Característiques de Plutó:
Els planetes es distingeixen per la massa que tenen que els fa gairebé esfèrics. També per l’òrbita que descriuen al voltant del sol. I perquè estan en equilibri a l’espai i això els permet flotar.
Hi ha vuit planetes que són planetes segur: Mercuri, Venus, la Terra, Mart. Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
Es pensava que Plutó, Caronte, Ceres i Eris, al principi també eren planetes, però tenien algunes diferències amb els planetes clàssics, sobretot la grandària i la massa. I també la inclinació de l’òrbita. Plutó i Caronte es deia que feien un sol planeta, un planeta doble.
Va haver-hi molta polèmica, discussió a la Unió Astronòmica Internacional (un grup de gent que estudia els astres, l’espai...) de si eren planetes o no. I al final, a l’agost del 2006, van decidir que no eren planetes: el primer que van fer fora va ser Plutó. I van formar part d’un grup de planetes que es diuen “planetes nans”.
Guillermo de la R.
lunes, 30 de marzo de 2009
Els planetes interiors
Bon/Bona día/tarda jo us parlaré dels planetes interiors del sistema solar .Els planetes interiors són més petits que els exteriors. I no tenen tants satèl.lits com els exteriors.
Els planetes interiors són:
-Mercuri: És el més proper al Sol i el més petit.Com no té atmosfera i està molt aprop del Sol hi ha unes altes temperaturas.
La seva velocitat orbital és mitjana .
-Venus: És el segon planeta més proper al Sol. És gran com la Terra.
Té atmosfera però és molt espessa.
Venus és diu així en honor a Venus la deesa del amor i la vellesa.
-La Terra: És el planeta més important per què és l´únic on hi ha vida .Tè una atmosfera rica en oxigen .
La Terra té un satél.lit que és diu Luna.
La seva velocitat orbital és mitjana.
-Mart: El diuen planeta vermell.No té atmosfera .És més petit que la Terra.És el planeta interior que està més lluny del Sol.
La seva velocitat orbital és mitjana.
Patrícia B.
Els planetes interiors són:
-Mercuri: És el més proper al Sol i el més petit.Com no té atmosfera i està molt aprop del Sol hi ha unes altes temperaturas.
La seva velocitat orbital és mitjana .
-Venus: És el segon planeta més proper al Sol. És gran com la Terra.
Té atmosfera però és molt espessa.
Venus és diu així en honor a Venus la deesa del amor i la vellesa.
-La Terra: És el planeta més important per què és l´únic on hi ha vida .Tè una atmosfera rica en oxigen .
La Terra té un satél.lit que és diu Luna.
La seva velocitat orbital és mitjana.
-Mart: El diuen planeta vermell.No té atmosfera .És més petit que la Terra.És el planeta interior que està més lluny del Sol.
La seva velocitat orbital és mitjana.
Patrícia B.
El cometa Halley
Hola, bon dia. Avui us informare sobre el cometa Halley.
El cometaHalley, és gran i brillant que orbita al voltant del Sol cada 76 anys en terme mitjà, encara que el seu període orbital pot variar entre 74 i 79 anys. És un dels més coneguts i més brillants dels estels de "període curt" del cinturó de Kuiper. Es va veure per última vegada en l'any 1986, la próxima visita serà al 2061.
Se suposa que els estels tenen dos orígens diferenciats en el nostre Sistema Solar, el Cinturó de Kuiper, un disc pla gelat d'enderrocs estel·lars, situat a uns 50 unitats astronòmiques (UA), i el Núvol de Oort, una esfera de cossos cometaris, la vora interna dels quals està situat a unes 50.000 UA. Els estels de cicle curt, amb una òrbita que pren un temps inferior a 200 anys, procedeixen, en general, del cinturó de Kuiper; mentre que els de de cicle curt, encara que el seu origen se situa cicle llarg, com l'Hali-Bopp, l'òrbita del qual pren un temps de milers d'anys, sembla que procedeixen del núvol de Oort. El cometa Halley és inusual, ja que és en el núvol de Oort, i no en el cinturó de Kuiper. La seva òrbita indica que originalment va anar de cicle llarg, però que ha estat capturat per l'atracció gravitatòria dels gegants gasosos.
Bernat Valero
El cometaHalley, és gran i brillant que orbita al voltant del Sol cada 76 anys en terme mitjà, encara que el seu període orbital pot variar entre 74 i 79 anys. És un dels més coneguts i més brillants dels estels de "període curt" del cinturó de Kuiper. Es va veure per última vegada en l'any 1986, la próxima visita serà al 2061.
Se suposa que els estels tenen dos orígens diferenciats en el nostre Sistema Solar, el Cinturó de Kuiper, un disc pla gelat d'enderrocs estel·lars, situat a uns 50 unitats astronòmiques (UA), i el Núvol de Oort, una esfera de cossos cometaris, la vora interna dels quals està situat a unes 50.000 UA. Els estels de cicle curt, amb una òrbita que pren un temps inferior a 200 anys, procedeixen, en general, del cinturó de Kuiper; mentre que els de de cicle curt, encara que el seu origen se situa cicle llarg, com l'Hali-Bopp, l'òrbita del qual pren un temps de milers d'anys, sembla que procedeixen del núvol de Oort. El cometa Halley és inusual, ja que és en el núvol de Oort, i no en el cinturó de Kuiper. La seva òrbita indica que originalment va anar de cicle llarg, però que ha estat capturat per l'atracció gravitatòria dels gegants gasosos.
Bernat Valero
Els planetes exteriors
Els planetes exteriors , són aquells que es troben més lluny del Sol.. Són molt grans de tamany i al seu voltant hi ha gran número de satèl·lits exceptuant Plutó.
Els planetes exteriors son : Júpiter , Saturn, Urá, Neptú i Plutó.
Estan formats per gasos i líquids i la seva temperatura és extremadament Freda.
PLANETA JÚPITER
Té el nom del rei dels deus romans. Es troba a una distància del Sol, equivalent a 5 vegades la distància que hi ha de la Terra al Sol.
És el planeta més gran del sistema solar, té 63 satélits.
El caracteritza una gran taca de color vermell que no és més que un sistema de tormentes continues.
PLANETA SATURN
Anomenat així, en honor al deu romà de l´agricultura.
La seva distància del Sol és 9 vegades més que la que hi ha de la Terra al Sol.
És el segon planeta més gran que existeix, i, al seu voltant hi han 31 satélits.
A saturn el caracterit-zen 7 anells que están formats de partícules i troços de gel que van del tamany de l´ungla d´un dit, al de un autobús i aquest anells tenen un gruix de 10 kilómetres.
PLANETA URÀ
També té nom de déu, però aquesta vegada del déu grec dels cels.
És el tercer planeta més gran.
Urá té 27 satélits i es troba a 19 vegades més lluny del Sol que la Terra del Sol.
Està cobert per una capa de núvols gelats.
PLANETA NEPTÚ
Reb el nom del déu romà del mar.
És el quart planeta més gran del sistema solar, té 13 satélits.
Si observem Neptú, hi podem veure una gran taca fosca, aixó no es més que un gran huracà del tamany de La Terra. Els vents a Neptú arriben a 2000 kilómetres per hora i son els vents més forts que es coneixen en el sistema.
PLANETA PLUTÓ
Plutó, és el planeta més petit de tots.
Plutó era el déu romà dels inferns.
La seva distància al Sol, és 40 vegades més,que la que hi ha de la Terra al Sol.
És l´únic planeta no visitat per cap nau espacial i només té un satélit.
És creu que está format per roques i gel. Avui en dia, ja no es considera un planeta.
Andreu R.
Els planetes exteriors son : Júpiter , Saturn, Urá, Neptú i Plutó.
Estan formats per gasos i líquids i la seva temperatura és extremadament Freda.
PLANETA JÚPITER
Té el nom del rei dels deus romans. Es troba a una distància del Sol, equivalent a 5 vegades la distància que hi ha de la Terra al Sol.
És el planeta més gran del sistema solar, té 63 satélits.
El caracteritza una gran taca de color vermell que no és més que un sistema de tormentes continues.
PLANETA SATURN
Anomenat així, en honor al deu romà de l´agricultura.
La seva distància del Sol és 9 vegades més que la que hi ha de la Terra al Sol.
És el segon planeta més gran que existeix, i, al seu voltant hi han 31 satélits.
A saturn el caracterit-zen 7 anells que están formats de partícules i troços de gel que van del tamany de l´ungla d´un dit, al de un autobús i aquest anells tenen un gruix de 10 kilómetres.
PLANETA URÀ
També té nom de déu, però aquesta vegada del déu grec dels cels.
És el tercer planeta més gran.
Urá té 27 satélits i es troba a 19 vegades més lluny del Sol que la Terra del Sol.
Està cobert per una capa de núvols gelats.
PLANETA NEPTÚ
Reb el nom del déu romà del mar.
És el quart planeta més gran del sistema solar, té 13 satélits.
Si observem Neptú, hi podem veure una gran taca fosca, aixó no es més que un gran huracà del tamany de La Terra. Els vents a Neptú arriben a 2000 kilómetres per hora i son els vents més forts que es coneixen en el sistema.
PLANETA PLUTÓ
Plutó, és el planeta més petit de tots.
Plutó era el déu romà dels inferns.
La seva distància al Sol, és 40 vegades més,que la que hi ha de la Terra al Sol.
És l´únic planeta no visitat per cap nau espacial i només té un satélit.
És creu que está format per roques i gel. Avui en dia, ja no es considera un planeta.
Andreu R.
La Lluna
La Lluna és el satèl·lit natural de la Terra. Gira al voltant de la Terra seguint una òrbita el·líptica ( circumferència allargada). La distància mitjana és d’ un 1.300.000 Km. És l’ astre més proper a la Terra. És de forma esfèrica com la Terra, però més petita. No té llum pròpia, el Sol l'hi reflecteix.
Té tres moviments:1º: De rotació al voltant de la Terra que dura: (27 dies, 7 hores, 32 minuts i 11 segons). 2º:de rotació al voltant d’ ella mateixa amb la mateixa durada: (27 dies, 7 hores, 32 minuts i 11 segons). 3º: de translació al voltant del Sol que fa que des de la Terra sempre es vegi la mateixa cara de la Lluna.
La Lluna és inert ( no té vida). Està formada de minerals com la Terra, però no té aigua.
La Lluna és una de les causes de les marees (atreu masses d’ aigua de la Terra.
Al dia 16 de juliol del 1969 tres astronautes nord-americans varen anar a la Lluna a bord d’ una nau, i varen dur roques de que està formada la Lluna.
Laura O.
Té tres moviments:1º: De rotació al voltant de la Terra que dura: (27 dies, 7 hores, 32 minuts i 11 segons). 2º:de rotació al voltant d’ ella mateixa amb la mateixa durada: (27 dies, 7 hores, 32 minuts i 11 segons). 3º: de translació al voltant del Sol que fa que des de la Terra sempre es vegi la mateixa cara de la Lluna.
La Lluna és inert ( no té vida). Està formada de minerals com la Terra, però no té aigua.
La Lluna és una de les causes de les marees (atreu masses d’ aigua de la Terra.
Al dia 16 de juliol del 1969 tres astronautes nord-americans varen anar a la Lluna a bord d’ una nau, i varen dur roques de que està formada la Lluna.
Laura O.
lunes, 23 de marzo de 2009
Els meteorits
Jo us parlaré dels meteorits. Els meteorits són cossos rocosos que quan entren en contacta amb l’atmosfera es posen incandescents. Els meteorits que s’aconsegueixen recuperar s’anomenen caigudes. Aproximadament hi ha 1.050 caigudes recuperades en col·leccions de tot el món. Dels meteorits que s’han recuperar s’han distingit dos tipus:
Els meteorits rocosos que estan formats per minerals i els meteorits metàl·lics que estan formats bàsicament per ferro.
Cada any cauen aproximadament 500 meteorits, des del tamany d’un pèsol fins a milers de tones. D’aquests 500 nomes se n’aconsegueixen recuperar 5 o 6.
Quan el meteorit entra en contacte en l’atmosfera fa una flama que pot ser mes forta que la llum del Sol i de diferents colors, des del groc fins al vermell passant pel verd i pel blau.
Quan el meteorit xoca amb el terra fa un soroll molt fort, però fa més soroll si el meteorit es desintegra abans de tocar a terra i llavors cau en una pluja de petits meteorits.
I per acabar explicaré un parell de curiositats:
La primera és que hi han hagut pocs casos de meteorits que han catgut sobre persones, però el mes famós va ser a l’any 1963: Un meteorit de 4 kilograms va travessar la teulada d’una casa i va anar a parar a una dona que estava dormint tranquil·lament.
I la segona és que els poblats indígenes feien servir els meteorits de metall per fer les puntes de les llances o altres armes.
Joan M.
Els meteorits rocosos que estan formats per minerals i els meteorits metàl·lics que estan formats bàsicament per ferro.
Cada any cauen aproximadament 500 meteorits, des del tamany d’un pèsol fins a milers de tones. D’aquests 500 nomes se n’aconsegueixen recuperar 5 o 6.
Quan el meteorit entra en contacte en l’atmosfera fa una flama que pot ser mes forta que la llum del Sol i de diferents colors, des del groc fins al vermell passant pel verd i pel blau.
Quan el meteorit xoca amb el terra fa un soroll molt fort, però fa més soroll si el meteorit es desintegra abans de tocar a terra i llavors cau en una pluja de petits meteorits.
I per acabar explicaré un parell de curiositats:
La primera és que hi han hagut pocs casos de meteorits que han catgut sobre persones, però el mes famós va ser a l’any 1963: Un meteorit de 4 kilograms va travessar la teulada d’una casa i va anar a parar a una dona que estava dormint tranquil·lament.
I la segona és que els poblats indígenes feien servir els meteorits de metall per fer les puntes de les llances o altres armes.
Joan M.
La Lluna
Ara us vull parlar de la Lluna;Com ja sabeu es l’únic satèl·lit natural de el planeta Terra, tots els altres són artificials,fets per l’home .També es l’únic satèl·lit que podem veure amb claretat, tal i com es .De la Lluna a la Terra hi ha 150.000.000 kilòmetres aproximadament. No té atmosfera, degut a això les temperatures poden variar entre 110 graus i 180 graus sota zero. La descomposició de la Lluna es de roques i en aquestes roques i veiem uns cràters ;aquets cràters s’originen per meteorits que han xocat contra la Lluna i han deixat aquestes grans marques. La Lluna durant el mes experimenta uns fases:Lluna plena,Lluna nova,lluna creixent i Lluna llevant, aquestes fases per a els pobles primitius les fases de la lluna eren el calendari. El 20 de juliol de 1969 Neil Armstrong va ser el primer home en trepitjar la Lluna en la missió Apolo 11 , hi ha gent que deia que tot havia sigut un muntatge de la NASA per a aconseguir superar a els de Rússia que experimentaven amb naus i que van llençar la primera nau a la Lluna :LUMIK lli també varen enviar a la primera dona astronauta;Valentina Tereshkova .Aquestes són coses interessants sobre la Lluna, però i podem trobar moltes més a quantitat de llibres que s’han escrit sobre això, perquè es una cosa que jo crec que es important i coneguda.
Rita A
Rita A
jueves, 19 de marzo de 2009
Les galàxies
En l'Univers hi ha centenars de milers de milions.
Cada galàxia pot estar formada per centenars de milers de milions d'estrelles i altres astres.
En el centre de les galàxies és on es concentren més estrelles.
Classes de galàxies
Quan s'utilitzen telescopis potents, en la major part de les galàxies només es detecta la llum barrejada de totes les estrelles, no obstant això, les més properes mostren estrelles individuals.
Les galàxies presenten una gran varietat de formes.
En 1930 Hubble va classificar les galàxies en el·líptiques, espirals i irregulars, sent les dues primeres les més freqüents.
La Via Làctia
És una galàxia gran, espiral i pot tenir uns 100.000 milions d'estrelles, entre elles, el Sol.
En total té uns 100.000 anys llum de diàmetre i una massa de més de dos bilions de vegades la del Sol.
Les nebuloses
S'han detectat nebuloses en gairebé totes les galàxies, inclosa la nostra, la Via Làctia.
Depenent de l'edat de les estrelles associades, es poden classificar en dues grans grups:
1.- Associades a estrelles evolucionades, com les nebuloses planetàries i els romanents de supernovas.
2.- Associades a estrelles molt joves, algunes fins i tot encara en procés de formació, com els objectes Herbig-Haro i els núvols moleculars.
Hugo M.
Cada galàxia pot estar formada per centenars de milers de milions d'estrelles i altres astres.
En el centre de les galàxies és on es concentren més estrelles.
Classes de galàxies
Quan s'utilitzen telescopis potents, en la major part de les galàxies només es detecta la llum barrejada de totes les estrelles, no obstant això, les més properes mostren estrelles individuals.
Les galàxies presenten una gran varietat de formes.
En 1930 Hubble va classificar les galàxies en el·líptiques, espirals i irregulars, sent les dues primeres les més freqüents.
La Via Làctia
És una galàxia gran, espiral i pot tenir uns 100.000 milions d'estrelles, entre elles, el Sol.
En total té uns 100.000 anys llum de diàmetre i una massa de més de dos bilions de vegades la del Sol.
Les nebuloses
S'han detectat nebuloses en gairebé totes les galàxies, inclosa la nostra, la Via Làctia.
Depenent de l'edat de les estrelles associades, es poden classificar en dues grans grups:
1.- Associades a estrelles evolucionades, com les nebuloses planetàries i els romanents de supernovas.
2.- Associades a estrelles molt joves, algunes fins i tot encara en procés de formació, com els objectes Herbig-Haro i els núvols moleculars.
Hugo M.
Els satèl.lits de comunicacions
Hola a tots. Avui us parlaré sobre els satèl·lits de comunicacions. Són uns aparells que, gràcies a unes antenes, transmeten uns senyals de ràdio des de qualsevol lloc del món per comunicar. Es fan servir per explorar la Terra, per extreure dades meteorològiques i altres serveis com el Google Earth, el telèfon mòbil, la televisió etc...
Els satèl·lits de comunicacions estan situats a l`òrbita geo – estacionària, a trenta-sis mil km de l’equador. Aquesta òrbita és especial perquè fa que des de la Terra, els satèl·lits es vegin fixos, ja que segueixen el mateix moviment del nostre planeta.
No tot s’acaba aquí, ja que, jo he preparat un mapa conceptual perquè tots vosaltres acabeu d’entendre més bé quina és la funció d’aquests satèl·lits i en quin lloc es fa.
En aquest mapa podem veure com un satèl·lit està enfocant un lloc de la Terra; en aquest cas és Espanya, tot i que podria ser qualsevol altre punt. En veritat, està transmeten senyals de ràdio a aquest punt concret del planeta blau. Aquesta funció la fa des de l’òrbita geo – estacionària, a trenta-sis mil km de l’equador.
Aquí acabo amb la meva explicació. Espero que us hagi agradat.
Pau B.
Els satèl·lits de comunicacions estan situats a l`òrbita geo – estacionària, a trenta-sis mil km de l’equador. Aquesta òrbita és especial perquè fa que des de la Terra, els satèl·lits es vegin fixos, ja que segueixen el mateix moviment del nostre planeta.
No tot s’acaba aquí, ja que, jo he preparat un mapa conceptual perquè tots vosaltres acabeu d’entendre més bé quina és la funció d’aquests satèl·lits i en quin lloc es fa.
En aquest mapa podem veure com un satèl·lit està enfocant un lloc de la Terra; en aquest cas és Espanya, tot i que podria ser qualsevol altre punt. En veritat, està transmeten senyals de ràdio a aquest punt concret del planeta blau. Aquesta funció la fa des de l’òrbita geo – estacionària, a trenta-sis mil km de l’equador.
Aquí acabo amb la meva explicació. Espero que us hagi agradat.
Pau B.
lunes, 16 de marzo de 2009
La Lluna
Jo us parlaré de la lluna. La lluna va tenir un origen estrepitós. Fa uns 4.500 milions d’anys un petit planeta va col·lidir amb la Terra acabada de formar .L’impacte va polvoritzar a l’intrús i va enviar a l’espai grans fragments de les capes més externes de la Terra.
Les restes rocalloses del planeta polvoritzat i de la Terra es van agrupar i van formar la lluna.
La lluna té diferents fases ara us explicaré en que consisteix:
La lluna sembla que canvia de forma perquè a mesura que gira al voltant del nostre Sol n’il·lumina diferents parts de la cara visible. Quan s’interposa entre la Terra i el Sol la cara orientada cap a nosaltres està tocant ombra. És la fase de lluna nova o noviluni.
Al cap de dues setmanes, quan ja ha fet mitja òrbita la cara orientada cap a la Terra apareix tota il·luminada. És la fase de lluna plena o pleniluni. La lluna triga poc més de 29 dies en passar de nova a nova.
Ara us explicaré les fases de la lluna:
Lluna nova, creixent incipient, quart creixent, creixent avançat, lluna plena, minvant incipient, quart minvant, minvant avançat.
Ara us explicaré les capes de la lluna:
La més exterior s’anomena escorça rocosa,
la següent mantell rocós,
la tercera zona fosa ,i la del mig és el nucli.
I ara, un parell de curiositats:
Sabíeu que la superfície de la lluna té la mateixa extensió que Àfrica?
I sabíeu que la lluna està composta per uns mars que mai han tingut aigua? Són de cràters.
La trapella.
Les restes rocalloses del planeta polvoritzat i de la Terra es van agrupar i van formar la lluna.
La lluna té diferents fases ara us explicaré en que consisteix:
La lluna sembla que canvia de forma perquè a mesura que gira al voltant del nostre Sol n’il·lumina diferents parts de la cara visible. Quan s’interposa entre la Terra i el Sol la cara orientada cap a nosaltres està tocant ombra. És la fase de lluna nova o noviluni.
Al cap de dues setmanes, quan ja ha fet mitja òrbita la cara orientada cap a la Terra apareix tota il·luminada. És la fase de lluna plena o pleniluni. La lluna triga poc més de 29 dies en passar de nova a nova.
Ara us explicaré les fases de la lluna:
Lluna nova, creixent incipient, quart creixent, creixent avançat, lluna plena, minvant incipient, quart minvant, minvant avançat.
Ara us explicaré les capes de la lluna:
La més exterior s’anomena escorça rocosa,
la següent mantell rocós,
la tercera zona fosa ,i la del mig és el nucli.
I ara, un parell de curiositats:
Sabíeu que la superfície de la lluna té la mateixa extensió que Àfrica?
I sabíeu que la lluna està composta per uns mars que mai han tingut aigua? Són de cràters.
La trapella.
LA BROSSA ESPACIAL
Jo us parlaré de brossa espacial:
Per trucar des de Catalunya fins als Estats Units no creieu que va directe, si no primer ha de passar per un satèl·lit. No com la Lluna, si no un satèl·lit artificial.
Primer la NASA envia un satèl·lit a l’espai. Després el satèl·lit pot rebre la trucada i després l’envia-la al destinari. En aquest cas la trucada la rep des de Catalunya l’envia als Estats Units.
Això està molt bé, però, i la contaminació?
Els satèl·lits hi ha un moment en que se li acabala bateria. Llavors ja no funciona i ningú els recull.
Si hi ha molts satèl·lits que es deixen a l’espai voltant al final hi haurà molta contaminació i la nostra capa d’Ozó es pot trencar i els rajos ultravioletes del sol ens arribaran a la pell i ens podem morir per deshidratació i perquè la pell sens podria cremar.
Pablo F.
Per trucar des de Catalunya fins als Estats Units no creieu que va directe, si no primer ha de passar per un satèl·lit. No com la Lluna, si no un satèl·lit artificial.
Primer la NASA envia un satèl·lit a l’espai. Després el satèl·lit pot rebre la trucada i després l’envia-la al destinari. En aquest cas la trucada la rep des de Catalunya l’envia als Estats Units.
Això està molt bé, però, i la contaminació?
Els satèl·lits hi ha un moment en que se li acabala bateria. Llavors ja no funciona i ningú els recull.
Si hi ha molts satèl·lits que es deixen a l’espai voltant al final hi haurà molta contaminació i la nostra capa d’Ozó es pot trencar i els rajos ultravioletes del sol ens arribaran a la pell i ens podem morir per deshidratació i perquè la pell sens podria cremar.
Pablo F.
L’univers, On som ?
En la cosmologia moderna l’origen de l’univers és el moment en que va aparèixer tota l’energia i matèria que tenim actualment a l’univers... Univers és una paraula derivada del llatí que concretament vol dir dirigit a.
Com tots sabem, l’univers està format per galàxies i les galàxies amb forma de d’espiral estan dividides en3 parts : halo disc i bulb.
La nostre galàxia, la Via Làctia té un diàmetre de 100.000 anys llum (un any llum equival a 2 bilions de Km ) i conté entre 200 i 400 milions d’estrelles. El nom de Via Làctia prové del llatí que concretament vol dir camí de llet així ho firma la mitologia grega explicant que és llet regalimada del pit d’una deessa.
En un dels braços de la nostre galàxia conegut com a braç d’Orió es calcula que fa uns 4.500 milions d’anys el Sol va crear un núvol de gas i pols i, així es va formar el sistema Solar.
Dintre d’aquest sistema planetari, el 3r planeta més proper al Sol, l’unic que s’ha descovert amb vida és on ens situem nosatres aquest planeta és unic i sobretot està a les nostres mans pertant l’hem de cuidar.
Floc de neu.
Com tots sabem, l’univers està format per galàxies i les galàxies amb forma de d’espiral estan dividides en3 parts : halo disc i bulb.
La nostre galàxia, la Via Làctia té un diàmetre de 100.000 anys llum (un any llum equival a 2 bilions de Km ) i conté entre 200 i 400 milions d’estrelles. El nom de Via Làctia prové del llatí que concretament vol dir camí de llet així ho firma la mitologia grega explicant que és llet regalimada del pit d’una deessa.
En un dels braços de la nostre galàxia conegut com a braç d’Orió es calcula que fa uns 4.500 milions d’anys el Sol va crear un núvol de gas i pols i, així es va formar el sistema Solar.
Dintre d’aquest sistema planetari, el 3r planeta més proper al Sol, l’unic que s’ha descovert amb vida és on ens situem nosatres aquest planeta és unic i sobretot està a les nostres mans pertant l’hem de cuidar.
Floc de neu.
LES GALÀXIES
Les estrelles s’agrupen en grans formacions anomenades galàxies. Poden tenir diverses formes: d’espiral, de disc o irregular.
Hi ha milers de milions de galàxies i nosaltres vivim a la Via Làctia.
La Via Làctia està formada per diversos braços corbats en forma d’espiral.
Una galàxia és un agregat de més de milions d’estrelles i de núvols, de gas i de pols. El sistema solar i per tant el nostra planeta forma part d’una galàxia la Via Làctia.
L’aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia ,la Via Làctia ,va ser observada a ull nu des de la Terra, i va originar el nom de Via Làctia, es a dir camí de llet.
Segons la teoria de Big Bang ,l’univers va creixent: les estrelles s’allunyen les unes a les altres. Hi ha més de milers de milions de galàxies i només se’n poden veure un bilió amb els actuals telescopis.
LA VIA LÀCTIA.
Les galàxies no estan distribuïdes uniformement per l’espai sinó que s’agrupen en grans formacions mes o menys nombroses i formen els cúmuls de galàxies.
A l’univers hi ha més de 200 milions d’estrelles igual o semblants al nostre Sol i als planetes que l’envolten, juntament amb els milers de nebuloses. Tot fa suposar que al centre de la nostra galàxia hi ha un forat negre supermassiu: ja que no es pot detectar a causa dels milions d’estrelles que hi ha al centre de les galàxies.
La Via Làctia té forma d’espiral (més concretament espiral barrada).
Sweetprincess
Hi ha milers de milions de galàxies i nosaltres vivim a la Via Làctia.
La Via Làctia està formada per diversos braços corbats en forma d’espiral.
Una galàxia és un agregat de més de milions d’estrelles i de núvols, de gas i de pols. El sistema solar i per tant el nostra planeta forma part d’una galàxia la Via Làctia.
L’aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia ,la Via Làctia ,va ser observada a ull nu des de la Terra, i va originar el nom de Via Làctia, es a dir camí de llet.
Segons la teoria de Big Bang ,l’univers va creixent: les estrelles s’allunyen les unes a les altres. Hi ha més de milers de milions de galàxies i només se’n poden veure un bilió amb els actuals telescopis.
LA VIA LÀCTIA.
Les galàxies no estan distribuïdes uniformement per l’espai sinó que s’agrupen en grans formacions mes o menys nombroses i formen els cúmuls de galàxies.
A l’univers hi ha més de 200 milions d’estrelles igual o semblants al nostre Sol i als planetes que l’envolten, juntament amb els milers de nebuloses. Tot fa suposar que al centre de la nostra galàxia hi ha un forat negre supermassiu: ja que no es pot detectar a causa dels milions d’estrelles que hi ha al centre de les galàxies.
La Via Làctia té forma d’espiral (més concretament espiral barrada).
Sweetprincess
Big Bang
Els científics pensen que l’univers hauria nascut després d’una explosió gegantina , el Big Bang , que hi va haver fa 15 o 20 mil milions d’anys. La teoria del Big Bang no parla de l’explosió si no del que va passar després: va aparèixer la gravetat (al cap de una 10 milionèsima de bilionèsima de bilionèsima de bilionèsima de segon) i es va crear un remoli immens de gas i pols. La major part d’aquesta matèria es va condensar i va formar el Sol. Els grans de pols que quedaven xocaven entre ells. A vegades es trencaven però a vegades s’enganxaven de manera que alguns s’anaven fent grossos, llavors com més grossos es feien anaven absorbint els trossos més petits de matèria que giraven a la mateixa òrbita, així es van anar formant els astres.
Una anècdota estranya sobre el big bang es sobre una gegantina antena de comunicacions que volien utilitzar dos científics d’ EUA . Però un soroll de fons els molestava , era un xiulet que impossibilitava el seu treball experimental . El xiulet venia des de tots els punts del cel , dia i nit , a totes les estacions de l’any. Els científics van intentar netejar-ho tot , desmuntar les peces per després tornar-les a muntar per veure si desapareixia el xiulet però no desapareixia . Al final es va descobrir que estaven captant les microones creades per el big bang que encara sonen per algun lloc de l’univers .
Alex C.
Una anècdota estranya sobre el big bang es sobre una gegantina antena de comunicacions que volien utilitzar dos científics d’ EUA . Però un soroll de fons els molestava , era un xiulet que impossibilitava el seu treball experimental . El xiulet venia des de tots els punts del cel , dia i nit , a totes les estacions de l’any. Els científics van intentar netejar-ho tot , desmuntar les peces per després tornar-les a muntar per veure si desapareixia el xiulet però no desapareixia . Al final es va descobrir que estaven captant les microones creades per el big bang que encara sonen per algun lloc de l’univers .
Alex C.
domingo, 15 de marzo de 2009
Els planetes
Jo us parlaré dels planetes, que són astres que giren al voltant del Sol descrivint una trajectòria gairebé circular anomenada òrbita. Es van formar fa milions d’anys.
Hi ha dos tipus de planetes: els interiors i els exteriors.
ELS PLANETES INTERIORS
Es troben prop del Sol. Són rocosos, petits i tenen pocs satèl·lits.
MERCURI: És el planeta més proper al Sol, el més petit i no te atmosfera.
Per donar una volta sencera al Sol triga uns 87 dies. Està tan a prop del Sol que pateix les diferències més grans de tots els planetes, de 600 graus de diferència entre el dia i la nit.
VENUS: És gran com la Terra. Te una atmosfera molt espessa i la seva temperatura ges de 480 Graus.
LA TERRA: Te agua i una atmósfera rica en exigen. Te un satèl·lit molt gran, la Lluna. Dóna una volta sencera al Sol amb 365 dies. L’eix el té inclinat uns 30 graus. Probablament és l’únic planeta de l’univers que té vida, gràcies a que té una atmosfera amb una combinació de gasos ideal.
MART: és més petit que la Terra i no té atmosfera. Per donar una volta sencera al voltant del Sol triga uns 689 dies. I l’eix el té inclinat uns 25 graus. Té volcans extingits.
ELS PLANETES EXTERIORS
Es troben lluny del Sol. Són esferes enormes de gasos i líquids i tenen molts satèl·lits.
JÚPITER: És el més gran de tots els planetes. Per donar una volta sencera sobre el Sol triga uns 11anys. L’eix el té inclinat uns 3 graus. És un planeta gasós principalment format per hidrogen i heli.
SATURN: És molt gran i està envoltat d’anells. Per donar una volta sencera sobre la seva òrbita triga uns 29 anys. L’eix el té inclinat uns 25 graus. Es coneix pels seus anells.
URÀ: És mes petit que Saturn i té petits anells. Per donar una volta sencera sobre la seva òrbita triga uns 84 anys. L’eix té una inclinació de 97 graus.
NEPTU: És molt semblant a Urà. Per donar una volta sencera sobre la seva orbita triga uns 164 anys. I l’eix el té inclinat uns 28 graus.
PLUTÓ: No es considera planeta, sinó asteroide o un planeta nau.
Anna B.
Hi ha dos tipus de planetes: els interiors i els exteriors.
ELS PLANETES INTERIORS
Es troben prop del Sol. Són rocosos, petits i tenen pocs satèl·lits.
MERCURI: És el planeta més proper al Sol, el més petit i no te atmosfera.
Per donar una volta sencera al Sol triga uns 87 dies. Està tan a prop del Sol que pateix les diferències més grans de tots els planetes, de 600 graus de diferència entre el dia i la nit.
VENUS: És gran com la Terra. Te una atmosfera molt espessa i la seva temperatura ges de 480 Graus.
LA TERRA: Te agua i una atmósfera rica en exigen. Te un satèl·lit molt gran, la Lluna. Dóna una volta sencera al Sol amb 365 dies. L’eix el té inclinat uns 30 graus. Probablament és l’únic planeta de l’univers que té vida, gràcies a que té una atmosfera amb una combinació de gasos ideal.
MART: és més petit que la Terra i no té atmosfera. Per donar una volta sencera al voltant del Sol triga uns 689 dies. I l’eix el té inclinat uns 25 graus. Té volcans extingits.
ELS PLANETES EXTERIORS
Es troben lluny del Sol. Són esferes enormes de gasos i líquids i tenen molts satèl·lits.
JÚPITER: És el més gran de tots els planetes. Per donar una volta sencera sobre el Sol triga uns 11anys. L’eix el té inclinat uns 3 graus. És un planeta gasós principalment format per hidrogen i heli.
SATURN: És molt gran i està envoltat d’anells. Per donar una volta sencera sobre la seva òrbita triga uns 29 anys. L’eix el té inclinat uns 25 graus. Es coneix pels seus anells.
URÀ: És mes petit que Saturn i té petits anells. Per donar una volta sencera sobre la seva òrbita triga uns 84 anys. L’eix té una inclinació de 97 graus.
NEPTU: És molt semblant a Urà. Per donar una volta sencera sobre la seva orbita triga uns 164 anys. I l’eix el té inclinat uns 28 graus.
PLUTÓ: No es considera planeta, sinó asteroide o un planeta nau.
Anna B.
miércoles, 4 de marzo de 2009
EL RECICLATGE
La contaminació és una amenaça,
que dona febre
i també feina
a la terra.
I només hi ha una solució:
Reciclar!
No costa gens,
nómés has de dipositar,
tot el que ja no has de menester.
Verd, groc, blau...
hi ha molts contenidors,
per a vidre, plàstic, paper...
Utilitzal’s i la terra faràs bé.
L’Informàtic
que dona febre
i també feina
a la terra.
I només hi ha una solució:
Reciclar!
No costa gens,
nómés has de dipositar,
tot el que ja no has de menester.
Verd, groc, blau...
hi ha molts contenidors,
per a vidre, plàstic, paper...
Utilitzal’s i la terra faràs bé.
L’Informàtic
martes, 3 de marzo de 2009
LA CIUTAT TRANQUIL·LA
Els arbres suaument es balancegen,
el riu tan clar com la llum,
una família veu la posta de sol
en una tarda alegre .
La pluja suaument cau al carrer,
els jardins xops d'aigua
i les plantes alegres .
Tot això dóna
un ambient de frescor i d´alegria .
Això resumit és bellesa
Lionero 125
el riu tan clar com la llum,
una família veu la posta de sol
en una tarda alegre .
La pluja suaument cau al carrer,
els jardins xops d'aigua
i les plantes alegres .
Tot això dóna
un ambient de frescor i d´alegria .
Això resumit és bellesa
Lionero 125
EL PRIMER RAIG DE L'ALBA
El gran llac d’aigua salada
blau com el cel d’un matí.
Dençà surt un Sol groc
com el foc de l’infern.
L’olor d’aigües salines
el so de les ones cantar
la brisa i el gust del matí
desperta les flors del roser.
Els núvols groguencs
tenyits pel Sol,
donen ombra a una sorra,
una sorra calenta i fina com la sal.
El vent tranquil i descansat
empeny el veler que
surant la mar
canta una nana.
Floc de neu.
blau com el cel d’un matí.
Dençà surt un Sol groc
com el foc de l’infern.
L’olor d’aigües salines
el so de les ones cantar
la brisa i el gust del matí
desperta les flors del roser.
Els núvols groguencs
tenyits pel Sol,
donen ombra a una sorra,
una sorra calenta i fina com la sal.
El vent tranquil i descansat
empeny el veler que
surant la mar
canta una nana.
Floc de neu.
L'aigua de la platja
L’ aigua neta i transparent
pot ser freda, tèbia o ardent,
si és aigua trista i moguda
has d’ estar a uns quants metres de mesura!
A l’estiu nens jugant,
a la primavera la gent passeja,
a la tardor tothom amb paraigua
i a l’hivern, la platja solitària.
Si t’hi vols banyar,
a l’estiu hi has d’anar.
Si la vols recordar,
al cor l’has de guardar!
Ombra
pot ser freda, tèbia o ardent,
si és aigua trista i moguda
has d’ estar a uns quants metres de mesura!
A l’estiu nens jugant,
a la primavera la gent passeja,
a la tardor tothom amb paraigua
i a l’hivern, la platja solitària.
Si t’hi vols banyar,
a l’estiu hi has d’anar.
Si la vols recordar,
al cor l’has de guardar!
Ombra
lunes, 2 de marzo de 2009
L'aigua
Miro per la finestra,
i veig un riu que passa,
amb un cabal fort d’aigua,
que lentament passa.
Surto de casa amb banyador,
em preparo per banyar-me,
amb aquesta dolçor.
Sento com l’aigua passa,
em tiro dins l’aigua,
que està tèbia i bona.
Aquí dins,
escolto com l’aigua cau,
que bé dels ràpids com un llamp.
Jetix 24
i veig un riu que passa,
amb un cabal fort d’aigua,
que lentament passa.
Surto de casa amb banyador,
em preparo per banyar-me,
amb aquesta dolçor.
Sento com l’aigua passa,
em tiro dins l’aigua,
que està tèbia i bona.
Aquí dins,
escolto com l’aigua cau,
que bé dels ràpids com un llamp.
Jetix 24
Les estacions
Miro per la finestra:
avui és hivern.
Tot està mullat,
veig que està plovent.
Es formen bassals
grans i deformats.
Avui fa un dia de colors,
taronja, groc i marró...
ja arriba la tardor.
Ja arriba l’estiu,
m’aixeco al matí,
fa un sol brillant
i un dia acalorant.
Cuchufleto 21
avui és hivern.
Tot està mullat,
veig que està plovent.
Es formen bassals
grans i deformats.
Avui fa un dia de colors,
taronja, groc i marró...
ja arriba la tardor.
Ja arriba l’estiu,
m’aixeco al matí,
fa un sol brillant
i un dia acalorant.
Cuchufleto 21
El bosc
A la primavera,
tot és de colors,
a l’estiu, és tot verd
a la tardor, és marró
i a l’hivern, els arbres
estan tots pelats.
L’escorça tota rugosa,
el soroll dels animals,
quan pugen als arbres,
amb calma.
L’olor de milers de flors
en un joc tan obert,
amb tanta fauna,
m’omple el cor
de glòria i amor.
nen sorpresa 19
tot és de colors,
a l’estiu, és tot verd
a la tardor, és marró
i a l’hivern, els arbres
estan tots pelats.
L’escorça tota rugosa,
el soroll dels animals,
quan pugen als arbres,
amb calma.
L’olor de milers de flors
en un joc tan obert,
amb tanta fauna,
m’omple el cor
de glòria i amor.
nen sorpresa 19
La platja
La platja, tranquil·la,
els senyors estan contens,
passen bones vacances.
Què tranquil·la, la platja!.
Sento la humitat,
la vista és bona,
tots ho passen
molt bé ...
Uns nois juguen
a futbol,
alguns, a pescar peixos.
¡Quina calor fa!
Futbolista24
els senyors estan contens,
passen bones vacances.
Què tranquil·la, la platja!.
Sento la humitat,
la vista és bona,
tots ho passen
molt bé ...
Uns nois juguen
a futbol,
alguns, a pescar peixos.
¡Quina calor fa!
Futbolista24
Boscos i mars
La nostra mare Terra
ens sosté i ens alimenta
per boscos clars i serens
i per mars plens de peixos.
Els boscos són agradables,
plens d’animals, vida i vegetació...
Per la nit, molta foscor.
Els mars són grans i extensos,
al fons, milers d’espècies
encara no conegudes.
bultaco
ens sosté i ens alimenta
per boscos clars i serens
i per mars plens de peixos.
Els boscos són agradables,
plens d’animals, vida i vegetació...
Per la nit, molta foscor.
Els mars són grans i extensos,
al fons, milers d’espècies
encara no conegudes.
bultaco
L'aigua
L’aigua dolça i tranquil·la
cristal·lina com l’aire
i freda com la neu.
La neu freda,
blanca i brillant
besa el terra tot cantant.
I els rius ràpids i abundants
baixen veloços
tot sonant.
Anisete
cristal·lina com l’aire
i freda com la neu.
La neu freda,
blanca i brillant
besa el terra tot cantant.
I els rius ràpids i abundants
baixen veloços
tot sonant.
Anisete
La noche
Mirando las estrellas
tan bonitas que son ellas
brillando en la noche,
dulce noche.
En la ciudad todo brilla,
pero se domina.
Dulce noche.
Que bonita,
que dulce
que agradable es la noche.
guepard
tan bonitas que son ellas
brillando en la noche,
dulce noche.
En la ciudad todo brilla,
pero se domina.
Dulce noche.
Que bonita,
que dulce
que agradable es la noche.
guepard
El bosc des de dins
Entro en un bosc espès com la boira,
en un dia radiant.
Les àguiles estan caçant
mentre els cadells estan jugant.
Sento el soroll de l’aigua
que flueix d’un riu.
Els animals d’allà hi beuen,
mentre escolto el soroll del vent.
Les flors floreixen,
ja fan molta olor.
Les fulles cruspeixen,
els arbres creixen
(no hi ha cap animal que no estigui content)
Sander 5è D
en un dia radiant.
Les àguiles estan caçant
mentre els cadells estan jugant.
Sento el soroll de l’aigua
que flueix d’un riu.
Els animals d’allà hi beuen,
mentre escolto el soroll del vent.
Les flors floreixen,
ja fan molta olor.
Les fulles cruspeixen,
els arbres creixen
(no hi ha cap animal que no estigui content)
Sander 5è D
El bosc des de dins
Entro en un bosc espès com la boira
En un dia radiant
Les àguiles estan caçant
Mentre els cadells estan jugant.
Sento el soroll de l’aigua
Que flueix d’un riu
Els animals d’allà hi beuen
Mentre escolto el soroll del vent
Les flors floreixen, ja fan molta olor
Les fulles cruspeixen
Els arbres creixen
(no hi ha cap animal que no estigui content)
Sander 5è D
En un dia radiant
Les àguiles estan caçant
Mentre els cadells estan jugant.
Sento el soroll de l’aigua
Que flueix d’un riu
Els animals d’allà hi beuen
Mentre escolto el soroll del vent
Les flors floreixen, ja fan molta olor
Les fulles cruspeixen
Els arbres creixen
(no hi ha cap animal que no estigui content)
Sander 5è D
Tornaràs a ser el mateix?(un bosc cremat)
Abans... abans eres tan bonic,
tan ple de vida...
Podia anar a passejar
mentre notava l’olor
a herba fresca.
Ara ja no puc,
tot es negre,
sense llum,
fosc,
no em puc estirar
sota els teus arbres que tant m’agradaven.
Tot està mort,
no essent res,
els animals han fugit
sense cap esperança
de que tornis a ser el d’abans.
El sol ja no es reflexa
en l’aigua cristal·lina del llac.
I jo em pregunto...
tornaràs a ser el mateix?
sweetlolypop
tan ple de vida...
Podia anar a passejar
mentre notava l’olor
a herba fresca.
Ara ja no puc,
tot es negre,
sense llum,
fosc,
no em puc estirar
sota els teus arbres que tant m’agradaven.
Tot està mort,
no essent res,
els animals han fugit
sense cap esperança
de que tornis a ser el d’abans.
El sol ja no es reflexa
en l’aigua cristal·lina del llac.
I jo em pregunto...
tornaràs a ser el mateix?
sweetlolypop
La ciutat
Veig pel riu,
la ciutat reflectida,
amb grans edificis,
i una platja.
El vent suau,
que acaricia les cases,
i amb una mirada,
veus la posta de sol.
L´ambient agradable,
i el mar també,
amb l´aigua cristal·lina,
neta i salada.
Mini Tamudo
la ciutat reflectida,
amb grans edificis,
i una platja.
El vent suau,
que acaricia les cases,
i amb una mirada,
veus la posta de sol.
L´ambient agradable,
i el mar també,
amb l´aigua cristal·lina,
neta i salada.
Mini Tamudo
El mar
Es gran i blau com el cel .
Ple d´ animals, radiant,
amb persones jugant.
Onades que riuen i
acaronen la sorra.
Ben altes i majestuoses;
algunes petites i sense força.
Gust salat,
oïda tranqulitzant,
tacte, gustos,
olfacte agradable i
vista bonica.
No t´enfonsaràs ,
ell t´aguantarà.
Si confies en ell,
res et passarà.
STAR
Ple d´ animals, radiant,
amb persones jugant.
Onades que riuen i
acaronen la sorra.
Ben altes i majestuoses;
algunes petites i sense força.
Gust salat,
oïda tranqulitzant,
tacte, gustos,
olfacte agradable i
vista bonica.
No t´enfonsaràs ,
ell t´aguantarà.
Si confies en ell,
res et passarà.
STAR
Pluja de nit
La lluna encongida
el terra humit
les mans són ben fredes
el cel està trist.
La gent dins de casa
ningú és a fora
finestres tancades
cobertes de màgia.
Negra nit
trista nit
alegre esperança
de primavera.
La pluja intensa
s’està acomiadant
la gent surt de casa
amb un dia ple d’alegria.
El petit pianista.
el terra humit
les mans són ben fredes
el cel està trist.
La gent dins de casa
ningú és a fora
finestres tancades
cobertes de màgia.
Negra nit
trista nit
alegre esperança
de primavera.
La pluja intensa
s’està acomiadant
la gent surt de casa
amb un dia ple d’alegria.
El petit pianista.
Pluja de nit
La lluna encongida
el terra humit
les mans són ben fredes
el cel està trist.
La gent dins de casa
ningú és a fora
finestres tancades
cobertes de màgia.
Negra nit
trista nit
alegre esperança
de primavera.
La pluja intensa
s’està acomiadant
la gent surt de casa
amb un dia ple d’alegria.
El petit pianista.
el terra humit
les mans són ben fredes
el cel està trist.
La gent dins de casa
ningú és a fora
finestres tancades
cobertes de màgia.
Negra nit
trista nit
alegre esperança
de primavera.
La pluja intensa
s’està acomiadant
la gent surt de casa
amb un dia ple d’alegria.
El petit pianista.
El món que desitjo
El món que desitjo
és ple de pau, sense guerres
sense sentir notícies tràgiques.
El sol resplendent i brillant,
il·lumina el mar
que es belluga amb un vent
agradable.
Arbres despullats
que es mouen per un aire,
pur amable i suau.
El món que desitjo,
ple de boscos,
i amb un cel blau i radiant.
sweet princes
és ple de pau, sense guerres
sense sentir notícies tràgiques.
El sol resplendent i brillant,
il·lumina el mar
que es belluga amb un vent
agradable.
Arbres despullats
que es mouen per un aire,
pur amable i suau.
El món que desitjo,
ple de boscos,
i amb un cel blau i radiant.
sweet princes
Un món bonic
Els arbres despullats
es mouen pel vent suau.
Pel cel blau dolç
volen unes aus alegres.
El mar balla i canta
amb les onades.
El so de tranquil·litat i amor.
Un sol bullint i brillant gira
sobre un món sense guerres
amb pau, amor i tranquil·litat.
Romanones 5é d
es mouen pel vent suau.
Pel cel blau dolç
volen unes aus alegres.
El mar balla i canta
amb les onades.
El so de tranquil·litat i amor.
Un sol bullint i brillant gira
sobre un món sense guerres
amb pau, amor i tranquil·litat.
Romanones 5é d
La Terra
Una ciutat neta i bonica,
persones solidaries
un bosc espès com la boira
un mar clar com els núvols
i uns molins que giren pel vent.
Noto una suau brisa i és el vent suau
un riu d’aigua pura
animals de tota mena
una pluja intensa i potent
un sol lluminós i calent.
Una terra llaurada
un camp, una llavor on hi creix una flor...
Unes muntanyes joves i belles
unes dunes sense fi...
Piles i piles de residus,
escombraries per tot arreu
i paper malbaratat,
vidre de sobres,
muntanyes de plàstic de tothom...
No se si penseu com jo.
Quina terra preferiu?
Orioland
persones solidaries
un bosc espès com la boira
un mar clar com els núvols
i uns molins que giren pel vent.
Noto una suau brisa i és el vent suau
un riu d’aigua pura
animals de tota mena
una pluja intensa i potent
un sol lluminós i calent.
Una terra llaurada
un camp, una llavor on hi creix una flor...
Unes muntanyes joves i belles
unes dunes sense fi...
Piles i piles de residus,
escombraries per tot arreu
i paper malbaratat,
vidre de sobres,
muntanyes de plàstic de tothom...
No se si penseu com jo.
Quina terra preferiu?
Orioland
La neu
Tova, cruixent, neta, blanca.
freda i aigua gelada
que cau dels núvols en forma
de cristalls petits que arriben
a la terra.
Aigua que cau sobre la
terra en flocs de neu
i que forma pols de neu
que ha caigut dels núvols.
Posta de sol 5è D
freda i aigua gelada
que cau dels núvols en forma
de cristalls petits que arriben
a la terra.
Aigua que cau sobre la
terra en flocs de neu
i que forma pols de neu
que ha caigut dels núvols.
Posta de sol 5è D
L'aigua
L’aigua dolça i brillant
és molt relaxant;
calenta i dolça,
tot reflectint el cel blau.
Veig pel carrer aigua que cau,
està gelada,
en forma de neu,
com a les cases
un ninot de neu...
L’aigua cristal·lina
com la de la piscina,
no com la marítima,
es molt bonica.
L’aigua profunda
és freda i humida,
és salada i està tot fosc
com si fos un calabós.
FUTBOLISTA 20
és molt relaxant;
calenta i dolça,
tot reflectint el cel blau.
Veig pel carrer aigua que cau,
està gelada,
en forma de neu,
com a les cases
un ninot de neu...
L’aigua cristal·lina
com la de la piscina,
no com la marítima,
es molt bonica.
L’aigua profunda
és freda i humida,
és salada i està tot fosc
com si fos un calabós.
FUTBOLISTA 20
La nit
La nit amb estrelles
i amb lluna brillant
també reflectida
la lluna en el mar.
En el mar profund
que és ple de peixos,
que dormen damunt
d’algues i roques.
El sol tot cansat
ben bé adormit.
També preparat
per un bon matí.
JOPYX16
i amb lluna brillant
també reflectida
la lluna en el mar.
En el mar profund
que és ple de peixos,
que dormen damunt
d’algues i roques.
El sol tot cansat
ben bé adormit.
També preparat
per un bon matí.
JOPYX16
Les quatre estacions
La primavera comença
les muntanyes es desglacen
els rius s’omplen del tot
i torna a sortir el sol.
Les glaceres es desfan
amb el sol que ha sortit,
alguns encara tremolen
però l’estiu ja està venint.
Sol radiant
mar brillant
platges cobertes
i totes omplertes.
Estiu lluminós
i molt calorós,
els pagesos recullen
les coses de l’hort.
Miro per la finestra
els arbres de colors
bolets que ja surten
perquè és la tardor.
Les fulles que cauen
les cases fumegen
comença haver-hi neu
i arbres nus per tot arreu.
Neva intensament
tothom està content
són dies de pau
perquè ara és hivern.
Tothom està en família
la gent s’ho passa bé.
Els nens criden i salten
jugant amb la neu.
MEGACRACK 23
les muntanyes es desglacen
els rius s’omplen del tot
i torna a sortir el sol.
Les glaceres es desfan
amb el sol que ha sortit,
alguns encara tremolen
però l’estiu ja està venint.
Sol radiant
mar brillant
platges cobertes
i totes omplertes.
Estiu lluminós
i molt calorós,
els pagesos recullen
les coses de l’hort.
Miro per la finestra
els arbres de colors
bolets que ja surten
perquè és la tardor.
Les fulles que cauen
les cases fumegen
comença haver-hi neu
i arbres nus per tot arreu.
Neva intensament
tothom està content
són dies de pau
perquè ara és hivern.
Tothom està en família
la gent s’ho passa bé.
Els nens criden i salten
jugant amb la neu.
MEGACRACK 23
La platja
En arribar a la platja,
la sorra fina i suau,
es poden fer castells de sorra
amb molta facilitat.
El mar, molt blau,
aigua neta i cristal·lina,
la brisa, molt suau,
com l’aigua i la sorra fina.
El cel, molt clar
i tot despullat de núvols,
fent formes i gestos està.
La posta de sol arriba
el sol ens dona comiat
aviat haurà de marxar
un altre dia tornarà.
Isonenc 14
la sorra fina i suau,
es poden fer castells de sorra
amb molta facilitat.
El mar, molt blau,
aigua neta i cristal·lina,
la brisa, molt suau,
com l’aigua i la sorra fina.
El cel, molt clar
i tot despullat de núvols,
fent formes i gestos està.
La posta de sol arriba
el sol ens dona comiat
aviat haurà de marxar
un altre dia tornarà.
Isonenc 14
El mar
El mar blau a l’horitzó,
ple de peixos majestuosos.
El gust salat del mar
el soroll de les onades,
quin tacte, la sorra fina,
la olor també salada.
Quin plaer
viure al costat del mar!
Cada dia el sentiràs...
estudiant17
ple de peixos majestuosos.
El gust salat del mar
el soroll de les onades,
quin tacte, la sorra fina,
la olor també salada.
Quin plaer
viure al costat del mar!
Cada dia el sentiràs...
estudiant17
L'acollidora platja
Estirada a la fina arena,
sento la dolça mar,
tranquil·la, fa petites ones,
amb prou feines em poden tocar.
La lluna blanca,
reflectida a l’aigua està,
amb la seva mirada tendra,
la son m’ha fet arribar.
A l’albada,
el sol ha despuntat,
i l’alegria del dia
al cor m’ha fet arribar.
Al migdia,
la fam m’ha entrat,
i de la butxaca
un dolç gelat m’he menjat.
La trapella
sento la dolça mar,
tranquil·la, fa petites ones,
amb prou feines em poden tocar.
La lluna blanca,
reflectida a l’aigua està,
amb la seva mirada tendra,
la son m’ha fet arribar.
A l’albada,
el sol ha despuntat,
i l’alegria del dia
al cor m’ha fet arribar.
Al migdia,
la fam m’ha entrat,
i de la butxaca
un dolç gelat m’he menjat.
La trapella
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
