Llàgrimes dèbils,
brams cal tolerar
fronteres envolten
la immensa foscor.
Se sent la esperança
La porten al cor.
Refugi que brolla,
En busca d’un nou!
Països que s’obren
Però no acullen res,
nosaltres,
Europa,
un refugi hem de ser.
Les mans ben
obertes em de tenir.
Per aconseguir una rialla
un nou somriure a de sortir.
ATRAM
