Creuar la porta...

Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
Si, soc jo – va dir la Coraline
I tu qui ets? - va preguntar la Coraline
Sóc la teva mare, però quan he tornat de la revisió de la vista he tornat a ser deu anys més jove.
Aleshores va dir: - Bé, no ens entretinguem més i anem a dinar, que t’he preparat una plat sorpresa.
Dons no, no ens entretinguem si no em posaré encara més nerviosa!!! – va contestar la Coraline.
Tatatattaaaaaaaa!! - va dir la mare, i al mig de la taula va veure una paella, que tenia una bona pinta per xupar-se els dits.
Es va fer un llarg silenci, només sentia els soroll dels plats i coberts i el de l’aire fred que anava d’un lloc a un altre tranquil·lament...
Moltes gràcies mare. Comencem a menjar que se’m fa la boca aigua només veure-la!! – va cridar la Coraline al cap d’una estona, que ja havia reaccionat.
I van començar a menjar-la tremolosament i amb una mica de por. Mentre menjaven es feina un silenci llarg i tranquil.
Quant van acabar de dinar la Coraline va anar tremolant sobre les cames de la seva mare i se li va agafar del coll per fer-li una abraçada i per donar-li gràcies del dinar que li havia fet....
Mentre la Coraline estava sobre la seva mare, la mare és va començar a engrexar-se, a posarse-li les ungles com les tenia, va tornar a ser com abans.Despres la Coraline, es va despertar i es va adonar que estava somiant.
Anna B.