Cel inquiet

Gotes que cauen,
d’un núvol de cotó,
que amaneixen el bosc,
i el deixen ben gustós.

Pluja sense olor,
i també sense color,
amaneix els boscos,
tot deixant-los rellentosos.

Dolça brisa,
gotes fines i boniques,
també molt inquietes,
plena de frescor i fresca olor.

Pluja sense olor,
i també sense color,
amaneix els boscos,
tot deixant-los rellentosos.

Tot d’una amaina,
I una caixa de colors,
Creua el cel,
I enlluerna la gent.

Pluja sense olor,
i també sense color,
amaneix els boscos,
tot deixant-los rellentosos.


Súper M.