Jordi R.:Vall de Boí Taüll

Vall de Boí Taüll... aquest és el meu paisatge. Situada al nostre Pirineu català, prop del Parc Nacional d'Aigües Tortes.
A primera vista, una muntanya nevada i, darrera, una església amb el seu campanar. Sis campanes al campanar, amb un so especial, ofereixen la seva melodia. Al voltant del campanar la llum li dóna claror en una nit tan freda com avui. Al seu costat, uns matolls foscos com la nit. Un mur, tot trist, l’envolta.

És hivern. Ens ho diu el blanc de la serralada del fons. Hi predomina la suavitat del color taronja, el groc del sol i el blau del cel dient adéu. Núvols fins i tous a la llunyania abracen la vall com el cotó.

Aquest paisatge em transmet pau, tranquil•litat, harmonia...
És meravellós.

Joan R.: Tossa de Mar

Tossa de Mar està situada a la Costa Brava .La Costa Brava es considera desde Blanes fins a la frontera de França, amb mes de dos-cents km.
Aquets paisatge es del litoral.
Aquetsta fotografia es veu que estem a juny concretamen a les 10.00 del matì.
El que mes destaca de aquest paisatge es la sorra gruixuda com l’or en pols, un castel amb un camì de ronda tot enmurallat, els poblets dels pescadors.
La vegetación que i predomina es el pi mediterrani.Les muntanyes arriben fins el mar forman caps i dels caps neixen cales.
El mar està tranquil cosa que ja es habitual a Tossa de Mar.
En aquest paisatge es veu el Cap de Tossa amb uns penya-segats rocosos i escarpats.
Aquets paisatge em transmet tranquilitat per aquest motiu l’he triat .

Mek T.: Sa Riera

Aquesta foto es Sa Riera. Sa Riera es una platja de Begur ( costa brava, el nord est de Catalunya).Aquesta platja es coneguda com la platja de la Gent del Poble.
Sa Riera es molt coneguda per la seva bellesa. Està envoltada de bosc .
Tal com es pot veure en primer pla , a baix a la dreta, hi ha un arbust junt amb una pita, que es una planta amb punxes de la família dels cactus. Sota aquest arbust hi ha un camí preciós que quan li toca el sol: sembla un camí d’ or. Aquest és el camí de ronda que va de a Sa Riera a Pals.
A l’esquerra de la foto hi ha el mar, un mar molt transparent que quan s’hi reflexa el sol ,el fons sembla una catifa de minerals brillants.
A la part de dalt es veu la platja, es de sorra fina com la farina. També hi ha una cala mes rocosa on s’hi arriba pel camí del moll. El camí del moll està ple d’arbres que tenen un color verdós.
Per mi, aquest lloc és la felicitat, perquè , quan és de nit, t’estires a la sorra, mires les estrelles, i escoltes el so del mar...Desitjo que quan vosaltres hi aneu sentiu el mateix que jo.

Oriol E.: La Vall de Núria

Ara us parlaré sobre la Vall de Núria, que està situada al Pirineu Axial. A mi aquest paisatge em dona sensació de tranquil•litat. Jo crec que aquesta foto és de la primavera perquè les flors floreixen,els arbres creixen i també la neu que s'està fonent. Al davant de la foto hi ha flors vermelles molt boniques:és el color que més hi destaca;uns arbres verds com la gespa que hi ha al terra. A continuació, al mig, hi ha un llac blau com el cel i també hi ha un penya-segat petit. Just al darrera hi ha un petit poble amb església, una granja i un camp de futbol. Al darrera del poble hi ha un pont tant alt que hi podria cabre un vaixell. Al fons hi ha unes valls molt grans. Per acabar, als cims hi ha neu com si fos de cotó.

Albert S.:Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici

Aquest lloc, està situat a la Vall d’Aran. Es tracta del Parc Nacional d’Aigüestortes, un lloc meravellós.
El paisatge és d’alta muntanya, les muntanyes són rocoses i pelades a les zones més altes.
Sembla que la fotografia està feta a l’estiu ja que el cel es veu bastant blau i les muntanyes no estan nevades.
Hi destaca sobretot l’estany de Sant Maurici amb les seves tranquil•les i fredes aigües, també “els encantats” que són les muntanyes bessones situades a la dreta de la imatge. Al fons es veu una serralada on jo vaig pujar l’estiu passat.
Al voltant del llac de Sant Maurici la vegetació és abundant, fins a un cert punt en que, degut a la altitud, deixa d’existir.
A mi, aquest paisatge em transmet felicitat i sobretot tranquil•litat, potser perquè allí m’ho vaig passar molt bé durant unes vacances.

Alejandro R.: Son del Pi

He escollit aquesta fotografia perquè és bonica i em dóna bons records. Aquest paisatge és de Son del Pi un poble del Pallars Subirà. El lloc és de muntanya, l’estació és al començament de la primavera, a la Setmana Santa. A la part de baix hi ha uns arbres pelats. Aquests prats són molt verds. A la part superior veiem la Pica d’Estats. Al costat dels arbres hi ha un camí estret; al camí hi ha un cotxe; a l'altre costat del camí hi ha Casetes. Aquesta foto està feta des d'una vall. Hi ha núvols amenaçant. El sol s’estava apunt d’apagar i la tempesta a punt d’arribar. Si aneu al Pallars Sobirà només us caldrà obrir bé els ulls, unes botes i un abric.

Alba S.: La Cerdanya

Ara us parlaré de la Cerdanya. És un paisatge d’alta muntanya i estem a principis de primavera ja que hi ha una mica de neu.
La neu és el que més hi destaca perquè es més extensa. Les muntanyes són molt altes i hi ha força neu. Al costat hi ha un petit torrent.
La vegetació es extensa I no arriba a dalt de tot de la muntanya. Hi ha molts arbres junts i de molts colors foscos; més avall trobem un camí tot ple de camps de conreu. Després hi ha un mur d’arbres, al voltant dels camps de conreu
Després hi ha camps verds com la natura i segurament hi haurà molt bona collita com aquell refrany que diu: Si al Novembre trona la collita serà bona. Més cap endavant hi ha un petit poble, es veu que fa bon dia perquè no hi ha cap núvol al cel. M’agradaria torna-hi i caminar pels camps sembrats.

Joaquin M.: La Seu d'Urgell

Ens trobem a l’oest de Catalunya ,a la seu d’Urgell .Es una imatge de plana .Aquesta imatge és d’una de les primeres nevades de la tardor .Al fons de tot hi veiem molta quantitat de muntanyes més amunt hi trobem una mica de neu ,com una manta blanca . Si anem més avall hi veiem un poble molt gran i molt extens: totes les cases semblen una família de tant juntes que estan .Si seguim anant molt més avall hi trobem unes planes força extenses i molt verdes , que tenen alguns camps de conreu de diversos colors i tonalitats .Si seguim més avall veiem un petit terrapleni que baixa fins arribar a un riu que potser sigui el Segre :sembla que sigui de vidre .Una mica més avall veiem uns petits arbustos verds i marrons que cobreixen una rampa de terra que sembla molt perillosa .He escollit aquesta imatge perquè em dona tranquil•litat i alegria ,perquè es molt i molt bonica ,i té abundant natura verd, marró, negre, blanc, etc…

Maria Rosa P: Tossa de mar

Aquest paisatge és de Tossa de Mar. Està situada al nord est de Catalunya, a la Costa Brava.
És estiu, perquè hi ha força gent a la platja i fa molt bon dia.
El que més hi destaca, és el cel. El cel és blau i no hi ha cap núvol que el tapi.
A la dreta hi ha un gran cap, on hi ha molta vegetació i, pel mig, algunes cases: són blanques amb moltes finestres i les teulades vermelles. A prop de les cases hi ha la platja, on hi ha molta gent prenent el sol. A l’esquerra hi ha el mar. Hi ha molta gent banyant-s’hi pel bon dia que fa. També hi ha alguns vaixells.
Aquest paisatge em fa sentir tranquil•litat i pau.

Marta C: Tossa de Mar

Aquest paisatge és de costa alta on les muntanyes arriben fins al mar i formen penya-segats. Està situat a Tossa de Mar,a la serralada Litoral.
Pels reflexos del sol, sembla que sigui el vespre, a l'estació d'estiu.
El cel té un color blau clar, rosat i taronjós.És la posta de sol el que fa que sigui d'aquest color; quan el sol es pon, sembla que es fongui entre els núvols de foc.
Aquests tipus de núvols són cirrus, núvols de gel, allargats i plans que cobreixen tot el cel com un mantell de seda.
Imagino l'horitzó del mar i el final del cel, com si estiguessin units i no s'acabessin mai.
Més a baix ja comença la costa.Primer i trobem un petit cap. La vegetació que hi predomina és de pins i alzines.
A baix del cap podem veure el castell de Tossa,que ja està il·luminat.
Dintre del castell hi ha petites cases amb places molt boniques.
També hi ha restaurants a dalt del castell; des d'allà podem veure unes vistes precioses.
A mà dreta hi ha la població que com ja sabem, és Tossa de Mar. Podem dir que gairebé totes les cases són blanques.Quan s'acaba el poble hi ha el passeig de mar que, al vespre està tot il·luminat pels fanals que formen un camí al voltant de la platja.
Les platjes no són gaire amples i solen formar petites cales. El mar es veu d'un color blau marí i està molt tranquil.
Per sota del paisatge hi podem veure que hi ha un penya-segat. La vegetació que hi predomina són els Pins.
Al final del penya-segat hi ha una petita illa tota sola al mig del mar.
Aquest paisatge em transmet molta tranquilitat i silenci.
M'imagino com si jo estigués passejant per la platja només sentint el soroll de les gavines.

Rita E.: Calella de Palafrugell

Ens situem en un petit poble de la costa Brava, al nord est de Catalunya; parlem de Calella de Palafrugell. Calella es un poble costaner. Per el que es veu, es pot deduir que és estiu. Potser s’està acabant donat que es veu una miqueta "desangelat".
Al fons de tot hi podem veure uns quants pins blancs.
A la dreta d’aquests arbres s’hi troba una petita torre de pedra. Davant hi trobem unes cases: les blanques son més antigues que les que tenen terrassa moderna.
En primer pla, a la esquerra ,hi trobem la famosa casa rosa; es diu així perquè com indica el seu nom es de color rosa pàl•lid. Des de la terrassa d’aquesta casa es contemplen unes vistes espectaculars.
Seguint la casa rosa es troben unes cases més antigues, però que són les més boniques del poble.
Davant d’aquestes cases i trobem la Platja de la Mala Espina i la platja del Port Bo. A la dreta hi trobem el passeig dels porxos.
Les cales dibuixen arcades com les portalades de la plaça major d’un poble qualsevol.
En aquestes cales hi ha unes barques velles, que només surten de nit per fer la pesca del calamar.
També hi ha roques abruptes que s’endinsen en el mar; a sobre hi ha gent pescant.
En el fons aquest paisatge hem transmet tranquil•litat i alegria; cada cop que vaig a Calella penso que l’estiu ha arribat.

Petra D.:Camprodon

Aquest paisatge es de Camprodon a la Ermita de Sant Antoni.
Està situada al Pirineu, sembla que és estiu.
L`aspecte que més hi destaca és una Ermita amb una família aseguda al devant.
A mà dreta es veu un roure molt gran. Si ens fixem bé, darrera hi ha petits arbustos,on toca molt el sol; deu ser mig dia, perquè el sol ja no toca tant de ple.
En aquest paisatge fa un dia preciós, i el cel està molt clar.
L`Ermita és gran: té dos campanes molt grans ; és una Ermita romànica de pedra. Sota les campanes, a la dreta, hi ha un petit balcó.
A mà esquerra hi ha una vaca pasturant. Més lluny es pot veure com seguéix la filera d'arbres; aquí també dóna el sol.
Abaix en primer pla pots veure fruits i flors de colors vius, matolls alts i molts esvarsers.
Aquest paisatge em fa sentir pau i tranquilitat.

Natàlia M:La Vall d'Aran

Aquest es un paisatge de muntanya de la Vall d’ Aran.
A mi em transmet tranquilitat.
Cap a la dreta, més cap abaix, es veu una massa d’arbres i, més cap a dalt, un tros de terra més aviat plana, molt verda i amb un arbre solitari al mig. Al darrera hi ha una muntanya molt més gran i alta. Si t’hi fixes molt, es pot veure fins i tot una vaca.
L’ elemant principal de la fotografia es un poble molt antic del segle XI, de fa exactament 1000 anys. Està envoltat per alzines i avets. Més cap abaix es veu una paret rocallosa, d’un color crema.
Jo crec que aquesta fotografia està feta a l’estiu, perquè fa molt de sol. Mirant els arbres és fàcil endevinar-ho, perquè no estan florits i estan molt verds. De fet, l’element que més abunda són els arbres, ja que n’hi ha tants que sembla "una escola vegetal". També hi ha arbustos petits i tan esponjosos que donen ganes de dormir a sobre.

Dani R.:Vall de Núria

Ens trobem a la vall de Núria. Es tracta d’una vall situada prop del poble de Ribes de Freser.
És un paisatge d’alta muntanya, concretament està situat al Pirineus Axial.
Per l’estat de la neu i el color de la gespa podem dir que és primavera.
El que més destaca són les imponents muntanyes del fons de la imatge.
En primer pla hi veiem un petit prat, en el que està dinant una família. A la dreta d’aquest prat hi ha un banc; prop de la família s’aixeca una petita muntanya de roca. Darrere de la petita muntanya hi trobem un preciós llac amb tres o quatre barques velles. A l’esquerra del paisatge , i al costat del llac, hi ha un pendent fluixet ple de petits avets i roques. Al vessant de la muntanya hi ha un gran monestir, a la dreta del monestir hi ha tres cases de fusta que semblen molt velles. També hi veig un grup d’excursionistes intentant pujar una muntanya. Aquest paisatge em transmet tranquil•litat.

Anna F:Vall d'Aran

Aquest paisatge està a la vall d’ Aran; es veu perquè hi ha muntanyes altes amb una capa de neu que sembla un tros de paper xarol. Aquest paisatge em transmet solidaritat perquè no hi ha ninguna persona i tampoc hi ha rastre d’alguna.
A l’esquerra es veuen uns arbres uns de color verd primavera, uns altres d’una altre gama de verds, un de color vermell que indica que es la tardor i un altre que té un grogós fullatge amb la punta de les fulles de color verd. Un camí pobre que té unes pedretes de color gris, amb corves marejants. A la dreta hi ha unes valls plenes i farcides de virutes verdes. Aquestes virutes són herba, plantes... Més enllà hi ha unes muntanyes tan punxegudes que son com un grapat d’agulles afilades. Un sol lluent llença uns rajos a les muntanyes, que fonen la neu com un gelat a l’estiu. El sol com que ve de l’est ens indica que es el matí. A les muntanyes de la dreta els rajos de sol no arriben amb tanta lluentor com a les de l’esquerra. En resum aquest paisatge es solitari.

Jacobo G.:Vilallobent

Ara jo us parlaré d' un petit poble de Catalunya, a la província de Girona, exactement a la Cerdanya. Es diu Vilallobent, que vol dir (vila dels llops). Vilallobent sembla un lloc fred com el Pol Nord, perquè està nevant molt. En una casa hi ha un llumet, això em dona una sensació que aquella casa és un lloc càlid. En canvi les altres cases em dona una sensació de fredor, perquè no hi havia res, ni un alma.
Aquí junt aquest camp hi ha uns pruners, que són uns arbres de fulla caduca. Semblen molt esquifits. Sota els arbres hi ha un matoll i algunes herbes "dolentes".
Cap el fons, apropant-se al poble, hi ha alguns pins: sembla com si siguesin més resistents que els pruners. Cap a l' esquerra podem veure un mur que separa un jardí d' un altre. Endinsant-se en la foto podem veure un altre poble que es diu Age, on hi ha molts camps d'agricultura, i un mar de neu. Quan arribi la primavera creixeran moltes patates, pastanagues, etc...
Amb aquesta boira tan espesa i tenebrosa que no es pot veure el final on és la capital de la Cerdanya que es diu Puigerdà, i tampoc es poden veure las muntanyes que fan frontera amb França. Aquest paisatge m' agrada tant que em podria quedar a viure.

Bernat T.:Aigüestortes i estany de Sant Maurici

Ara us parlaré de Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici situat al Pirineu Axial a l’Alta Ribagorça.
Aquest paisatge es d’alta muntanya.
Aquesta foto es de l’estiu perquè es veu un cel amb un sol potent i es veia un bosc verd i camps verds molt grans.
A l’esquerra a dalt de tot es veu on acaba una petita serralada . Cap a baix hi ha un petit bosc de pins. Més a baix hi ha un tros de plana amb una gespa verda i baixa . A baix de tot hi ha uns avets gegants i gruixuts. A dalt, al centre, hi ha una petita vall estreta. Per sobre, hi ha un núvol blanc com el cotó que tapa bastanta part de la vall. Cap al centre, continua l’extens bosc de pins. Al centre de tot de la imatge hi ha un gran llac blau que té forma de vuit. Després de la plana, per sota del llac, hi ha uns rius molt estrets que desemboquen al llac. També hi ha uns camins ben amples i llargs. Després hi ha avets. Alguns d’ells acaben en punxa rodona. A la dreta, a dalt, hi ha el cel que ocupa l’esquerra al centre i la dreta. Més a baix hi veiem muntanyes nevades. Més endavant hi ha un pendent ple de roques i avets. Aquest paisatge em fa sentir felicitat i alhora alegria.

Iago L.:El paisatge del Pirineu

És un paisatge del Pirineu molt bonic més bé està al mig del Pirineu Axial i del Prepirineu. És un lloc muntanyós; al fons es pot veure una muntanya nevada. Per la vegetació puc saber que l’estació de l’any és la tardor tirant al hivern, faltarien un o dos dies o més, no se sap. Predominen les muntanyes, i també un poblet molt petit i rústic. A la muntanya que està a l’horitzó sembla que li hagin ficat una capa fina de nata perquè està coberta de neu blanca com el cotó de sucre acabat de fer. Al mig hi ha una altre muntanya molt més verda atapeïda de pins; a la mateixa muntanya hi ha molt de marró. També hi ha una caminet, a dalt hi ha molta neu i al costat verd. Al centre hi ha molta gespa verda. Al costat hi ha una muntanya amb colors de tardor molt bonics. Hi ha un poblet molt rústic està empedrat i té un campanar.

Pol S.: Barcelona

Ara us parlaré de Barcelona que és la capital Catalana.
Barcelona està situada al centre del litoral català.
Pel que es veu, sembla que la imatge ha estat fotografiada a l’estiu.
En aquesta fotografia el que més hi destaca són les cases.
A dalt de tot es pot veure un cel gris.
Una mica més avall es pot veure unes muntanyes que podrien ser la serra de Collserola. Si continuem baixant es comencen a veure cases, que com és Barcelona n’hi ha moltes.
A l’alçada de les cases, a la dreta, podem veure una torra i, una mica més a la dreta, es veuen dues xemeneies d’una fàbrica. Si continuem baixant podem veure el Parc de la Ciutadella. Una mica més avall, a mà esquerra, es veu la església de la Mercè. A l’alçada de la església de la Mercè, a la dreta, es pot veure el moll.
Si continuem baixant podem veure al centre, l’estàtua de Cristòfol Colon.
A baix de tot, a la dreta, es veu el començament d’una passarel·la i també es veu l’edifici d’Hisenda.
A mi aquest paisatge em produeix sensació de no estar sol.

Sergio B.:El Pedraaforca

Aquest paisatge ens mostra el Pedraforca; és un paisatge molt bonic. Els meus pares el van escalar quan eren joves; a mi també m’agradaria escalar-lo.
Hi ha moltes vaques al Pedraforca. Està situat al Nord de Catalunya, al Prepirineu. També hi ha: roques punxegudes com una agulla; l’herba és tan verda com la primavera, les vaques passegen amb alegria pel rierol brillant del sol esplèndid.
El bosc és tan bonic com el diamant. El cim del Pedraforca m’agrada molt perque té un paisatge meravellós. La muntanya sembla una serralada però és el Pedraforca, el paisatge més bonic del món.
I aquest paisatge no l’he triat perque si, l’he triat perque m’agrada molt.

Laura C.: Prop la fageda

Ens trobem a la Garrotxa al Nord de Catalunya, concretament ens trobem a “la fageda d’en Jordà"
En primer pla veig uns arbres que sembla que facin un pont de banda a banda de la fotografia.
E dona sensació que em dona entrada a un altre món.
A continuació hi podem veure un Prat ple de bonys i herba alta i frondosa.
Al mig del camp, al darrera d’un turonet hi distingeixo una petita casa molt antiga i abandonada, vestida amb una camisa de pedres rocoses i un barret de totxanes velles.
Una mica més enllà, a mà esquerra la casa s’hi veu l’entrada a una petita pineda d’arbres no gaire alts i bastant secs.
El Prat segueix i segueix fins a topar amb unes petites muntanyes cobertes d’una catifa de diferents tons de verd. Que bonic!
Hi ha un arbre que tapa el cim de la muntanya. El cel es blau i molt clar.
Aquest paisatge hem transmet sensació de llibertat perquè és molt extens i és molt ,molt bonic.

Anna M.: Llívia

Estem situats a la Cerdanya, més ben dit a Llívia, que està situada al nord de Catalunya, al Pirineu Axial.
El color que més predomina és el verd de la gespa humida i el verd fosc dels pins.
Pels colors de la natura sembla que la fotografia s'ha fet a la primavera.
Hi ha un poble majestuós amb cases grans i petites. Al voltant del poble hi ha camps de diferents tons de verd. A l'esquerra podem veure un arbre solitari d'un verd clar, a diferència dels arbres dels boscos que són d'un verd més fosc. Davant es veu un camí que es dirigeix cap a la dreta. En aquest paisatge hi ha petites clapes d'arbres foscos. A l'esquerra del poble hi trobem un turó.
Aquest paisatge em dona tranquil·litat, encara que hi ha algun núvol fosc.
A mà esquerra en el cel hi ha un forat que deixa que els rajos de sol entrin al poble. No hi ha cap animal però hi deuen viure molts. Al fons de tot hi ha algunes muntanyes bastant altes.
En aquest poble hi deu venir a estiuejar gent de ciutat o hi viuen alguns pagesos, gent de camp, etc ...
És un poble bastant petit i amb molt colorit. Hi ha arbres grans i petits, la majoria dels arbres del davant són els que estan creixent.
Tot el paisatge m'inspira pau i tranquil·litat.

Valèria A.: Cadaqués

Aquest paisatge està situat al Cap de Creus exactament a Cadaqués (Alt Empordà). En primer pla, podem veure el mar tranquil de diferents tons de blaus, més forts o més clars. Una mica més enllà està la platja, amb la sorra gruixuda i marró i unes petites embarcacions esperant que algú les vingui a buscar. Al voltant del mar hi ha un petit mur de pocs metres. A prop, a mà esquerra del mar, hi ha un passeig llarg i vell fet de pedra. Està una mica atrotinat. La gent hi passeja tranquilament. El terra és moll i la gent està ben abrigada ; això vol dir, que és l’estació de l’hivern.
A mà esquerra del passeig hi ha cases de tres pisos totes juntes amb les parets gastades de color blanc. En aquestes cases hi ha moltes finestres i balconades, algunes amb estenedors. Al segon pis de cada casa hi ha, com element decoratiu, un petit fanal. En els portals de les cases hi destaquem pedres amontonades, una sobre l’altre.
Lluny, a mà dreta, també hi ha un passeig semblant, amb cases antigues amb moltes finestres. La diferència d’aquest passeig és que es reflexa a l’aigua; el reflex és borrós. No es pot distingir gairebé res. Lluny, al davant, es veuen cases amb les teulades taronges amb uns quants arbres i cotxes.
A dalt, majestuosa s’alça l’esglèsia amb una cúpula i dos o tres façanes centrals amb finestres rodones. A dalt de tot, alta com un Sant Pau, la torre central, decorada amb campanars. Més enllà, es perd la població.
El cel és ple de núvols nimbustratus, d’un color grisós i blanquinós, molt desagradable. Els núvols semblen enfadats.
Aquest paisatge no és molt alegre, el veig trist, pansit, poc animat, sense molta gràcia. Les sensacions que em transmet són barrejades…, sols sento les tronades dels núvols i el mar que es mou amb la flaire salina.

Guillem S: Barcelona

Aquesta imatge ens mostra Barcelona, especialment el passeig de Gràcia. Barcelona no pot créixer més, perquè està envoltada, a l´ oest, per Collserola, a l’est, el mar Mediterrani, al nord al Besòs i al sud el Llobregat. Es la ciutat més poblada de Catalunya perquè és la capital catalana. Està situada al Barcelonès, a la plana Litoral, concretament al pla de Barcelona. La seva costa és una costa molt modificada, donat que s’hi ha construït el port, les platges, espigons...
A aquesta foto es veuen moltes cases juntes, amb les teulades acolorides i els balcons il•luminats pel sol. Entre les cases hi distingim la Pedrera, amb les xemeneies fantasmals, les altes torres, la Mafre i l’hotel Arts, que destaquen entre les baixes cases.
També cal destacar el blau del mar amb vaixells a la llunyania. El cel destapat i serè, és d’una altra tonalitat de blau que el mar: sembla el vestit de seda d’una princesa.
El passeig de Gràcia és ample i té dues fileres d’arbres junts. Els carrers de Barcelona estan animats, però encara que estigui animat el paisatge està molt tranquil.
Allò que destaca més són les cases i el passeig de Gràcia.
Jo crec que és al matí, per això m’agradaria posar-li de nom “Barcelona matinera”.
Es una foto que em fa sentir una mica agobiat, perquè hi ha moltes cases juntes, però em sento tranquil, potser serà perquè hi ha poca gent i poca circulació de cotxes a una ciutat tant important com Barcelona.
El meu paisatge es pot definir molt ràpidament, amb quatre paraules, que són els elements amb que està format: el mar, el cel, el passeig de Gracia i les cases.

Mariona V: El meu paisatge

Ara us descriuré un paisatge del Pirineu Axial. Aquest paisatge està situad al Nord Oest de Catalunya. A la comarca del Pallars Sobirà. El Pallars Sobirà té paisatges com aquest d'alta muntanya.
Aquesta foto està feta a la primavera-hivern. La primavera té colors verds i blaus i colors molt bonics, etc.
Si veiem aquest paisatge trobarem que en primer pla, a l'esquerra, hi ha una roca plana al terra, al voltant hi ha vegetació i un petit pi solitari. A la dreta veiem un tronc molt gruixut, esbarzers i petites pedretes.
En segon pla es veu un estany amb aigua blava i nenúfars que és on hi viuen les granotes. En aquest estany es reflexa la muntanya i els pins que hi ha allà dalt. A la dreta es veu una enorme roca en què hi ha una persona asseguda al damunt i un gos negre.
En tercer pla es veu una vall plena de pins.Al fons del tot hi trobem un pic amb una mica de neu blanca com el sucre que es posa als pastissos.
El cel es tan blau com l'aigua de la platja de Cerdenya.
Quan miro aquest meravellós paisatge me n'adono de lo bonic que deu ser córrer al voltant dels pins i sentir-te lliure i content.