El drac de komodo

El drac o varà de Komodo viu en algunes illes d’ Indonèsia, normalment a prop de l’aigua.
Els científics en diuen Varanus komoedensis.
No és cap drac de llegenda, sinó un llangardaix. Per tant no treu foc per la boca. Això sí, és el més gran dels llangardaixos i pot arribar a fer tres metres de llargada. El seu cos és molt pesant, i té la cua llarga i gruixuda i les potes molt fortes.
S’alimenta de mamífers que caça amb les seves urpes esmolades: cérvols, porcs i porcs senglars.
En ocasions pot arribar a atacar les persones.
Tot i la seva grandària i el seu pes, el drac de Komodo és sorprenentment àgil i ràpid.
És molt bon nedador. Els individus joves poden enfilar-se als arbres.


Exercicis

1)De què informa el títol?
a) de l’autor; b) del que tracta el text; c) d’on viu el drac


2)La finalitat d’aquest text és:
a) Relatar una llegenda sobre els dracs de Komodo.
b)Informar sobre aquests animals: on viuen, com són, com s’alimenten.
c)Explicar què cal fer si mai ens en trobem un.

3)Numera els paràgrafs del text anterior i indica quin informa de:
com s’alimenta; la seva mobilitat; on viu; com és

Ara et toca a tu preparar un text explicatiu sobre un animal que t’agradi o t’interessi. Segueix els passos següents:

a)Tria un animal.

b)A la llibreta d’esborrany apunta què voldries saber i explicar, i l’ordre en què ho vols fer:
• Presentació
• On viu
• Característiques
• Curiositats....

c)Pots consultar a un llibre, diccionaris o internet.

d)Redacta la informació recollida. Intenta agrupar les idees en paràgrafs seguint l’esquema.

e)Il•lustra el teu treball amb una foto i encapçala’l amb el nom de l’animal.

f) L’extensió ha de ser de 10 a 12 línies.



Aquesta adreça et pot ser útil.
xavibayod.blogspot.com

Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, protegiu la nostra ciutat

La Mercè, patrona de Barcelona
Diu la llegenda que la nit del 24 de setembre de 1218, la Mare de Déu es va aparèixer simultàniament al rei Jaume I a Sant Pere Nolasc i a Sant Ramon de Penyafort. A tots tres els va demanar que creessin un orde de monjos dedicats a salvar cristians empresonats pels sarraïns. Eren temps de guerra religiosa.

Segles més tard, el 1687, Barcelona va patir una plaga de llagosta, i es va posar en mans de la Mare de Déu de la Mercè. Acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona. El Papa, però, no va ratificar la decisió fins dos segles més tard, el 1868.

Els orígens de la Festa Major
Després que el Papa Pius IX declarés la Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciutat, Barcelona va començar a celebrar festes al setembre. La Mercè va prendre volada l’any 1902, quan sota l’impuls de Francesc Cambó, se celebrà una Festa Major que es convertí en model de les que encara avui tenen lloc a tot Catalunya. De tota manera, la història de la Mercè patiria molts alts i baixos que s’estengueren després de la guerra civil i els anys del franquisme.

La Festa, avui
Amb l’arribada de la democràcia, la Mercè va assolir el caràcter de festa autènticament popular, gràcies a la col·laboració d’entitats de tota la ciutat. Avui, la Mercè és una festa que ocupa festivament un gran nombre d’espais públics amb una programació centrada en la cultura mediterrània. En menys d’una setmana, Barcelona aplega una programació ingent que us obligarà a escollir: arts de carrer, cercaviles, concerts, balls tradicionals...

L’especialitat barcelonina
Les activitats més tradicionals de la Mercè són, en realitat, un compendi de la cultura popular de tot Catalunya. Hi apareix la sardana gironina, els castells i els diables del camp de Tarragona, les danses que encara avui es mantenen vives per tota la geografia catalana... La gran especialitat barcelonina són les cercaviles, emparentades amb les lluïdes processons que fa segles se celebraven amb motiu del Corpus. Es tracta dels espectacles de carrer més antics que conservem. Avui, com ahir, l’organització de les cercaviles compten amb colles de cultura popular que treballen colze a colze amb artistes de carrer. La seva feina conjunta serveix per mantenir vigent la vocació festiva i teatral amb què van néixer aquests espectacles.
Perr entrar al web oficial, fes clic aquí.

En un moment d’intriga.

Quan feia 1er de primària, vam anar a la Xina a adoptar la meva germana petita. Ens varem trobar a l’aeroport un grup de gent concretament 10 famílies. Quan vam arribar finalment a Xina ens va venir a buscar un autocar i ens va portar a un restaurant on poder sopar.
Semblava Nadal, però vaig descobrir que aquells llums tan dispersos es posaven per decorar cada nit, És un costum que tenen. Se sentien uns passos descordinats; una lluna plena regnava en aquell cel de negra nit.
Bé el fet és que al llarg d’una estona,quan vam acabar de sopar vàrem anar a un hotel; Un gran portal ens esperava, les portes eren de vidre, eren tan lluents que ens hi podíem reflectir jo a tot el grup de gent que entrava. Als dos costats oposats hi havia dues columnes de color daurat, que donaven pas a una gran entrada. Hi havia gent de tots colors, races i països diferents.
A la dreta hi havia un majestuós piano de cua que tocava tot sol les tecles, d’un color negre i molt lluent; la seva brillantor reflectia el meu rostre, igual que un mirall. Me’l vaig estar mirant molt atentament, finalment vaig descobrir que aquell piano tan místic estava programat. Llavors em vaig adonar que aquella cridòria i xiuxiuejos que sentia constantment ja no els podia percebre ; per un instant em pensava que m’havia fos, que el meu cor havia perdut el ritme constant d’aquells batecs. Vaig observar al meu voltant, endavant i darrere però res de res, ni un sol rostre conegut, tot eren cares,cossos…que no coneixia, ni diferenciava. Em pensava que el meu cor se sentia des d’aquí fins a l’altre punta de l’esfera terrestre .Per una banda el meu cor batia tant de pressa, i amb tanta força que pensava que explotaria,.I per l’altre, per fora, tenia una suor freda que em regalimava pel cap, les mans les tenia en tensió i gairebé com si me les hagués posat sota l’aigua. Al costat oposat del piano hi havia la recepció. Un petit plor s’amagava sota la meva gola. En aquell moment em trobava sola. Vaig anar a recepció, però vaig percebre que l’ idioma que jo mencionava era totalment desigual al que ells parlaven, llavors lògicament, no em podia comunicar amb la senyora de recepció. Finalment em vaig dirigir a l’ascensor, però no sabia a quin pis estaven les habitacions en que es trobaven ara els meus pares. Vaig esperar durant uns instants, m’estava posant neguitosa, però al cap d’un moment vaig sentir una veu que cridava el meu nom , de seguida vaig veure que aquella veu venia de dalt, vaig reconèixer que era la veu de la meva mare, l’ascensor baixava i les portes s’obrien , darrere s’amagava la meva mare i no sabeu l’alegria que em va donar en veure-la, li vaig fer un petó i una abraçada,quin descans que em va donar! Des d’aquell moment vaig aprendre una cosa molt important: els pares mai et deixarien sola, encara que et perdis sempre et tindran present i t’aniran a buscar.
Marta C

Activitat de Tutoria

El cinema fòrum d'enguany tractarem els temes que se'n deriven d'aquesta peli.

Què pots fer ? Font: Cultura Itinerant S.L.

Saps què representa aquesta “tesela”? Que et suggereix?
Tot fent girs i translacions, podries construir quelcom?

Illa actual/ Illa segons Cerdà. Font: Cultura Itinerant S.L.

Model de barri segons Cerdà. Font “La Barcelona de Cerdà, Grup 2c” Ediciones Flor del viento

Eixos principals del projecte d'en Ildefons Cerdà. “La Barcelona de Cerdà, Grup 2c” Ediciones Flor del viento.:

La nova Barcelona, segons Ildefons Cerdà (1859). Font: “La Barcelona de Cerdà, Grup 2c” Ediciones Flor del viento"

La nova Barcelona, segons Rovira i Tries. Dibuix. Font: “La Barcelona de Cerdà, Grup 2c” Ediciones Flor del viento"

La nova Barcelona, segons Rovira i Tries. Maqueta Font: “La Barcelona de Cerdà, Grup 2c” Ediciones Flor del viento"

Qüestionari per als alumes

ILDEFONS CERDÀ

- Per què es van enderrocar les muralles que havien a Barcelona a l’Edat Mitjana?









-Què es va aprovar el 7 de juny de 1859?




-Què vol dir Eixample?







-Com s’havia de fer?

- Segons I. Cerdà com havien de ser...?

Els districtes:



Les illes:



Edificis:




Els Carrers:



Els serveis:




- Què ha passat en l’actualitat amb el Pla Cerdà?




-Per que va és important Cerdà?

Carta d'en Jordi Hereu, alcalde de Barcelona.

Ara fa 150 anys, el 7 de juny de 1859 s’aprovava el Pla de Reforma i Eixample de Barcelona, obra d’una de les ments barcelonines més lúcides: Ildefons Cerdà.
Barcelona no podia deixar passar aquest aniversari per moltes raons. El Pla Cerdà va representar un abans i un després per a la nostra ciutat. Amb el Pla Cerdà, Barcelona va fer un salt històric i la Barcelona d’avui i de demà no es pot entendre sense ell. El Pla Cerdà és l’ADN de la Barcelona moderna.
Per tot això, des de l’Ajuntament vam decidir declarar el 2009 l’Any Cerdà. Durant tot un any, fins el juny del 2010, omplirem Barcelona d’activitats per commemorar un moment clau de la seva història, de la seva transformació urbana i de la seva projecció al món.
La suma de la feina i l’esforç fet per l’Ajuntament, la resta d’administracions i entitats com la FUTIC és un ampli i atractiu programa, que vol ser viu, obert i que anirem farcint d’activitats al llarg de l’any. L’Any Cerdà vol unir reflexió, divulgació, creació, però també festa, convivència i participació, és a dir, la manera de fer ciutat de Barcelona.
Perquè pensar Cerdà és pensar Barcelona. Des de l’aprovació del Pla ha plogut molt, però els reptes de Cerdà són els reptes d’avui. Com fa 150 anys, citant les paraules d’una altra gran ment lúcida dels nostres dies, “Barcelona es troba en plena agitació transformadora”. Les persones eren el centre d’acció del Pla Cerdà i avui seguim construint Barcelona a partir de les persones. La Barcelona que cridava “A baix les muralles!”, manté viva l’ambició i vol obrir una nova etapa de la seva realitat metropolitana.
Cerdà va voler fer una Barcelona gran, va transformar la ciutat per transformar la societat. Avui, nosaltres som hereus d’aquest esperit i defensem que Barcelona es fa gran quan la seva gent viu millor.
L’Any Cerdà és l’excusa perfecta per posar en valor la ciutat com a solució als reptes de la nostra societat. Amb l’Any Cerdà volem també expressar l’orgull de pertànyer a Barcelona. Perquè avui Barcelona és un projecte col•lectiu que construïm entre tots: arquitectes, urbanistes, creadors i ciutadans.
Tots som cridats a participar en aquesta celebració. Tenim tot un any per endavant, que volem acabar de la millor manera: conquerint la nova Diagonal, que entre tots i totes estem pensant, com el millor homenatge a Ildefons Cerdà i el seu Pla.
Jordi Hereu
Alcalde de Barcelona

D'aquí a 150 anys

Hola,

com a CASP-SAGRAT COR DE JESÚS, us volem convidar a que participeu a barcelona2159.org, La Càpsula del Temps de l'Any Cerdà.

En motiu del 150 aniversari de l'aprovació del Pla Cerdà de Barcelona, estem convidant a que escoles, facultats i grups d'estudiants de tot tipus d'especialiats proposin la seva visió del futur de Barcelona i per extensió, del futur del món.
Imaginar el futur és una manera de determinar-lo, i creiem que els estudiants són la clau del futur.

Tots els missatges que es deixin al web barcelona2159.org es desaran a La Càpsula del Temps, que es guardarà a Barcelona per a obrir-la d'aquí a 150 anys.

A més, farem una selecció dels millors treballs de cada grup per enviar-los a premsa i animar a més gent a que participi. És possible que amb les peces seleccionades també fem un llibre.

Per tot això, us agrairem que feu circular aquesta invitació entre professors, departaments i alumnes.

(us adjuntem al final d'aquest correu un cartell que podeu imprimir si voleu posar la convocatòria al vostre plafó d'anuncis)

Estem aquí per a qualsevol aclaració o ajuda que necessiteu.

Ens veiem a Barcelona d'aquí a 150 anys.
barcelona2159.org

Ildefons Cerdà: la seva biografia.

- Va néixer el 23 de desembre al mas El Cerdà de Centelles (Osona).
- Els pares li havien organitzat un futur de capellà, ell va fer estudis a Vic. Però, es va rebel•lar fortament i va començar estudis d’arquitectura i matemàtiques a Barcelona. Però, no va acabar els estudis a Barcelona i al 1835 es va traslladar a Madrid per estudiar la carrera d’ Enginyer de camins, canals i ports, on va obtenir el títol sis anys més tard.
- Ja com enginyer va ingressar al Cos de Camins de l’Estat i durant 8 anys va ser l’encarregat de fer carreteres a diferents províncies espanyoles (Múrcia, Terol, Tarragona, València, Girona i Barcelona).
- També va participar en les obres del primer ferrocarril espanyol, la línia Barcelona-Mataró.
- Al 1848 es va casar amb la pintora Magdalena Clotilde Bosch, filla d’un important banquer i van tenir 4 filles.
- Més tard, van morir els seus dos germans i va quedar convertit en l’hereu de la família. Ell va prendre una gran decisió, que amb la fortuna de diners que heretava renunciava a la seva plaça de funcionari i es dedicava exclusivament a l’estudi de “la idea urbanitzadora”. Són paraules seves: “Dedicaré mi fortuna toda entera, todo mi crédito, todo mi tiempo, todas mis comodidades, todas mis aficiones, y hasta mi consideración personal en la sociedad, a la idea urbanizadora”.
- Els seus esforços van cristal•litzar el 1859 en un projecte clau per al naixement de l’ urbanisme modern: El Pla de Reforma i Eixample de Barcelona.
- Durant la seva vida va publicar molts llibres d’urbanisme.
- Va ser un pioner de l’ urbanisme: el seu paper en la transformació de Barcelona és avui dia indiscutible. És considerat un dels fundadors de l’ urbanisme modern. El seu projecte més important va ser la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX mitjançant el Pla Cerdà amb el que es va crear l’ actual barri de l’ Eixample.
- Va ser un polític de caire progressista. Sempre va defensar els drets del proletariat i la millora de les seves condicions laborals.
- Va ser diputat a les Corts de Madrid, regidor de l’ Ajuntament de Barcelona en diverses etapes i president de la Diputació de Barcelona el 1873.
- L’estiu del 1876 la mort el va sorprendre mentre feia una cura al balneari de Caldas de Besaya (Cantàbria).

El perquè del pla Cerdà.

- La Barcelona medieval s’havia quedat petita pel gran augment de la població i el proletariat del segle XIX de la revolució industrial. La ciutat envoltada de muralles no podia créixer i ho necessitava molt. Les terres fora de les muralles a Barcelona eren zona militar, per la qual cosa només podien tenir usos agrícoles.
- Entre ela anys 1854-56 aprofitant els governs progressistes es van enderrocar les muralles i es va obrir pas a fer habitatges nous.
- Però, calia pensar-ho com fer-ho. L’ajuntament de Barcelona va convocar un concurs de projectes urbanístics. Cerdà s’hi va presentar. Però,per l’ajuntament va guanyar Rovira i Trias. De seguit, el Govern Central de Madrid per Real Decret aprova el pla urbanístic de Cerdà que es posa tot seguit en marxa

Ildefons Cerdà: les seves idees d'urbanisme.

- Dominava l’estadística, els càlculs i els gràfics.
- A Cerdà li preocupava molt la mobilitat. Va definir l’amplada dels carrers d’una manera molt anticipada preveient els automòbils (30 anys abans de l’aparició dels cotxes). Es va anticipar molt al seu temps. Segons ell, els carrers tindrien amplades de 20, 30 i 60m.
- Cerdà dibuixa el seu pla sobre la columna vertebral que suposa la Gran Via. Treballa amb mòduls de 10x10 illes, que considera un districte. Dissenya les places: Tetuán, Glòries i Universitat. També dissenya uns vies especials: La Diagonal, el Paral•lel i la Meridiana. Va respectar la Rambla Catalunya (que era una riera) i el Passeig de Gràcia que comunicava amb la vila de Gràcia. Així com altres vies de comunicació perifèriques que comunicaven amb pobles. Havia un carrer més ample cada 5 (Marina, Urgell, Pau Claris...)
- A partir d’aquí tot eren districtes amb illes amb iguals característiques. (Havien algunes petites excepcions) Va pensar que cada districte disposés d’edificis per organismes i serveis públics. Tenia una idea bastant descentralitzadora
- Cerdà plantejà el seu projecte urbanístic sobre la idea que la ciutat havia de ser feta i pensada per a les persones i per a la seva salut física i mental. Calia tenir cura especial de l’esbarjo dels nens i dels ancians. I també hi havia d’haver fluïdesa en el transport.
- Cerdà parteix del principi que la geometria dels edificis ha de ser formada per quadrilàters de 133,3 metres per cada costat, truncats en els seus vèrtex, en forma de xamfrans de 15 metres. La qual cosa dóna una superfície de 1,24 ha per illa (quadrícula). Totes les illes, tret d’algunes excepcions havien de mantenir la mateixa uniformitat i característiques.
- Un altre requisit per Cerdà era que els edificis estiguessin convenientment separats i no tinguessin més alçada que l’amplada dels carrers, motiu justificat per la necessitat que la llum solar arribés igualment a totes les cases.
- Així va arribar a la conclusió que els carrers havien de tenir 20 metres d’amplada i els edificis 16 metres d’alçada per 14 d’amplada.
- I a més a més que cada habitatge donés al gran pati interior de la seva illa.
- Dintre de l’espai quadrilàter, Cerdà va concebre dues formes de situar els edificis:
a) una presentava dos blocs paral•lels situats oposadament que deixaven en el seu interior un gran espai rectangular destinat a jardí.
b) una altra possibilitat era presentar dos blocs units en forma de L, situats en dos costats contigus, que deixaven un gran espai quadrat.

Oposició al pla Cerdà

- Va ser molt criticat per la burgesia propietària de les terres que volien que s’aprofités més l’espai.
- Els arquitectes no li perdonaven que fos enginyer.
- Des de Barcelona se’l veia com un intrús que l’havien col•locat des de Madrid.
- En vida va tenir molt poc reconeixement.
- Avui en dia, tothom reconeix que la Barcelona actual prové de’ n Cerdà. El seu urbanisme va revolucionar les grans capitals. Va ser una persona avançada al seu temps, un visionari. Va ser un homenot excepcional sobretot pel seu valor anticipatiu. Llàstima que després vam patir les barbaritats urbanístiques dels anys 60 i 70.

El mal de l'alumini.

Població desesperada
que s'en va de la seva casa.
Arbres que criden horroritzats
veient com els seus amics
van sent tallats.

Consumint alumini com si res,
produint cada vegada més pes.
Però com no entén tothom
mentrestant es mor el món.

Quan es fabrica
massa residus tira.
I la vida pels voltants
poc a poc es va gastant.

Consumint alumini com si res,
produint cada vegada més pes.
Però com no entén tothom
mentrestant es mor el món.

Ara no en gastem tant,
però hem de seguir reciclant.
Així poder millorar
aquest món que es va apagant.

Però, per acabar,
reduir es el millor,
i així construir
una nova Terra per compartir.

Nata montada

Il.lusió d'hivern

Fredors que calen,
però vaig abrigat,
jaqueta de llana,
i el “ buf ” fins a mitja cara.

Acabes d’esquiar,
arribes a casa,
encens la llar de foc,
que a poc a poc et relaxa.

Estirat al sofà,
tens més mandra que un ós hivernant,
tot tranquil t’adorms,
i a l’hora de sopar t’aixeques amb gana.

Abans d’anar a dormir,
la llar de foc apagues,
la son se’t veu als ulls,
i t’estires al llit amb il•lusió d’esquiar.

Al dia següent,
la cendra has llençat,
enmig d’un camp,
que a la primavera veuràs llaurat.
D.R. Pescaal

Tamborinada harmoniosa

Núvol de cotó,
cel neguitós,
gotes cristal·lines
sobre una verdor.

Àngels que ploren,
humitat i fredor,
descens infinit
sobre un món maravellós.

El soroll de l' aigua,
l' olor d' humitat,
tot s'escampa pel mar...

La tempesta s'acaba,
surt una caixa de colors
que enlluerna al Senyor.

El gal

Mil sentiments

Una mar tranquila i transparent
xiuxiueja plàcidament,
el reflex del sol ponent
juga amb el blau del cel.

Unes aigües infinites
rodegen tot el món,
una resplendor enlluernant
amb un reflex minvant.

Unes gotes cristalines,
d'un tacte lleuger,
una carència d'olor,
cau suaument...

Tot això ho ha creat
la nostra mare terra
per això l'hem de cuidar
perque molt temps ha de durar.
VAP

Un món de sensacions

Dins d'un paisatge de fantasía,
un mantell blanc de neu,
t'envolta per tot arreu.

Una boira espesa,
en una nit clara,
no et deixa contemplar,
la lluna plena i blanca.

Un món de sensacions,
el trovaràs al gèlid hivern,
una fredor que cala
en una nit de sons.
VAP

La sortida del sol al bosc

Lleugerament molla,
la molsa dorm,
a l'ombradiu d'un arbre,
tot contemplant l'entorn.

El bufó reflex de l'arbreda,
a l'aigua cristal·lina,
com la claror del matí,
em produeix felicitat i alegria .

El pit-roig de foc,
s'aixeca a volar,
per tal d'escoltar,
el dolç cantar,
del matinar.

L'olor de pinassa,
desperta la fauna,
i el groc del matí,
desperta al pi.

El pit-roig.

Animals contaminants

Rum, rum, rum,
fa el cargol tot tronant
va deixant al seu darrera
un espès rastre de fum.

S' atura a beure gasolina
i continua el seu camí
tot anant a cent vint per hora
seguint un gran sender.

La gent va al derrera
esbufega tot cridant:
mireu com continua
aquest cotxe del davant.

Al cel,
un ocell molt gran
fa un dibuix de nata
molt contaminant
il·luminat
per un robí gegant.
GSR

Un dia a la ciutat...

De bon matí
es desperta la ciutat.
Petits llumets s'encenen
dins enormes gegants.

Cotxes estrepitosos
gent que corre amunt i avall
estressada, tot cridant:
Arribem tard!

Botigues plenes de rebaixes
dins l'aparador
tecnologia "cent"
obres al mig del carrer.

Poc a poc,
quan comença a fer-se fosc
la ciutat,
es vesteix d'un vestit elegant.

Les obres s'apaguen
com un núvol tapa el sol,
les botigues tanquen
com l 'ànima de la ciutat en si.

Els cotxes que al matí
feien tant soroll,
sembla s'hagin espatllat.

I els llumets que hem vist encendre
aquest matí, s'apaguen
i els gegants,
s'acaben adormint,
mentre pensen:
fins demà de bon matí!
LCC

Cel inquiet

Cel inquiet
gotes que cauen
d'un núvol de cotó
que amaneixen els boscos
i els deixen ben gustosos.

El cel amb claror
i sense calor
juga amb el núvols
que són de cotó.

Amb un cel tant inquiet
l'aire i la vida
es troben amb el cel.

Els núvols ben néts
ploren per les fulles
i les males tempestes
les deixen inquietes.

Poeta junior

On viuen els gegants

Mira tots aquests gegants de fulles
que es mouen pel vent
que donen aire a la vida
i a tot el món color verd.

Entre matolls, arbres i floretes
amb infinit d´arbres per tot el món
i si pugeu a una avioneta
veureu tots aquells colors.

Verd, groc i marró són tots els colors
que necessiten per fer tot aquest món
si mires des de lluny
veuras un món millor.

Quan toco la gespa fresca
em sento molt millor
i quan tanco els ulls
sóc part d´això.

James Bond

Cel inquiet

Gotes que cauen,
d’un núvol de cotó,
que amaneixen el bosc,
i el deixen ben gustós.

Pluja sense olor,
i també sense color,
amaneix els boscos,
tot deixant-los rellentosos.

Dolça brisa,
gotes fines i boniques,
també molt inquietes,
plena de frescor i fresca olor.

Pluja sense olor,
i també sense color,
amaneix els boscos,
tot deixant-los rellentosos.

Tot d’una amaina,
I una caixa de colors,
Creua el cel,
I enlluerna la gent.

Pluja sense olor,
i també sense color,
amaneix els boscos,
tot deixant-los rellentosos.


Súper M.

Fantasies d'aigua

Recurs escàs
Gotes cristalines
Cauen del cel
Amb fantasia .

El meu cor
Reflectit a l’aigua
Em transmet
Un amor veritable.

La nena rossa
Caminant a l’aigua
El seu cabell d'or
Reflectit a l’aigua.

Aigues infinites
Totes transparents
Dolces o salades
Es indiferent .
JR

La dolça mar

Gotes com a perles,
remor de l’aigua,
onades de cristall,
Il·luminen l’espai.

Escates d’arc de st.Martí
Submarins envoltats
de cofres plens d’or.

Reflexos lluminosos
Que il·luminen els mars.

Dino Blits

Ho podem millorar

Quan vaig al bosc,
ho veig tot irracional,
m'entren ganes,
de tornar a la ciutat.


Jo m' imaginava,
tot com un caramel,
però el que veia,
no era ni la mel.


Però després vaig pensar,
i si ho millorem?
recollint la llordesa,
ho areglarem.


Tirem el món endevant,
ja ningú tindra fam.
No cal esperar,
comencem a reciclar!


La descafeïnada

Reciclar es de molts colors

Que poc costa fer contents
uns senyors grans i pudents,
si ho llencem tot al seu lloc
una bona feina haurem fet.

Reciclar és molt important
per fer tirar el món endavant.

Hi ha tres erres fabuloses
reciclar,reduir i reutilitzar.
Si entre tots les fem complir
un futur millor se'ns obrirà.

ATIR

L'esplendor del bosc

Gotes del cel que cauen
En un bosc natural
Deixen les fulles xopes
I les plantes verdoses.

Torna el sol
Surt la flor amagada
I desperta l´esplendor .

Núvols de cotó,
Un cel amb resplendor.
Un sol es reflexa a l´aigua, la calor.

Passa un riu
Amb enorme cabal
En veure'l veus aigues
Polides i intenses .

El Pare del cel
Ha creat la natura
Tan bonica i verda
Com sempre
Ho ha estat.

GRAN
DANTON

Cel inquiet

Gotes que cauen
d'un núvol encès,
pluja sense olor
i també sense sabor
deixen els boscos
suaus i verdosos.

Brisa dolça,
plena de frescor i olor.
gotes fines i boniques,
també molt inquietes.

Pluja sense olor
i també sense color
deixen els boscos
suaus i verdosos.

Ice and fire

L'hivern ja és aquí

Fredors que calen,
mantells blancs a les carenes,
núvols baixos i sigil•losos,
llisquen les glaceres!
DFR

Onada estimada

Onada estimada,
acaricies amb dolçor,
brumera de plata,
transmets il•lusió.
DFR

La noia rossa

L’or de la cabellera,
reflectit entre les fulles,
el sol de la melena,
sembra admiració.

Els ulls blaus com el cel,
les pupil•les negres com la nit,
els llavis vermells com la sang,
les dents blanques com la neu.

La noia estirada sota un gran roure,
somriu davant els bells colors,
un verd i un marró espectaculars,
enlluernen el seu cor.

DFR

M'estimo la platja

Llit de les onades,
vents de ponent,
però sobretot no oblidem,
el garbí i la tramuntana.

Humitat de nit,
somriures de nens al matí,
o insolació o crema al migdia,
i a la tarda,
les rialles s’acaben esvaint.

Quan torno a veure l’alba,
surto a pescar amb la família,
tornem amb un sac de peixos,
que al capvespre ens alimenten.

De nit a la platja,
una brisa marina,
m’acarona la cara,
i, me n’adono:
cal respectar-la.

La brossa ho empitjora,
millor reciclar,
que no pas embrutar,
si utilitzo les tres R,
acabarà per millorar.

DFR

Quan m'endinso al bosc

Quan sóc al bosc,
és com si estigués,
en un somni seré.


Fulles que semblen mans,
i nuvols verds gegants.
M'estiro al terra,
i escolto el xiu xiu dels àngels.


Sento les fulles,
que acompanyen el vendal.
Amb cireres de Santa Llucia,
ho veig tot gegant.


Varia coloració,
pau i amor infinita,
jo no sé que em diu,
però, d'alegria m'omple el cor.

La descafeïnaDA

Prou de contaminar

Tala d'arbres
grans com els gegants
pèrdua d'hectàrees
per la deforestació.


L'alumini també
afecta al Media Ambient
però en un modest cole
ho intentan millorar.


Ciutats grises i nubolades
mars amb líquids pel mig,
fàbriques produint fum
negre com el carbó.
BTF

La suavitat de la pluja

Núvols de cotó,
amaneixen els boscos
amb petites gotes fines
i tranquil·les...


Cauen del cel
tot formant
una pluja suau
i dolça.


Gotes que acaricien,
rellisquen de les mans.


Gotes refulgents
que brillen
i ens encisen.

La gota d'aigua.

Plora el cel

Temps excitat ,
deixa els carrers mullats ,
quan plou massa ,
deixa tot embassat.

Cridòria de llamps ,
em desperten al moment ,
quan hi ha un cel nerviós ,
la tamborinada és imminent.

Gotes cristal•lines ,
gotes que cauen del cel.
El cel és inquiet ,
el cel és fosc.

El so del cel ,
fent clinc clinc ,
l’aigua decidida ,
la pluja és ben viva.

El sol tapat impedeix ,
reflectir-se al mar ,
vista elegant ,
enfosqueix els ulls.

Gotes cristal•lines
cauen del cel.


SUPERCRAK 18

Casquets glaçats

Zones nevades,
es gelen a l’ hivern ,
neix un riu ,
estació primaveral.

Acomiaden l’ hivern ,
fent el desglaç ,
que minva ,
tot baixant.

Al mar arriben ,
allà es desfan ,
porten més aigua ,
al gran oceà.

La neu es forma ,
altre cop, l’ hivern ,
torna a fer el mateix ,
cada any repeteix.


SUPERCRAK 18

El bosc humit

Olor de perfums
colors que m'alliberen
sensacions d'herba mullada
i ocells que voleien.


Dolç tacte de fulles
gotes cristal.lines
una veu que em suplica:
Sigues dolça amb la natura!


Núvols transparents
pinzellades de colors
s'escampen pel cel blau
i deixen una llarga cançó.


Olor de pins
i de vegetació:
dolça fredor!



Fulles que cauen
a poc a poc al sòl
i ens fan un llarg
i feliç camí d'amor.



Follets que s'amagen
en racons petitons
tot fent el burleta
al mig d'un prat d'olors.


MVF

El metall més poc pesant, el més contaminant

És un metall poc pesant
tot resplendent
i força brillant

És la nostra obligació,
no caure en temptació.

En una escola molt nombrosa
no es deixen portar
pel que fa nosa.

Un projecte que consisteix
a fer servir algun recurs
que ja existeix,
i anunciar a tot el curs
de no perdre l'esperança,
i no tenir tanta recança,
d'usar l'alunini,
en tant poc termini.

Per tenir un bonic planeta,
hem de mantenir la Terra néta.

ANONIM

La pluja inacabable

El seu bronzit amb fressa
fa que hi hagi un cel
neguitós i encostipat.

Llampecs que trontollen amb força
enlluernen la ciutat.

Les gotes inquietes i salades
amaneixen el bonic bosc inundat
un núvol de cotó de sucre
comença a rondinar.

La humitat que regna als estanys,
i a les cases del voltant,
als petits finestrons entelats
hi pots escriure amb el dit,
oh, pluja! quan t'acabaràs!

ANONIM

L’alumini.a les nostres vides

Durabilitat,
mal•leabilitat,
la producció de l’alumini,
un gran pecat.


Alumini brillant,
destrucció
de la selva tropical,
de l’aigua, un bé escàs.


Alumini reduit,
alumini reciclat,
el món Salvat,

En objectes duradors
l’alumini ha d’estar.


El Pit-roig.

La pluja

Un diluvi intens
de gotes cristal·lines
cau del cel disgustat
tot formant joiosos tolls.

Criden els llamps
a la platja elegant,
mar endins on ningú arriba
el sol es fon pas a pas

El cel plora
els núvols són inquiets,
surt el sol
i ho escalfa tot.

La mar es calma,
tothom surt de casa
per gaudir de l'astre sol
que il·lumina i ablama.

007

La natura

L'estiu arriba,
ets en un forn
ben calentó
ple de suor.

Que és aquesta fredor?
Que ja és aquí la tardor,
els ocells volen àgils
cap a països més càlids.

L'hivern arriba més gèlid que mai
amb un temporal inesperat;
Nadal passa lliscant
i la claror lentament cau.

La primavera és aquí,
tot florit fins l'infinit,
molts indrets per descobrir
i només un únic destí.


AS 20!!!

Gust de sal

Ones trencadisses
barques bellugant-se
amb la lluentor del sol
i la brisa de l'aigua.


Torrents que moren
al fons de l'horitzó
s'escampen donant
un cop d'ilusió.


Reflexos lluminosos
que t'omplen de goig
tot formant
diversos colors.


Sigiloses platges
perdudes en un punt
veuen com s'acosta
la brumera de lluny.


SALTA MARTI 96

A un pas de la tranquil·litat

Bosc relentós
ventifol dolç
omplen el món
farcit de colors.


Llum esplèndida
flaira fresca
reflex a l'aigua
l'arc de la ilusió.


So d'alegria
so de pau
allunyen els mals
a cant de cabal.



Flors tintades
animalons voleiant
deixen el bosc
tranquil com ell vol.




salta mari 96

Gotes que cauen del cel

Gotes que cauen de cel
humit d´aigua cada matí
Cadascuna amb alegria
donen vida a la natura.

Arbres amb fulles verdes i boniques
donen la benviguda a la pluja adorable,
Afluent d´aigua blava
amb gust d´harmonia.

Gota freda
el cor d ´alegria
Cau cada matí
formant el bonic arc de Sant Martí.

JD

Des de la meva finestra...

Observo silenciosament,
com cauen les fulles
i el vent copeja,
les gotes de pluja.

Meravellosa natura,
que ens permet espiar-la,
i de tant en tant,
algú d'ella en parla.

Maria ;)

Plora el cel

Quan hi ha un bon descens,
ple de gotes que cauen
des de l'infinit del cel.

No hi ha res millor
que un bon eixopluc
i una tassa de té.

Laura C.

Blanca neu

Blanca neu,
mantell blanc.

Flocs de neu
i ninot cantant.

Mariona V.

Quan plou de nit

Núvols enfadats,
que deixen anar perles,
llamps que trontollen
i trenquen les estrelles.

El cel neguitós
comença a cridar,
i la tempesta
d'aquí poc arribarà.

El soroll de la pluja,
m'ha omplert de felicitat.

Al dia següent
ja s'ha acabat,
i gràcies al sol i la humitat,
l'Arc de Sant Martí he contemplat.

Natàlia M.

Ganes de lliscar

Ganes de lliscar,
lliscar sense parar,
il·lusió sense fi,
si arribes al final.

Bernat T.

Gotes inquietes

Gotes inquietes
núvols de cotó,
gotes fines i boniques
i un cel neguitós.

Alba S.

Plor d'àngel

El cel neguitós,
les gotes fines
que cauen inquietes
des d'un núvol de cotó.

La tamborinada s'acaba
i surt una caixa de colors,
un cel lluent
i un sol resplandent.

Jacobo G.

La gota no acaba de caure

La pluja cau delcel
amb color d'alegria.
Les gotes petites i boniques,
es lleva el bosc afamat.

Mek T.

La meva vall

Vall d'Aran
bonica i prestigiosa.

Vall d'Aran,
paisatge del meu cor,
si no existissis
em moriria.

Sergio B.

Estació d'esquí

Neu fina,
olor que em fa pensar
en quan vaig a esquiar.

Fortes baixades,
neu abundant,
i el telecadires
ja està funcionant.

Boira espesa,
no impedeix que competeixi
si el pare em deixa.

Gerard S.

Gèlid hivern

El gèlid hivern ja ha arribat
i tot ho ha tapat amb sucre gelat.

La boira espessa l'ha acompanyat
i aleshores el cel ha tacat.

La gent s'està a casa
i llenya va cremant,
i així preparant-se,
l'hivern ja va marxant

Rita E.

El llibre

Caixa de sorpreses,
tapes dures i vistoses,
amb un llom sense cua
que uneix les fulles
fines i delicades.

Edifici de pàgines
on hi desfilen unes lletres ordenades.
Totes juntes sembren un camp de fantasia...

Tenim un menú
per a degustar una solució.

L'olor de misteri
t'enganxa a les mans,
amb un neguit agradable
que et dona un descans.

Marta C.

El llibre

Pel qui té imaginació,
un cel per volar,
ple de fantasia
que desvetlla inspiració.

Anna F.

El llibre

Caixa d'animació,
fantasia i conclusió.
T'enganya la vista,
en un planeta d'emoció.

Sergio B.

El llibre

Quan obro un llibre
em quedo despert,
el final em tranquilitza,
i em fa aclucar els ulls.

Quan arriba la nit,
somio el que he llegit.

Gerard S.

El llibre

Caixa de sorpreses,
camp d'imaginació,
lletres que ens expliquen,
i alliberen inspiració.

Alba S.

El llibre

Caixa de sorpreses,
lletres que ens envolten d'imaginació,
que desvetllen misteris.

Pàgines meravelloses,
que ens omplen d'inspiració.

Oriol E.

El llibre

Olor de misteri,
s'enganxa a les mans.
Descobriments interesants
i il·lusions noves i completes.

Desfilen les lletres,
ràpid o lent,
elegants o saltant.
Però el cas és que tothom
ho gaudeix igual.

Laura C.

El llibre

Una caixa de sorpreses
de tapes dures i vistoses,
que ens parlen amb la vista,
amb olor de misteri.

Un menú per degustar,
amb un descobriment intens,
ple d'imaginació i fantasia.

Valèria A.

El llibre

Caixa de sorpreses,
lletres que desfilen,
tapes dures i vistoses
amb llom sense cua.

Mek T.

El llibre

Pàgines fines,
olor de misteri,
imaginació infinita
i lletres que desfilen.

Menú per degustar,
llom sense cua,
caixa de sorpreses
i la boca t'enxampa.

Alex R.

El llibre

Caixa de sorpreses,
tapes dures i vistoses,
boca que m'enxampa
i allibera inspiració.

Lletres que desfilen,
i desvetllen misteris,
intranquiles i ordenades:
un menú per degustar.

Mª Rosa

El llibre

Llom sense cua,
tapes dures i vistoses,
pàgines molt fines
i lliteres per a lletres.

Camps de lletres,
armaris de punts i comes,
paraules estrambòtiques
i idees sense fi.

Guillem S.

El llibre

Caixa de sorpreses
d'imaginació infinita,
amb inquil·lins ordenats.

Lletres que desfilen,
i que alliberen inspiració.

Iago L.

El llibre

Caixa de sorpreses,
inquil·lines ordenades,
que desvetllen misteris,
on mai s'acaba la imaginació.

Petra D.

El llibre

Tapes dures i vistoses,
lletres que ens expliquen,
una història inacabable,
plena d'emoció.

Pàgines fines,
lletres que desfilen,
ens expliquen una història,
amb flors sembrades de fantasia.

Jacobo G.

El llibre

Caixa de sorpreses,
lletres que enes expliquen,
font d'imaginació,
i móns de fantasia.

Pol S.

El llibre

Caixa de sorpreses,
pàgines emocionants i fines,

Lletres que desfilen,
tot és inspiració infinita,
perquè he llegit un llibre.

Natalia M.

El llibre

Tapes gruixudes i vistoses,
pàgines fines amb imaginació,
edifici de pàgines
que et parlen amb la vista.

Caixa de sorpreses
i llom sense cua,
camp sembrat d'idees
que alliberen la inspiració del poeta.

Mario F.

El llibre

Tapes dures i vistoses,
el llom sense la cua,
pàgines fines defilant
i parlant amb l'inspiració.

Degustació de misteri,
olora a solució,
camp sembrat d'idees,
vol d'imaginacíó.

Dani R.

El llibre

Tapes dures i vistoses,
unes lletres que desfilen,
enganxades a pàgines fines
que desvetllen el misteri.

Bernat T.

El llibre

L'olor de misteri
s'enganxa als nous llibres,
amb un xic de fantasia
desprèn un nou parlar.

Albert S.

El llibre

Tapes dures i elegants,
lletres que desfilen
i t'expliquen que existeix
la imaginació infinita.

Joan R.

El llibre

Caixa de sorpreses,
món d'imaginació,
lletres que desfilen,
i alliberen inspiració.

Jordi R.

El llibre

Lletres que ens expliquen,
i desvetllen els misteris,
les lletres que desfilen,
em parlen amb la vista.

Mariona V.

El llibre

Caixa de sorpreses,
lletres que desfilen,
em desvetllen misteris,
i m'allibera inspiració.

Anna M.

El llibre

Caixa de sorpreses,
amb llom sense cua.
Lletres que ens expliquen
i que parlen amb la vista.

Un gran menú per degustar,
d'un camp sembrat d'imaginació,
que en tastar l'exquisit menjar,
fa un vol d'imaginació.

Joaquin M.

El llibre

Caixa de sorpreses,
font d'imaginació
lletres que m'obren,
a un camp sembrat d'inspiració.

Rita E.