Aburrida
i sola,
tot veient la pluja,
com
cau per la finestra
i la meva roba mulla.
Els
meus ulls caiguts
Amb
una son aburrida,
qué
arriba a veure
una
caixa molt petita.
Intrigada
de veure,
vaig
saltar del sofà
y
amb tota la il·lusió
em vaig preguntar:
Y
aquesta caixeta?
Pero
si està buida!
La
decepció a la mirada
ja
es veia..
En tornar a fixar-me
i no
era tan aburrida,
tenia
el meu nom escrit,
qué
d’alegria m'omplia!
Gretamari100.
