crisi al llarg dels anys.

L'obra significa que el 2003 no hi havia crisi, però al llarg dels anys de la crisi ha anat augmentant.

Materials utilitzats:

- Paper de diari
- Cartró de ploma
- Paper d'alumini
- Material per escriure i per pintar i dibuixar
- Una caixa

Relacions grupals: Han estat molt bones.

Conclusions finals: No estem gaire satisfets del treball, ja que l'obra d'art no ens ha quedat com nosaltres voliem (el fluorescent se'na ha corregut per sobre del paper ploma).



Justificació del títol de l'obra: La moneda ha mort.

Materials utilitzats:

- Caixa de sabates
- Paper d'alumini
- Paper de diari
- Cartró de ploma

Relacions grupals: Ha anat molt bé, hem dialogat. Cadascú ha dit la seva opinió i no hem discutit.

Conclusions finals: Com abans he dit ha anat molt bé. Hem treballat en grup sense enfadar-nos, tots ens ho hem passat molt bé i hem sabut compartir.



Títol de l'obra: La crisi amenaça les centrals.

Justificació de l'obra: perquè la crisi, augmenta cada cop més i les fàbriques han de reduïr tant que això causa que hagin de tancar.

Materials utilitzats:

- Tetrabrics.
- Paper film
- Paper d'alumini

Relacions grupals: Ens hem barallat bastant i no ens hem entès gaire.

Títol de l'obra: Les dues cares de la terra afectades per la crisi.

Justificació del títol de l'obra: Creiem que és un bon títol perquè demostra les dues parts del que provoca la crisi al món.

Materials utilitzats:

- Capsa de formatges

- Cartolines

- Diaris

- Cartró ploma

Relacions grupals: Hi hagut un problema, ja que només l'han pogut fer tres persones.

Conclusions: Estem satisfets, tot i que podriem haver treballat més.