Quan plou de nit

Núvols enfadats,
que deixen anar perles,
llamps que trontollen
i trenquen les estrelles.

El cel neguitós
comença a cridar,
i la tempesta
d'aquí poc arribarà.

El soroll de la pluja,
m'ha omplert de felicitat.

Al dia següent
ja s'ha acabat,
i gràcies al sol i la humitat,
l'Arc de Sant Martí he contemplat.

Natàlia M.