Creuar la porta...

Coraline? - va dir la dona -. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
La Coraline notar una olor forta- Qui ets?...Més ben dit...què ets?...Perquè tot això és idèntic a casa meva?
La dona és va girar sense respondre-la i agafà un llibre d'artròpodes , el consultà i després va obrir un calaix.
Del calaix, va treure una aranya, l'agafà i la triturar amb una batedora. Això un munt de vegades amb diferents artròpodes.
La Coraline casi es desmalla del fastig que li feia i llavors la dona li va fer menjar.-Menges aixo?-va dir-és fastigós-la dona li va respondre- Si no t’agrada t’aguantes...és el més bo que hi ha!-La Coraline agafà una collerola sinistre, que hi havia allà i li donà un cop al cap a la dona, amb tota la seva força, però aquell cop només va traspassar la dona perquè estava formada per una massa enganxosa i verda. Llavors, la Coraline, mirà als seus costats, dos "monstres" com la dona idèntics al seus germans, se li acostaven lentament, ella, no sàvia què fer, seguidament comprengué que si tirava una cosa més grossa, tardarien més en en refer-se, llavors agafà una taula (idèntica a la de casa seva) i la tirà als "monstres".
Mentre la taula va donar aquell cop als suposats "monstres", la Coraline va aprofitar per passar perquè el cop va desfer completament el cos de aquelles imitacions dels seus germans, tot i que li va donar temps de passar, aquelles imitacions es reformaren ràpidament.
La Coraline es va dirigir cap a la imitació de la seva habitació i s’hi va tancar.
Més tard, la Coraline va obrir la porta i va baixar cap a la cuina. Va mirar-ho tot, però no va trobar res d’importància, però, si que hi havia res d’estrany, no va trobar ni un sol pot de sal, un element que si no s’en té, no es pot cuinar gaire cosa...
A les hores, va trobar una capsa que posava: només utilitzar en cas d’emergència! La va obrir, i dins, hi havia un pot de sal, com si res, com si amb la sal és pogués fer màgia.
La dona la va veure i és va transformar en una cosa estranya i inimaginable. Llavors, s’hi vacostar a ella, la Coraline, va agafar el pot de sal i el tirà .Llavors, la dona, començar a desfer-se i al final, es va convertir en la porta que havia creuat abans.
Creuar la porta.
Aleshores va passar pel passadís corrents fins arribar al quadre: si, era a casa seva, el quadre tenia la expresió que ella volia!
El timbre, va sonar, era la seva mare! Llavors, l’abraçà i li digué que havia sigut un diar molt dur per a ella. No li explicar rés de res i va continuar feliç recordant sempre aquell dia!
Eduard G.P.