Creuar la porta...

Coraline? -va dir la dona-. Ets tu?
I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.
La Coraline va quedar molt sorpresa al veure que la dona sabia que es deia Coraline.
Sóc la teva mare no em reconeixes?- va dir la dona -.
Bé, prou de discutir i anem a dinar- va dir canviant de to de veu.
La taula estava plena de teranyines i li faltava una pota que amb prou feines un tros de pal l’ aguantava. La Coraline tot mirant la cuina va veure el calendari era a l’ any 2.022
No som a l’ any 2.009?-va pensar la Coraline.
Escolta...- va dir la Coraline- per tu, quants anys tinc?
Doncs tens uns 22 anys, perquè ho dius?- va dir la dona.
Per res, per res...- va dir la Coraline.
Però, si jo només en tinc 10 d’ anys- va pensar la Coraline.
Hem estat en guerra?- va dir intentant canviar de tema.
Però, com t’ atreveixes a dir això? va dir la dona treien foc pels queixals.
Va vés al passadís a calmar-te una mica, a veure si et penses que tu pots anar pel món insultant a la gent!- va dir amenaçant-la amb un somriure cínic.
Li va tancar la porta als morros. Es va quedar sola en el passadís.
Va veure el quadre del nen i les bombolles, es va fixar amb el nen que la mirava amb una cara com si volgués matar o fer mal a la Coraline.
La Coraline va fer un crit. De sobte la porta es va obrir, va sortir la mare amb un ganivet molt esmolat. La dona es va acostar cap a ella amb el ganivet apuntant-la cap a ella.
Fins ara he estat “ amable” amb tu, però ara se m’ha acabat la paciència !!!!!!!!!!!!!!!!- va dir la dona amb el ganivet cada vegada més a prop de la Coraline.
La Coraline va empassar-se saliva.
Segueix-me- va dir la dona.
Van baixar per les escales, tot era igual que casa seva però diferent. La va tancar en una garjola. Li era molt familiar, era la seva habitació!!!!!!!!!!!
Van passar setmanes i setmanes la Coraline cada vegada era més grassa, la dona li donava molt menjar (però estava fastigós).
Un dia la dona li va obrir la porta i li va dir:
Avui és el gran dia, et menjaré !!!!!!!!- va dir fent un crit.
La Coraline va començar a córrer; va caure al terra. Llavors la dona va venir corrent i li va clavar el ganivet a la Coraline.
La Coraline es va despertar a la seva habitació; no hi havia la dona només la seva mare i va córrer a abraçar-la.
Només havia estat un somni.
Laura O.E.