Creuar la porta...

Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
- Si soc jo la Coraline –Va dir la nena.
- Té he preparat el teu menjar preferit espinacs- Amb un somriure sinistre.
- Quin fàstic espinacs.
La Coraline és va anar corrent, fugint de la dona ràpidament se sentia una musica tenebrosa. La dona la perseguia rient. La nena va agafar la escombra estava freda com el gel i molt bruta li va donar un cop al cap.
La dona va caure a terra i es va aixecar. La Coraline va sortir corrents. Quan va arribar a la porta i va sortir la va tancar es va sentir un soroll molt fort. En aquell just moment va arribar la mare i la va enxampar. I ella va explicar que havia trobat un món diferent .I la mare no la va creure i deia que eren imaginacions seves. La nena es va enfadar i rabiosament va tornar la clau i va dir la nena convençuda : Tornaré i destruiré la dona de la pell blanca com la llet .
Patrícia B.