martes, 16 de marzo de 2010
Ildefons Cerdà: les seves idees d'urbanisme.
- Dominava l’estadística, els càlculs i els gràfics.
- A Cerdà li preocupava molt la mobilitat. Va definir l’amplada dels carrers d’una manera molt anticipada preveient els automòbils (30 anys abans de l’aparició dels cotxes). Es va anticipar molt al seu temps. Segons ell, els carrers tindrien amplades de 20, 30 i 60m.
- Cerdà dibuixa el seu pla sobre la columna vertebral que suposa la Gran Via. Treballa amb mòduls de 10x10 illes, que considera un districte. Dissenya les places: Tetuán, Glòries i Universitat. També dissenya uns vies especials: La Diagonal, el Paral•lel i la Meridiana. Va respectar la Rambla Catalunya (que era una riera) i el Passeig de Gràcia que comunicava amb la vila de Gràcia. Així com altres vies de comunicació perifèriques que comunicaven amb pobles. Havia un carrer més ample cada 5 (Marina, Urgell, Pau Claris...)
- A partir d’aquí tot eren districtes amb illes amb iguals característiques. (Havien algunes petites excepcions) Va pensar que cada districte disposés d’edificis per organismes i serveis públics. Tenia una idea bastant descentralitzadora
- Cerdà plantejà el seu projecte urbanístic sobre la idea que la ciutat havia de ser feta i pensada per a les persones i per a la seva salut física i mental. Calia tenir cura especial de l’esbarjo dels nens i dels ancians. I també hi havia d’haver fluïdesa en el transport.
- Cerdà parteix del principi que la geometria dels edificis ha de ser formada per quadrilàters de 133,3 metres per cada costat, truncats en els seus vèrtex, en forma de xamfrans de 15 metres. La qual cosa dóna una superfície de 1,24 ha per illa (quadrícula). Totes les illes, tret d’algunes excepcions havien de mantenir la mateixa uniformitat i característiques.
- Un altre requisit per Cerdà era que els edificis estiguessin convenientment separats i no tinguessin més alçada que l’amplada dels carrers, motiu justificat per la necessitat que la llum solar arribés igualment a totes les cases.
- Així va arribar a la conclusió que els carrers havien de tenir 20 metres d’amplada i els edificis 16 metres d’alçada per 14 d’amplada.
- I a més a més que cada habitatge donés al gran pati interior de la seva illa.
- Dintre de l’espai quadrilàter, Cerdà va concebre dues formes de situar els edificis:
a) una presentava dos blocs paral•lels situats oposadament que deixaven en el seu interior un gran espai rectangular destinat a jardí.
b) una altra possibilitat era presentar dos blocs units en forma de L, situats en dos costats contigus, que deixaven un gran espai quadrat.