Freda ventada, orgullosa
entre tots els arbres.
A la mar blava acompanya
l’onada blanca,
lliscant per la meva cara,
en un somni de màgia.
Ja ha passat la tamborinada,
tota carregada,
mentre anava calcigant,
cada gota d’aigua.
Tot transformant-se en
força eòlica,
dóna electricitat
i em deixa sospirant.
De tantes meravelles
guiades pel vent,
el meu cor s’enlaira en mil sentiments.
Instants perdurables..., fets de gel.
leinad