Besàvia perduda.

Alegria gran,
ara llunyana,
per aquella trista tarda,
plena de plors.

Aquella dona meravellosa,
plena d’il·lusió per veure’ns,
i la seva colosal estimació,
ella era la millor.

Rialler joc de cartes,
cap d’any d’olor de llagostí,
sense ella mai serà.

En aquest gran plor,
dins del cor,
tindre el seu amor.

                            Hulio