Quan m'endinso al bosc

Quan sóc al bosc,
és com si estigués,
en un somni seré.


Fulles que semblen mans,
i nuvols verds gegants.
M'estiro al terra,
i escolto el xiu xiu dels àngels.


Sento les fulles,
que acompanyen el vendal.
Amb cireres de Santa Llucia,
ho veig tot gegant.


Varia coloració,
pau i amor infinita,
jo no sé que em diu,
però, d'alegria m'omple el cor.

La descafeïnaDA