Imagino que dur serà
reviure records aquí i allà
em poso a reflexionar
a tancar els ulls i pensar.
Imatges en blanc i negre
família fent pessebre
viatjant per tot arreu
hores i hores caminant a peu.
I al fons de la caixa
hi ha un record congelat
cel siguis, si us plau baixa
els ulls s’han entelat.
Un somriure d’orella a orella
amb una mirada ben trapella
com costa, com la trobo a faltar,
mai et deixaré d’estimar!
Això és massa per a mi
el cor se'm va encongint
barreja d’emocions
quan recordo, que sempre,
m’ha omplert de petons.
Llàgrimes fredes corren per les galtes
quan me n’adono que tu em faltes
ara ja he vist que dur ha estat
i contemplo la tristesa: m’ha vençut
MARIETA
