El vent demora les petxines lentament.
Petxines daurades,
trepitgen l’aigua salada.
El mar, tan blau, tan serè com el cel.
En l’enternitat del mar tranquil,
les ones juguen entre les roques
i al penetrar el sol humil,
pots veure el que no escoltes,
mar xocant a les roques,
i les brises del mar són tan blaves,
que les caragoles xiulen
i les petxines ballen.
Blau és el mar,
de color són els peixos,
i si mires mes endins i trovaràs un gran vida.
L’hem de cuidar i preservar,
per disfrutar de la mar.
PPG