Creuar la porta...

Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
- Qui ets? Va preguntar la Coraline, mig tremolosa.
- Jo sóc un monstre de la por...-.
La Coraline es va espantar encara més.
-...Però que no veus que sóc jo, filla meva? sóc la teva marona!-
La dona va fer una passa llarga cap a la Coraline. En canvi la Coraline, va fer un pas enrere. Espantada, la Coraline, va fer tantes passes enrere mig plorant que va arribar al passadís. Va girar una mica el cap fins que va arribar a veure el quadre que abans havia vist. En aquell moment el quadre mirava fixament a la Coraline, amb una cara com si la volgués matar. La dona es va acostar a la Coraline.
- Has canviat molt: estàs més prima que mai , estàs més baixa que mai...- Aquella dona va continuar com si la Coraline li hagués donat una idea
- Saps que no et deixaré sortir d’aquí, et faré engreixar, et torturaré amb una màquina que t’estirarà!...-
Va deixar anar un crit. Però al sentir la porta de la casa de la realitat de la Coraline.
Era la mare de la Coraline. La dona va saltar contra la paret que hi havia al darrere de la Coraline. Aquell monstre anava directe a la mare de la Coraline!
La Coraline es va intentar aixecar, però el noiet del quadre va saltar al seu davant i va fer una postura de guerra, encara amb la cara de voler matar a la Coraline.
La mare de la Coraline va sortir de la foscor cuita corrents va aixafar al noi del quadre amb un salt que va fer al frenar-se.
La dona estava arribant, quan la mare de la Coraline va agafar a la seva filla en braços i es van tancar a la cuina. La mare de la Coraline li va explicar que estaven en l’any 9985. Aleshores li va dir que aquesta porta era prohibida i que aquests éssers eren vampirs.
La dona ja havia arribat. Va començar el covat i la Coraline , mentre la seva mare i aquell vampir lluitaven va sortir de l’any 9985 al 2009. Va anar al seu menjador, va agafar el telèfon, va trucar a la policia i a les ambulàncies i va anar a obrir la porta a la policia (que van arribar immediatament) i aleshores va guiar als policies a on estava la seva mare.
La mare i ella van anar a l’hospital, mentre els policies mataven al monstre.
Es van curar, van sortir de l’hospital i vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ ha fos.
Judit O.