La nit

Fred que talla el meu rostre
nevada cristalina
i unesaranyes amb la llum encesa.


Fanfarronejos sense vista
i l'erva nevada que m'inspira.


El satel·lit il·luminat
tot sense rumb.

Els palaus foscos
la gotejada a la finestra
el soroll m'adormeix
cant d'una melodia.

La portalera esta oberta,entra el fred
els fanals il·luminant tot el carrer
la harmonia que m'inspira
tot batexant el meu cor.

Oreneta