Creuar la porta...

Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
Van anar a dinar a la taula de casa del seus pares desconeguts. La taula era tenebrosa, era negra com el carbó. Els plats eren blancs amb unes formes molt rares i deformats. Llavors va veure un home tan alt com la mare i una mica mes gras. I els pares li van dir:
- Dina amb nosaltres, que t’ho passaràs tan be com a les tenebres. Llavors a la nena li va agafar una increïble por, mai no havia passat tanta por. De la por que tenia no va poder dinar. Els senyors van acompanyar-la al jardí. Quan van arribar al jardí, va veure que no era un jardí normal. Li va agafar una esgarrifança perquè el jardí era un cementiri amb tot de tombes atrotinades, fastigoses i plenes de fang. Feia un aire sinistre, i els senyors tenebrosos li van dir:
- Veus aquest cementiri, dons en aquest cementiri moriràs-. Els seus falsos pares van treure uns ganivets de les seves butxaques i la van començar a perseguir-la. La Coraline va començar a córrer i va córrer fins a arribar a la porta. Quan va passar la porta i ja no hi havia la seva casa, hi havia un precipici. Per sort va caure al mar. Va anar nedant fins a la costa. Va mirar amunt i va veure la porta de la seva casa a dalt de la muntanya. Amb molt de coratge la Coraline es va endinsar al bosc. A la meitat del recorregut es va trobar uns esquelets vivents que anaven armats amb espases i punyals. La nena com que no tenia res a fer contra els esquelets vivents va tornar una mica enrere. Va estar una estona pensant fins que va tenir una idea. Va tenir la idea de distraure’ls tirant un tronc i que els esquelets vivents anessin cap allà i podria passar sense problema. Va intentar el seu invent i li va funcionar. Va caminar prop de 1 hora i mitja i al final, va arribar a davant de la porta de casa seva. Però...hi havien uns ferotges lleons dormint davant seu! Va intentar passar sense que la veiessin. Però sense voler va trepitjar una branca seca que va sonar:”crac!”.Llavors els ferotges lleons es van despertar i la Coraline es va posa a córrer fis a la porta de casa amb totes les seves forces. Es va driblar tots el lleons que se la volien menjar i va arribar a casa seva sana i salva. A partir d´aquell dia ja no va entrar mai mes en aquella porta.
Joan M.