Aquest paisatge està a la vall d’ Aran; es veu perquè hi ha muntanyes altes amb una capa de neu que sembla un tros de paper xarol. Aquest paisatge em transmet solidaritat perquè no hi ha ninguna persona i tampoc hi ha rastre d’alguna.
A l’esquerra es veuen uns arbres uns de color verd primavera, uns altres d’una altre gama de verds, un de color vermell que indica que es la tardor i un altre que té un grogós fullatge amb la punta de les fulles de color verd. Un camí pobre que té unes pedretes de color gris, amb corves marejants. A la dreta hi ha unes valls plenes i farcides de virutes verdes. Aquestes virutes són herba, plantes... Més enllà hi ha unes muntanyes tan punxegudes que son com un grapat d’agulles afilades. Un sol lluent llença uns rajos a les muntanyes, que fonen la neu com un gelat a l’estiu. El sol com que ve de l’est ens indica que es el matí. A les muntanyes de la dreta els rajos de sol no arriben amb tanta lluentor com a les de l’esquerra. En resum aquest paisatge es solitari.