miércoles, 24 de marzo de 2021

Una nit d'estiu a la vora del mar.


Una serena nit d’estiu,

amb la lluna pensativa,

agafo amb la mà fent un puny

la incerta sorra fina.


Mentres observo l'immens

 i solitari mar somnolent.

Alçant la vista al cel, veig

un estornell volant tot valent.


No déixo de notar la suau

 brisa del mar en aquest preciós

 moment en que el dia cau.


Recolzo a la sorra el meu cos

En aquesta dolça nit d'estiu.

ai quin magic i suau repós.


Kate.



LA PRIMAVERA

Deixem enrere l'hivern,

comença una nova estació

la primavera ja es aqui

diuen els ocells cantants


las orenetas volant pel sel blau

com el mar ,els arbres floreixen

amb uns colors intensos 


la gent surt al carrer sense 

pensar la roba que sa de ficar 

si una chaqueta o un mocador 


els animals gaudeixen 

pels boscos corrents ,

de fons una gespa verda 

i les flors amb el seus color


ja es aquí la primavera

comença una nova estació


mikey mouse


L’ HIVERN

Em desperto pel matí, tota feliç

miro per la finestra i no ho puc resistir,

l’hivern ja és aquì!


Em vesteixo de pressa, surto al balcó

i no em puc aguantar l’il·lusió.

Miro la neu tota sorpresa i,

 per les escales, aixo de pressa.


Miro al voltant,  està tot nevat.

Miro als arbres,  estan tots pelats!

M’ho passo pipa fent ninots de neu,

ve la mare a fer-ne un al costat del meu,


Ja haig d’entrar, és hora de dinar,

segur que un altre dia  podrè tornar a jugar.


Se'n va l’hivern amb una gran cançó,

tot radiant amb il·lusió.



Sento una gran tristor

dins del meu cor,

la primavera  vé

 amb una gran cançó.



Snow White


LA POSTA DE SOL, QUINA MÀGIA TÉ



Camino pel port,

una gavina se m'apropa 

i em dona confort,

veig un vaixell que se'n va,  

per la mar enllà.


Em poso a plorar:

el meu pare se'n va.

Em mira la gavina,

uns ulls negres té,

és una heroÏna 

del seu conte també. 


Les meves llàgrimes 

són com el mar

que no s’acaben mai…

començo a buscar

els meus estimats animals.

No trobo ningú 

tots han marxat

tots tenen son 

i no estan pel meu disbarat.


El sol s'està ponent, 

veig la meva amiga

tan fidel com els 4 vents.

S’apropa cap a mi,


m’abraça,

 ella sap a que m’enfronto.

Ella sap com estic.


Amb el seu accent, 

em diu: 

“Tot anirà bé, 

jo estic amb tu 

i la teva familia també.

Marxem caminant 

amb el bastó a la mà... 

es fa de nit

la posta del sol se'n va.


WAKANDA