jueves, 11 de marzo de 2010

El mal de l'alumini.

Població desesperada
que s'en va de la seva casa.
Arbres que criden horroritzats
veient com els seus amics
van sent tallats.

Consumint alumini com si res,
produint cada vegada més pes.
Però com no entén tothom
mentrestant es mor el món.

Quan es fabrica
massa residus tira.
I la vida pels voltants
poc a poc es va gastant.

Consumint alumini com si res,
produint cada vegada més pes.
Però com no entén tothom
mentrestant es mor el món.

Ara no en gastem tant,
però hem de seguir reciclant.
Així poder millorar
aquest món que es va apagant.

Però, per acabar,
reduir es el millor,
i així construir
una nova Terra per compartir.

Nata montada