Estirada a la fina arena,
sento la dolça mar,
tranquil·la, fa petites ones,
amb prou feines em poden tocar.
La lluna blanca,
reflectida a l’aigua està,
amb la seva mirada tendra,
la son m’ha fet arribar.
A l’albada,
el sol ha despuntat,
i l’alegria del dia
al cor m’ha fet arribar.
Al migdia,
la fam m’ha entrat,
i de la butxaca
un dolç gelat m’he menjat.
La trapella